Clorat de potassi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Clorat de potassi
L'estructura dels ions en el clorat de potassi
L'estructura cristal·lina de clorat de potassi
Cristalls de clorat de potassi
Noms
Altres noms
Clorat de potassi, Clorat potàssic
Identificadors
3811-04-9 Symbol OK.svg1
ChemSpider 18512 Symbol OK.svg1
Número CE 223-289-7
Imatges Jmol-3D Imatge
PubChem 6426889
Número RTECS FO0350000
UNII H35KS68EE7 Symbol OK.svg1
Número ONU 1485
Propietats
KClO3
Massa molar 122,55 g mol−1
Aparença cristalls blancs o pols
Densitat 2,32 g/cm3
Punt de fusió 356 °C (673 °F; 629 K)
Punt d'ebullició 400 °C (752 °F; 673 K) es descompon[2]
3,13 g/100 mL (0 °C)
4,46 g/100 mL (10 °C)
8,15 g/100 mL (25 °C)
13,21 g/100 mL (40 °C)
53,51 g/100 mL (100 °C)
183 g/100 g (190 °C)
2930 g/100 g (330 °C)[1]
Solubilitat Soluble en glicerol
negliglble en acetona, amoníac líquid[2]
Solubilitat en glicerol 1 g/100 g (20 °C)[2]
1,40835
Estructura
Monoclínic
Termoquímica
100,25 J/mol·K[2]
142,97 J/mol·K[3][2]
−391,2 kJ/mol[3][2]
-289,9 kJ/mol[2]
Perills
Fitxa de dades de seguretat ICSC 0548
Pictogrames del GHS El pictograma de la flama amb un cercle en el Globally Harmonized System of Classification and Labelling of Chemicals (GHS)El pictograma de la marca d'exclamació en el Globally Harmonized System of Classification and Labelling of Chemicals (GHS)El pictograma del medi ambient en el Globally Harmonized System of Classification and Labelling of Chemicals (GHS)[4]
Paraula d'advertència GHS Danger
H271, H302, H332, H411[4]
P220, P273[4]
Classificació CEE Agent oxidant O Perillós per al medi ambient (N) N Perjudicial Xn
Frases R R9, R20/22, R51/53
Frases S S2, S13, S16, S27, S61
NFPA 704
Codi d'inflamabilitat 0: No crema. Per exemple, l'aigua Codi de salut 2: L'exposició intensa o continuada, però no la crònica pot causar incapacitat temporal o possibles lesions residuals. Per exemple, el cloroform Codi de reactivitat 3: Capaç de detonació o descomposició explosiva, però requereix d'una forta font d'iniciació, ha de ser escalfat en un espai limitat abans de la iniciació, reacciona explosivament amb aigua, o detonarà si és impactat severament. Per exemple, el fluor Perill especial OX: Oxidant. Per exemple, el potassi percloratNFPA 704 four-colored diamond
Punt d'inflamabilitat 400 °C (752 °F; 673 K)
Dosi o concentració letals (DL, CL):
1870 mg/kg (oral, rata)[5]
Compostos relacionats
Altres anions
Bromat de potassi
Iodat de potassi
Altres cations
Clorat d'amoni
Clorat de sodi
Clorat de bari
Compostos relacionats
Clorur de potassi
Hipoclorit de potassi
Clorit de potassi
Perclorat de potassi
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 Symbol OK.svg1 verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

El clorat de potassi és una sal formada per l'anió clorat i el catió potassi. Es presenta com un sòlid blanc cristal·lí. Té la fórmula química KClO3. En la seva forma pura forma cristalls blancs. El clorur de potassi ha de ser manejat amb cura ja que reacciona vigorosament i en alguns casos entra en ignició espontània o explota, quan es mescla amb materials combustibles. És el clorat més comú en la indústria, i es troba en la majoria dels laboratoris. S'empra com agent oxidant, per preparar oxigen, com un desinfectant, en llumins de seguretat, en explosius i focs artificials i en el cultiu de plantes, per forçar l'estadi de florida en l'arbre longan, fent que pugui produir fruits en els climes més càlids.[6]

Producció[modifica | modifica el codi]

Cristall de clorat de potassi

Es produeix pel pas del clor en una abeurada de calç i afegint-hi després clorur de potassi (Procediment Liebig).[7] De vegades esfamitjançant l'electròlisi del clorur de potassi en solució aquosa.

En petites quantitats també es produeix per la desproporcionació d'una solució d'hipoclorit de sodi seguida de la reacció de metàtesi amb clorur de potassi:[8]

3 NaOCl → 2NaCl + NaClO3
KCl + NaClO3 → NaCl + KClO3

També es pot produir fent passar gas clor en una solució calenta de potassa càustica:[9]

3Cl2(g) + 6KOH (aq) → KClO3 (aq) + 5KCl (aq) + 3H2O(l)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Seidell, Atherton; Linke, William F. [Google Books Solubilities of Inorganic and Organic Compounds]. Van Nostrand, 1952 [Consulta: 29 maig 2014]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «potassium chlorate». [Consulta: 9 juliol 2015].
  3. 3,0 3,1 Zumdahl, Steven S.. Chemical Principles 6th Ed.. Houghton Mifflin Company, 2009, p. A22. ISBN 0-618-94690-X. 
  4. 4,0 4,1 4,2 «Potassium chlorate». [Consulta: 9 juliol 2015].
  5. Michael Chambers. «ChemIDplus - 3811-04-9 - VKJKEPKFPUWCAS-UHFFFAOYSA-M - Potassium chlorate - Similar structures search, synonyms, formulas, resource links, and other chemical information.». [Consulta: 9 juliol 2015].
  6. Manochai, P.; Sruamsiri, P.; Wiriya-alongkorn, W.; Naphrom, D.; Hegele, M. «Year around off season flower induction in longan (Dimocarpus longan, Lour.) trees by KClO3 applications: potentials and problems». Scientia Horticulturae [Department of Horticulture, Maejo University, Chiang Mai, Thailand; Department of Horticulture, Chiang Mai University, Chiang Mai, Thailand; Institute of Special Crops and Crop Physiology, University of Hohenheim, 70593 Stuttgart, Germany], 104, 4, 12 febrer 2005, pàg. 379–390.
  7. Реми, Г. Курс неорганической химиию, т. 1/Перевод с немецкого под ред. А. В. Новосёловой. Москва:Мир, 1972.- с. 770//(translated from:) Heinrich Remy. Lehrbuch der anorganischen Chemie. XI Auflage. Band 1. Leipzig:Geest & Portig K.-G., 1960.
  8. http://chemistry.about.com/od/makechemicalsyourself/a/Potassium-Chlorate-From-Bleach-And-Salt-Substitute.htm
  9. Pradyot Patnaik. Handbook of Inorganic Chemicals. McGraw-Hill, 2002, ISBN 0-07-049439-8

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clorat de potassi Modifica l'enllaç a Wikidata