Clotada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Clotada entre turons a les muntanyes de Gales
Clotada entre turons a les muntanyes de Gales, Rhydymain, Dolgellau, Regne Unit

Una clotada és una part d'un terreny que es troba més baixa que la zona que l'envolta.[1][2] (Geografia) Concavitat o enfonsament gran en la terra. Pla extens entre muntanyes. Situat/situada a un nivell més baix respecte al dels terrenys perifèrics. Sinònims: fondalada, clota, sotalada[3] Formes i accidents del relleu (Geologia) Clot gran, terreny enclotat. Espai de terreny entre terrenys més alts. Depressió[4](es hondonada; en hollow; fr enfonçure)[5].

El terme clotada és emprat per a anomenar aquests accidents geogràfics i formes del relleu a Catalunya, València i les Illes.

La Clotada del Portell, entre les serres de Carreu i Sant Corneli, als municipis de Conca de Dalt i Isona i Conca Dellà (Hortoneda de la Conca) al Pallars Jussà. El lloc és un fons de rierol amb poc pendent pròxim a l'Espluga de les Egües a la pista forestal del Portell[6].

Sa Clotada és una de les clotades més fondes de la zona de ses Clotades, a l’illa de Formentera. De fet, només té una altura sobre el nivell de la mar de 0,20 m, i és envoltada de petites elevacions arenoses l’altura de les quals oscil·la entre els 6 i els 14 m. És just a ponent dels terços d’en Joan Maians[7]. La Clotada d’en Jover, pròxima a les clotades, és un indret de l'interior de l’illa de Formentera a l’antiga vénda des Carnatge, pròxima als Arenals i a l’embarcador des Valencians. Es troba documentada ja l’any 1773[8].

La Clotada també és el nom d'un paratge o partida de terra al municipi de Sellent a la Ribera Alta[9][10]

Topònims a Catalunya[modifica]

La Clotada; Clotada del Llop; Clotada de Sicard; Clotada de Millà; Clotada de Naorte; Clotada de Guiló; Clotada del Freixes; Clotada del Portell; Clotada de l'Hostal; Clotada de Salibarri; Clotada de Mas Moió; Clotada de Vilardaga; Clotada de les Hedres; Clotada del Migsenyor; Clotada de Mas Barnola; Clotada de les Pusobertes; Clotada del Camí de Ponts; Clotada de la Casa Nova de Sangrà; la Clotada del Mas del Nas; la Clotada de les Pedrisses[11].

Referències[modifica]

  1. «clotada». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «fondalada». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. «clotada» (en català). IEC, Diccionari de sinònims Albert Jané, 2015. [Consulta: 11 juny 2021].
  4. «clotada» (en català). Diccionari de ciències i tecnologia, IEC, 2021. [Consulta: 11 juny 2021].
  5. «clotada» (en català). termcat.cat, 2021. [Consulta: 11 juny 2021].
  6. «Clotada del Portell (cerca per topònim) Mapa Topogràfic. base 1:5.000» (en català). ICGC, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2021. [Consulta: 11 juny 2021].
  7. «Clotada, sa» (en catala). Enciclopèdia d'Eivissa`i Formentera, Consell d'Eivissa, 2021. [Consulta: 11 juny 2021].
  8. «Clotada d'en Jover» (en català). Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Consell d'Eivissa, 2021. [Consulta: 11 juny 2021].
  9. Francesc-Lluís Esteve Gómez, Esperança Martínez Molina. Toponímia dels pobles valencians, Sellent, la Ribera Alta (en català). 1. Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, p. 6-7 (Onomàstica). ISBN 978-84-482-6025-5. 
  10. Francesca Segura Beltran. «toponímia i la morfologia de les depressions valencianes de l'interior». A: Estudis de Toponímia Valenciana (en català). 1. Editorial Denes, 2000, p. 455. ISBN 84-88578-73-3. 
  11. «Mapa topogràfic 1:50.000 (relació de topònims: clotada)» (en català). Institut cartogràfic i Geològic de Catalunya, ICGC, 2021. [Consulta: 11 juny 2021].