Clorur de liti

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de compost químicClorur de liti
Substància compost químic
Massa molecular 41,985 uma
Estructura química
Fórmula química ClLi
SMILES canònic
SMILES isomèric
InChI Model 3D
Identificadors
CAS 7447-41-8
InChIKey KWGKDLIKAYFUFQ-UHFFFAOYSA-M
PubChem 433294
RTECS OJ5950000
AEPQ 231-212-3
ChEBI 48607
ONU 2056
ChemSpider 22449
ChEMBL CHEMBL69710
UNII G4962QA067
ZVG 3710
Infocard ECHA 100.028.375
DSSTOX DTXSID2025509
RxNorm CUI 1311533
MeSH D018021
Modifica dades a Wikidata

El clorur de liti, LiCl, és una sal formada per cations liti, Li+ i per anions clorur, Cl. És un compost inorgànic iónic típic. La seva estructura cristal·lina és cúbica com la del clorur de sodi. És un compost molt higroscòpic. És molt soluble en aigua i soluble en etanol i acetona, molt més que el clorur de sodi o el clorur de potassi. La seva toxicitat en rates via oral és DL50 526 mg/kg.

Preparació[modifica]

LiOH + HCl → LiCl + H2O
2 Li + Cl2 → 2 LiCl

Reaccions químiques[modifica]

El clorur de liti s'empra com a font d'anions clorur. Com la resta de clorurs solubles precipita clorurs de sals insolubles, com per exemple el clorur de plom (II):

2 LiCl(aq) + Pb(NO3)2(aq) → PbCl2(s) + 2 LiNO3(aq)

Aplicacions[modifica]

  • El clorur de liti s'empra en la producció de liti mitjançant l'electròlisi de LiCl/KCl fus a 450 °C. LiCl s'empra també en les soldadures d'alumini realitzades en els automòbils.
  • En medicina el clorur de liti, presentat com una dissolució injectable de 0,15 mmol/ml, és un agent de diagnòstic que s'empra amb el Sistema LiDCO per a la mesura in vivo del cabal cardíac (la quantitat de sang que el cor bomba cada minut).
  • També el LiCl s'empra en el marcatge de vins destinats a la destil·lació.[1]
  • En química orgànica s'empra com a reactiu de síntesi.[2]
  • Per generar aversió de les ovelles i cabres a les fulles i branques d'oliveres i vinyes i així poder utilitzar aquests ramats per a eliminar les males herbes dels camps cultivats. Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona ho han fet amb èxit en animals joves als quals després d'alimentar-los amb brots d'oliveres i vinyes, se'ls dóna clorur de liti la qual cosa els genera una aversió permanent per aquestes plantes cultivades i només es mengen les males herbes. S'evita així haver de tractar amb herbicides.[3]
  • En solució amb aigua (35-40%) també s'utilitza en sistemes d'assecament industrial d'aire, fent passar l'aire que es vol assecar a través d'una dutxa de solució de clorur de liti que absorbeix gran part de la humitat de l'aire.

Referències[modifica]

  1. CENTRICH, F. i DELGADO, P. (AESA) Dictamen del Comité Científico de la AESA sobre una cuestión presentada por la Comunidad Autónoma de Castilla-La Mancha relativa a la evaluación del riesgo en relación con el empleo del cloruro de litio como marcador en vinos con destino a la destilación (2006) http://www.aesa.msc.es/aesa/web/FileServer?file=C.C%20Castilla-laMancha.pdf&language=es_ES&download=yes
  2. CAHIEZ, G. i LABONE, B. Acilación de compuestos de Grignard con cloruros de ácidos carboxílicos, catalizada con manganeso, Tetrahedron Lett., 4439 (1992)
  3. Público.es Ciencia

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clorur de liti Modifica l'enllaç a Wikidata


`