Clover Hope

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaClover Hope
Biografia
Naixementsegle XX Modifica el valor a Wikidata
Guyana Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPeriodista i escriptora Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdopepenmanship.com Modifica el valor a Wikidata
Twitter: clovito Instagram: clovito Modifica el valor a Wikidata

Clover Hope (Guyana, 19??) és una periodista musical guyanesa-estatunidenca i professora adjunta a la Universitat de Nova York.[1] Hope va emigrar a la Ciutat de Nova York quan tenia tres anys i va créixer entre Brooklyn i Reines.[2] Es va graduar magna cum laude, a la Universitat de Nova York, amb una llicenciatura en periodisme.[2]

El 2005, en acabar els seus estudis, Hope va aconseguir la seva primera feina de periodista, treballant com editora en línia per Billboard.[3] Després treballaria durant tres anys a XXL, una revista de hip-hop, i posteriorment passaria a ser editora sènior a Vibe, una revista de música i entreteniment.[2] L'any 2014, va ser contractada com a escriptora en plantilla per Jezebel, un lloc web de notícies i cultura dirigit a les dones. Va deixar aquest càrrec el 2020.[4][1] La seva feina també ha aparegut en altres mitjans, com ara, The Village Voice, ESPN, GQ, i Harper's Bazaar.[5][2] Des del 2020 ha estat editora col·laboradora a Pitchfork.[5]

La presentació de Beyoncé, el setembre de 2018, per Vogue inclouria una editorial amb una entrevista de Hope.[6] L'escriptora ha col·laborat més vegades amb Beyoncé com a coescriptora, per exemple a Black Is King (2020).[7] L'any 2021, Hope va ser coproductora executiva de Black Renaissance, un especial de Youtube Originals sobre art i cultura negres que fou estrenat el 26 de febrer d'aquell mateix any.[8]

El seu primer llibre The Motherlode: 100+ Women Who Made Hip-Hop va ser publicat l'any 2021.[5][9] En aquest llibre es faria un repàs a dones icòniques del hip-hop com Roxanne Shanté i Nicki Minaj, a més de proporcionar informació sobre el context històric, així com les perspectives de les artistes presentades.[10] La periodista cita l'obra de DMX It's Dark and Hell is Hot i l'obra de Missy Elliott com les dues fonts d'inspiració pel seu amor envers el hip-hop.[10][11]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Farewell to Clover Hope, Jezebel's Unroastable Silent Killer» (en anglès americà). Jezebel. [Consulta: 4 febrer 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Best Music Writing 2010. Carr, Daphne., Powers, Ann, 1964-. Cambridge, MA: Da Capo, 2010. ISBN 978-0-306-81935-3. OCLC 698589756. 
  3. Tabor, Nick. «Jezebel's Clover Hope on What's Wrong (and Right) With the Media» (en anglès americà). New York Magazine, 24-07-2016. [Consulta: 4 febrer 2021].
  4. Sterne, Peter. «Dodai Stewart leaves Jezebel for Fusion» (en anglès). Politico, 03-10-2014. [Consulta: 4 febrer 2021].
  5. 5,0 5,1 5,2 Bossi, Andrea. «This New Book On The 100+ Women Who Made Hip-Hop Is Revolutionary». Forbes. [Consulta: 4 febrer 2021].
  6. Petrarca, Emilia. «What to Know About the 23-Year-Old Who Photographed Beyoncé for Vogue» (en anglès americà). The Cut, 06-08-2018. [Consulta: 4 febrer 2021].
  7. McKinney, Jessica. «7 First Impressions from Beyoncé's 'Black Is King' Film» (en anglès). Complex, 31-08-2020. [Consulta: 5 febrer 2021].
  8. Grant, Shawn. «YouTube Originals Announces 'Black Renaissance' Featuring President and Mrs. Obama» (en anglès americà). The Source, 28-01-2021. [Consulta: 5 febrer 2021].
  9. Gaffney, Adrienne «Honor and Learn This Black History Month» (en anglès). The New York Times, 31-01-2021.
  10. 10,0 10,1 Arnold, Chuck. «Clover Hope's 'The Motherlode' Puts Women In Rap First». Essence. [Consulta: 4 febrer 2021].
  11. Stewart, Alison. «Cheerleading Discrimination, Hip Hop Fashion and Pioneers, Book Club, 'Palmer'». WNYC. [Consulta: 4 febrer 2021].

Enllaços externs[modifica]