Cloïssa gegant

De Viquipèdia
Infotaula d'ésser viuCloïssa gegant
Tridacna gigas Modifica el valor a Wikidata
Giant clam black&white komodo.jpg
Un individu viu de Tridacna gigas, in situ amb només una de les vores del mat visible Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 VU-ca.svg
Vulnerable
UICN22137 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumMollusca
ClasseBivalvia
OrdreVeneroida
FamíliaCardiidae
GènereTridacna
EspècieTridacna gigas Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
Chama gigantea Perry, 1811[1]

La cloïssa gegant, Tridacna gigas és el mol·lusc bivalve actual més gros. T. gigas és una de les espècies de cloïssa en major perill d'extinció.[2] Viu als esculls de coral del sud de l'Oceà Pacífic i l'Oceà Índic, i poden pesar més de 200 kg i fer uns 120 cm de diàmetre. Tenen una longevitat de 100 anys o més.[3] També es troben en el mar de Les Filipines on s'anomenen taklobo. T. gigas viu en la sorra plana de coral o en coral trencat i es pot trobar fins a una fondària de 20 m.[4] Són comestibles i molt apreciades al Japó i altres països asiàtics.

Les seves poblacions disminueixen ràpidament i ha quedat extinta en moltes zones on abans era comuna. T. gigas té la distribució més extensa entre les cloïsses gegants.[5] La seva capacitat de créixer ràpidament pot ser deguda al fet que el mantell conté algues simbiòtiques (zooxantel·la) d'on obté nutrients. De dia la cloïssa s'obre i aquestes algues poden rebre llum i fotosintetitzar.[4]

Els exemplar joves de T. gigas són difícils de distingir d'altres espècies dins la família Tridacnidae. L'adult de T. gigas és l'única cloïssa gegant capaç de tancar les seves valves completament.

Reproducció[modifica]

Cloïssa gegant en Aquarium Finisterrae d'Espanya

T. gigas és hermafrodita i es reprodueix sexualment, però l'autofertilització no és possible. Alliberen l'esperma i els ous a l'aigua de manera sincronitzada gràcies a una substància transmissora.[6]

Els ous fertilitzats floten al mar durant unes 12 hores fins que es desclou una larva planctònica que comença a produir una closca de calcària. Després de dos dies de la fertilització mesura 60 micròmetres i aviat desenvolupa un peu per a moure's i cercar un hàbitat apropiat.[7]

La larva depèn completament del plàncton per alimentar-se. La larva es considera un organisme juvenil quan arriba a una llargada de 20 cm .[8] En laboratori creixen uns 12 cm cada any.[9]

Llegenda[modifica]

Històricament, de manera equivocada, se l'ha considerat una "cloïssa assassina" o "cloïssa menjadora d'homes". Fins i tot manuals científics del passat deien que aquests grans mol·luscs havien causat morts. Algunes versions del manual de capbussament de la US Navy donaven detallades instruccions per alliberar-se d'aquesta cloïssa.

Actualment no es considera ni agressiva ni particularment perillosa. Encara que certament és capaç d'atrapar una persona, l'acció de tancar la closca és defensiva i no pas agressiva i la closca es tanca massa a poc a poc com per posar en perill seriós una persona. A més, molts dels individus més grossos no poden tancar-se completament.

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. «World Register of Marine Species», 2009. [Consulta: 15 març 2010].
  2. Yonge, 1936, p. 99.
  3. «Giant Clam: Tridacna gigas». National Geographis Society. Arxivat de l'original el 2012-06-21. [Consulta: 2 juny 2007].
  4. 4,0 4,1 Knop, 1996, p. 10.
  5. i Munro, 1993, p. 99.
  6. Knop, 1996, p. 47.
  7. Knop, 1996, p. 49.
  8. Knop, 1996, p. 53.
  9. Beckvar, 1981.

Bibliografia[modifica]

Ibid April 2010

  • Beckvar, N. «Cultivation, spawning, and growth of the giant clams Tridacna gigas, T. derasa, and T. squamosa in Palau, Caroline Islands» (en anglès). Aquaculture, 24, 1981, pàg. 21–30. DOI: 10.1016/0044-8486(81)90040-5.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cloïssa gegant