Clive Kilmister
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Clive William Kilmister  3 gener 1924 Epping (Anglaterra) |
| Mort | 2 maig 2010 (86 anys) Lewes |
| President British Society for the History of Mathematics | |
| 1974 – 1976 ← Gerald Whitrow – John Dubbey → | |
| 24è Gresham Professor of Geometry | |
| 1972 – 1988 ← Bryan Thwaites – Christopher Zeeman → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Londres (1949–1950) Universitat Queen Mary de Londres (1947–1949) Universitat Queen Mary de Londres (1942–1944) Leyton Sixth Form College (1935–1942) |
| Tesi acadèmica | The use of quaternions in wave-tensor calculus (1950 ) |
| Director de tesi | George McVittie |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física matemàtica, mecànica quàntica i teoria de la relativitat |
| Ocupació | matemàtic, físic, professor d'universitat |
| Ocupador | Gresham College (1972–1988) King's College de Londres (1950–1984) Plessey Co. (1944–1947) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Tony Crilly, Samuel Brian Edgar, Brian Tupper i Marcos Maia |
| Família | |
| Cònjuge | Peggy Joyce Hutchins |
| Pares | William Kilmister i Doris Cookson |
Clive Kilmister (Epping, 3 de gener de 1924 - Lewes, 2 de maig de 2010) va ser un físic i matemàtic britànic.
Vida i obra[modifica]
Kilmister es va matricular a la universitat Queen Mary de Londres el 1942, en acabar els estudis secundaris, però el 1944 es va incorporar a treballar a l'empresa de defensa i telecomunicacions Plessey, participant així en l'esforç de guerra durant la Segona Guerra Mundial. El 1947 va retornar als seus estudis i el 1950 va obtenir el doctorat amb una tesi relacionada amb els treballs d'Arthur Eddington. Les teories d'Eddington va ser resultar ser el seu principal camp de estudi.[1]
El 1950 va ser nomenat professor del King's College de Londres, institució en la qual va romandre fins la seva retirada el 1984. També va ser catedràtic de geometria del Gresham College des de 1972 fins a 1988. El professor Kilmister va ser molt actiu en el camp de la recerca en teoria de la relativitat i en mecànica quàntica, creant grups de treball molt influents en física discreta[2] i en teoria gravitacional. A ell se li deuen notables aportacions com l'equació de Kilmister.[3]
El 1994 va publicar un influent llibre d'història científica, reconstruint les argumentacions d'Eddington.[4][5]
Referències[modifica]
- ↑ Rickles, 2017, p. 69-70.
- ↑ Bowden, 1998, p. 1.
- ↑ Kauffman, 2019, p. 474.
- ↑ Jordan, 1996, p. 377-378.
- ↑ Kaiser, 1995, p. 675.
Bibliografia[modifica]
- Bowden, Keith «The Emergence of Physical Structure from Information Theory» (en anglès). International Journal of General Systems, Vol. 27, Num. 1-3, 1998, pàg. 1-7. DOI: 10.1080/03081079808962057. ISSN: 0308-1079.
- Jordan, Tim «C. W. Kilmister, Eddington's Search for a Fundamental Theory: A Key to the Universe» (en anglès). The British Journal for the History of Science, Vol. 29, Num. 3, 1996, pàg. 377-378. DOI: 10.1017/S0007087400034658. ISSN: 0007-0874.
- Kaiser, David «Eddington's Search for a Fundamental Theory: A Key to the Universe. C. W. Kilmister» (en anglès). Isis, Vol. 86, Num. 4, 1995, pàg. 675. DOI: 10.1086/357379. ISSN: 0021-1753.
- Kauffman, Louis H. «Non-Commutative Worlds and Classical Constrains». A: Jan Walleczek, Gerhard Grössing, Paavo Pylkkänen, Basil Hiley (eds.). Emergent Quantum Mechanics (en anglès). MDPI, 2019, p. 460-484. ISBN 978-3-03897-616-5.
- Rickles, Dean. «All Possible Perspectives: A (Partial) Defense of Eddington's Physics». A: Ian T. Durham, Dean Rickles (eds.). Information and Interaction (en anglès). Springer, 2017, p. 59-72. ISBN 978-3-319-43758-3.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Clive Kilmister» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Professor Clive Kilmister» (en anglès). Gresham College. [Consulta: 26 maig 2023].
- «Clive Kilmister» (en anglès). Prabook. [Consulta: 26 maig 2023].