Clorur de liti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Clorur de liti
Model de cel·la unitat de clorur de liti
Mostra de clorur de liti en un vidre de rellotge
Noms
Nom IUPAC preferit
Clorur de liti
Nom sistemàtic de la IUPAC
Clorur de liti(1+)
Identificadors
7447-41-8 Symbol OK.svg1
ChEBI CHEBI:48607 Symbol OK.svg1
ChEMBL ChEMBL69710 N
ChemSpider 22449 Symbol OK.svg1= ?
Número CE 231-212-3
Imatges Jmol-3D Imatge
MeSH Lithium+chloride
PubChem 433294
Número RTECS OJ5950000
UNII G4962QA067 Symbol OK.svg1
Número ONU 2056
Propietats
ClLi
Massa molar 42,39 g·mol−1
Aparença sòlid blanc
higroscòpic, agut
Densitat 2,068 g/cm3
Punt de fusió 605–614 °C (1.121–1.137 °F; 878–887 K)
Punt d'ebullició 1.382 °C (2.520 °F; 1.655 K)
68,29 g/100 mL (0 °C)
74,48 g/100 mL (10 °C)
84,25 g/100 mL (25 °C)
88,7 g/100 mL (40 °C)
123,44 g/100 mL (100 °C)[1]
Solubilitat Soluble en hidrazina, metilformamida, butanol, oxiclorur de seleni(IV), propanol[1]
Solubilitat en metanol 45,2 g/100 g (0 °C)
43,8 g/100 g (20 °C)
42,36 g/100 g (25 °C)[2]
44,6 g/100 g (60 °C)[1]
Solubilitat en etanol 14,42 g/100 g (0 °C)
24,28 g/100 g (20 °C)
25,1 g/100 g (30 °C)
23,46 g/100 g (60 °C)[2]
Solubilitat en àcid fòrmic 26.6 g/100 g (18 °C)
27.5 g/100 g (25 °C)[1]
Solubilitat en acetona 1.2 g/100 g (20 °C)
0.83 g/100 g (25 °C)
0.61 g/100 g (50 °C)[1]
Solubilitat en amoníac líquid 0.54 g/100 g (-34 °C)[1]
3.02 g/100 g (25 °C)
Pressió de vapor 1 torr (785 °C)
10 torr (934 °C)
100 torr (1130 °C)[1]
1,662 (24 °C)
Viscositat 0,87 cP (807 °C)[1]
Estructura
octaèdrica
lineal (gas)
7,13 D (gas)
Termoquímica
48,03 J/mol·K[1]
59,31 J/mol·K[1]
-408,27 kJ/mol[1]
-384 kJ/mol[1]
Perills
Fitxa de dades de seguretat ICSC 0711
Pictogrames del GHS El pictograma de la marca d'exclamació en el Globally Harmonized System of Classification and Labelling of Chemicals (GHS)[3]
Paraula d'advertència GHS Warning
H302, H315, H319, H335[3]
P261, P305+351+338[3]
Índex CEE No està en la llista
Classificació CEE Perjudicial Xn
Frases R R22, R36/37/38
Frases S S26, S36/37/39
NFPA 704
Codi d'inflamabilitat 0: No crema. Per exemple, l'aigua Codi de salut 1: L'exposició podria causar irritació però deixant només una lesió residual menor. Per exemple, la trementina Codi de reactivitat 0: Normalment estable, fins i tot sota condicions d'exposició al foc, i no és reactiu amb l'aigua. Per exemple, el nitrogen líquid Perill especial (blanc): sense codiNFPA 704 four-colored diamond
Punt d'inflamabilitat Ininflamable
Dosi o concentració letals (DL, CL):
526 mg/kg (oral, rata)[4]
Compostos relacionats
Altres anions
Fluorur de liti
Bromur de liti
Iodur de liti
Altres cations
Clorur de sodi
Clorur de potassi
Clorur de rubidi
Clorur de cesi
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 N verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

El clorur de liti, LiCl, és una sal formada per cations liti, Li+ i per anions clorur, Cl. És un compost inorgànic iónic típic. La seva estructura cristal·lina és cúbica com la del clorur de sodi. És un compost molt higroscòpic. És molt soluble en aigua i soluble en etanol i acetona, molt més que el clorur de sodi o el clorur de potassi. La seva toxicitat en rates via oral és DL50 526 mg/Kg.

Preparació[modifica | modifica el codi]

LiOH + HCl → LiCl + H2O
2 Li + Cl2 → 2 LiCl

Reaccions químiques[modifica | modifica el codi]

El clorur de liti s'empra com a font d'anions clorur. Com la resta de clorurs solubles precipita clorurs de sals insolubles, com per exemple el clorur de plom (II):

2 LiCl(aq) + Pb(NO3)2(aq) → PbCl2(s) + 2 LiNO3(aq)

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

  • El clorur de liti s'empra en la producció de liti mitjançant l'electròlisi de LiCl/KCl fus a 450 °C. LiCl s'empra també en les soldadures d'alumini realitzades en els automòbils.
  • En medicina el clorur de liti, presentat com una dissolució injectable de 0,15 mmol/ml, és un agent de diagnòstic que s'empra amb el Sistema LiDCO per a la mesura in vivo del cabal cardíac (la quantitat de sang que el cor bomba cada minut).
  • També el LiCl s'empra en el marcatge de vins destinats a la destil·lació.[5]
  • En química orgànica s'empra com a reactiu de síntesi.[6]
  • Per generar aversió de les ovelles i cabres a les fulles i branques d'oliveres i vinyes i així poder utilitzar aquests ramats per a eliminar les males herbes dels camps cultivats. Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona ho han fet amb èxit en animals joves als quals després d'alimentar-los amb brots d'oliveres i vinyes, se'ls dóna clorur de liti la qual cosa els genera una aversió permanent per aquestes plantes cultivades i només es mengen les males herbes. S'evita així haver de tractar amb herbicides.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 http://chemister.ru/Database/properties-en.php?dbid=1&id=614
  2. 2,0 2,1 Seidell, Atherton; Linke, William F. [Google Books Solubilities of Inorganic and Organic Compounds]. Van Nostrand, 1952 [Consulta: 2 juny 2014]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Sigma-Aldrich Co., Lithium chloride. Retrieved on 2014-05-09.
  4. http://chem.sis.nlm.nih.gov/chemidplus/rn/7447-41-8
  5. CENTRICH, F. i DELGADO, P. (AESA) Dictamen del Comité Científico de la AESA sobre una cuestión presentada por la Comunidad Autónoma de Castilla-La Mancha relativa a la evaluación del riesgo en relación con el empleo del cloruro de litio como marcador en vinos con destino a la destilación (2006) http://www.aesa.msc.es/aesa/web/FileServer?file=C.C%20Castilla-laMancha.pdf&language=es_ES&download=yes
  6. CAHIEZ, G. i LABONE, B. Acilación de compuestos de Grignard con cloruros de ácidos carboxílicos, catalizada con manganeso, Tetrahedron Lett., 4439 (1992)
  7. Público.es Ciencia

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clorur de liti Modifica l'enllaç a Wikidata


`