Clorur de dioxigen

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicClorur de dioxigen
Chlorine dioxide gas and solution.jpg
Substància química compost químic, gas inflamable i líquid inflamable
Massa molecular 66,959 uma
Estructura química
Fórmula química ClO₂
Chlorine dioxide.svg
SMILES canònic
Identificador InChI Model 3D
Propietat
Densitat 1,6 g/cm³ (a 32 °F)
Solubilitat 0,3 g/100 g dissolvent (aigua, 77 °F)
Punt de fusió −59 °C
Punt d'ebullició 11 °C (a 760 Torr)
Pressió de vapor 1 atm (a 68 °F)
Perill
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 0,3 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició a curt termini 0,9 mg/m³ (sense valor)
IDLH 13,8 mg/m³
NFPA 704.svg
0
3
4
OX
Modifica les dades a Wikidata

El clorur de dioxigen és un compost químic amb la fórmula O2Cl. És un gas verd-groguenc que cristal·litza en cristalls de color taronja brillant a la temperatura de−59 °C. És un dels diversos òxids de clor, és un agent oxidant potent i útil que es fa servir en el tractament de l'aigua i l'enblanquinament del paper.[1]

Estructura i enllaços[modifica]

Comparació de l'enllaç de tres electrons amb l'enllaç covalent.
Les dues estructures de ressonància

La molècula O2Cl té un especial nombre d'electrons de valència i per tant té un radical químic paramagnètic.

Preparació[modifica]

El clorur de dioxigen és un compost químic que es pot descompondre de manera extremadament violenta si se'l separa de substàncies diluïdes. Per això, els mètodes de la seva preparació que impliquin produir solucions sense passar per la fase de gas són els preferits.

En el laboratori, el clorur de dioxigen es prepara per oxidació del clorit de sodi:[2]

2 NaClO2 + Cl2 → 2 ClO2 + 2 NaCl

Actualment prop del 95% del clorur de dioxigen del món es produeix a partir del clorat de sodi i es fa servir per a l'emblanquinament de la polpa de la fusta per a fer paper. Concretament es produeix reduint el clorat de sodi en una solució fortament àcida amb un agent reductor adequat com és el metanol, el peròxid d'hidrogen l'àcid hidroclòric o el diòxid de sofre. La reacció completa és:

clorat + àcid + agent reductor → clorur de dioxigen + Subproductes

Un altre mercat pel clorur de dioxigen és el de desinfectant. Des de l'any 1999 en proporció creixent es fa servir el diòxid de clors en el tractament de l'aigua.

Seguretat[modifica]

El clorur de dioxigen és tòxic i cal posar límits a la seva exposició. L'Agència de Protecció dels Estats Units (United States Environmental Protection Agency) ha establert un nivell màxim de 0,8 mg/L per al diòxid de clor en l'aigua potable.[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clorur de dioxigen Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Plantilla:Greenwood&Earnshaw2nd
  2. Derby, R. I.; Hutchinson, W. S. "Chlorine(IV) Oxide" Inorganic Syntheses, 1953, IV, 152-158.
  3. «ATSDR: ToxFAQs™ for Chlorine Dioxide and Chlorite».