Clitòmac Àsdrubal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaClitòmac Àsdrubal
Nom original(grc) Κλειτόμαχος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement187 aC Modifica el valor a Wikidata
Cartago Modifica el valor a Wikidata
Mort110 aC Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata
Escolarca de l'Acadèmia d'Atenes
129 aC – 110 aC
← CarnèadesFiló de Larisa → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
MovimentPlatonisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsCarnèades Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCarmides, Filó de Larisa i Heràclit de Tir Modifica el valor a Wikidata

Clitòmac (grec antic: Κλειτόμαχος, llatí: Cleitomachus) fou un filòsof cartaginès anomenat Àsdrubal en la seva pròpia llengua, que va anar a viure a Atenes quan tenia uns quaranta anys.

Es va relacionar l'any 146 aC amb Carnèades, el fundador de la nova Acadèmia, i en va ser un dels deixebles més distingits. Però també va estudiar amb els estoics i els peripatètics. Segons Diògenes Laerci, va succeir Carnèades al capdavant de l'Acadèmia quan el mestre va morir l'any 129 aC. Encara ensenyava el 111 aC segons diu Ciceró, ja que a Atenes el va escoltar Luci Licini Cras.

Va escriure 400 llibres, però només els títols d'alguns s'han conservat. L'objectiu principal de les seves obres era divulgar el pensament filosòfic del seu mestre Carnèades, de qui mai no va dissentir. Clitòmac va viure a Atenes fins al final de la seva vida, però sempre va recordar Cartago, la seva pàtria, i quan va ser ocupada i destruïda l'any 146 aC a la Tercera Guerra Púnica, va escriure una obra per consolar als seus desgraciats paisans. Aquesta obra l'havia llegit Ciceró, que diu que tenia la intenció de mostrar el consol que proporciona la filosofia fins i tot en les situacions més adverses. Ciceró diu que va llegir amb molta atenció les obres de Clitòmac, pel seu gran talent filosòfic. Fins i tot va traduir al llatí algunes obres d'ell, com ara el titulat De sustinendis offensionibus.

Dues obres de Clitòmac van ser dedicades a dos romans eminents. Una al cònsol Luci Marci Censorí i l'altra al poeta satíric Gai Lucili. Probablement també va tractar sobre la història de la filosofia, ja que se sap que va escriure l'obra titulada περὶ αἱρέσεων, sobre les escoles filosòfiques. Fabricius l'inclou a la Bibliotheca Graeca.[1]

Referències[modifica]

  1. Cleitomachus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 784-785