Club Balonmano Granollers

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula club esportiuBM Granollers
Nom completClub Balonmano Granollers
Fundació1944
PaísEspanya
GuardonsCreu de Sant Jordi
Àrea social
EstadiPalau d'Esports,
Granollers, Catalunya
(5,500 espectadors)
PresidènciaFlag of Catalonia.svg Josep Pujadas
Junta tècnica
Esport/disciplinahandbol
Entrenador[Masc] Flag of Spain.svg Antonio Rama
[Fem] Flag of Catalonia.svg Robert Cuesta
LligaLliga Asobal (5è)
Lliga Guerreras Iberdrola (4t)
Equipament
Primer
Segon

Web[1]
Twitter: BMGranollers
Modifica les dades a Wikidata

El Club Balonmano Granollers (familiarment anomenat BM Granollers) és un club d'handbol de la ciutat de Granollers. És un dels clubs històrics de l'handbol a nivell català i estatal.[1]

Història[cal citació][modifica]

Va ser fundat l'any 1944.[1] Des dels seus inicis, el club aconseguí ràpidament un gran nivell competitiu, tant a la modalitat d'handbol a 11 jugadors com a la d'handbol a 7 (que fou introduït per primer cop a Espanya a la ciutat de Granollers). Ha jugat gairebé totes les temporades a la màxima categoria de l'handbol espanyol i és un dels clubs amb més títols al seu palmarès, essent considerat un referent dins d'aquest esport. L'any 1959 fou el primer club de l'estat a participar en una competició europea[1] i el seu major èxit internacional fou la Recopa d'Europa d'handbol de 1976, primer títol europeu d'un club espanyol d'handbol. Gràcies a aquesta tradició, Granollers va convertir-se en subseu olímpica d'handbol als Jocs Olímpics de Barcelona'92. El Palau d'Esports de Granollers, pista de joc de l'equip, va ser construït amb motiu d'aquell esdeveniment i, posteriorment, també ha acollit el Mundial d'handbol 2013. L'any 2021 serà una de les seus del Mundial d'handbol femení.

Un dels trets característics és l'aposta per la formació i el planter, cosa que li ha permès promoure un gran nombre de jugadors i tècnics de primer nivell internacional. En els darrers anys, a més, ha incrementat significativament el nombre d'equips femenins al planter i el primer equip femení ha assolit diversos ascensos de categoria. Des de la temporada 2014/2015 té el primer equip masculí i femení a la màxima categoria de l'handbol espanyol. A més, l'equip femení ha assolit posicions europees a la Challenge Cup, per primera vegada, a la temporada 2019/2020.

El Govern de la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi l'11 d'abril de 2017.[2]

Jugadors nacionals destacats [cal citació][modifica]

Anys 1940 (handbol a 11)

Jugador Posició
Joan Barbany DAV
Eduard Barbany MIG
Vicenç Vacca
Andreu Tura
Francesc Canal
Gasset PO
Planxart PO

Anys 1950 (handbol a 11 i a 7)

Jugador Posició
Francesc Pregona ORG
José Antonio Cabrera DEF
Joan Barbany DAV
Eduard Barbany MIG
Josep Fontdevila DAV
Antonio Casajuana MIG
Vicenç Vacca
Eduardo de Riquer
Josep Estapé
Pere Illa
Manuel Oliva
José Luis García Mir

Anys 1960 (handbol a 7)

Jugador Posició
Alejandro Viaña PI
Juan Morena LD
Antoni García
Martí Montaner
Martí Font PO

Anys 1970 (handbol a 7)

Jugador Posició
Vicente Calabuig EE
Gregorio López "Goyo" CE
Eugeni "Gin" Castellví CE
Miguel A. Aperador CE
José Luis Sagarribay LE
Eugeni Serrano ED
Santos Labaca PI
José María Gómez PI
Joaquim Borrego EE
Miquel Prat LD
Josep Perramon PO
Patxi Pagoaga PO

Anys 1980

Jugador Posició
Jaume Puig PI
Óscar Mainer EE
Ricardo Marín LE
Enric Masip CE
Mateo Garralda LD
Josep Maria Junqueras ED
Alex Franch EE
Perico García PO
Jaume Fort PO

Anys 1990

Jugador Posició
Jordi Fernández ED
Àlex Viaña CE
Carlos Viver EE
Antonio Ugalde EE
"Quino" Soler LE
Jaime García PI
Aitor Etxaburu PI
Jordi Núñez PO
Xavi Pérez PO

Anys 2000

Jugador Posició
Cristian Malmagro LD
Salva Puig LD
Raúl Campos LD
Carlos Viver EE
Albert Rocas EE
Álvaro Ferrer CE
Joan Cañellas CE
José Luis Pérez Canca CE
Ivan Raigal PI
Juan Andreu PI
Vicente Álamo PO
Manel Pérez PO

Anys 2010

Jugador Posició
Raúl Campos LD
Antonio García LE
Álvaro Ruiz CE
Gonzalo Pérez de Vargas PO
Ferran Solé Sala ED
Arnau Garcia Barceló LE
Marc Cañellas Reixach CE
David Resina EE

Jugadors estrangers[modifica]

Anys 1950

Jugador Pos. Nacion.
Hugo Günther UNI Germany

Anys 1960

Jugador Pos. Nacion.
Roland Arne Jevrud LE Sweden

Anys 1980

Jugador Pos. Nacion.
Eric Cailleaux CE France
Aleksandar Gacic SFR Yugoslavia
Peder Järphag Sweden
Per Carlén LD Sweden

Anys 1990

Jugador Pos. Nacion.
Atil Hilmarsson Iceland
Svein Seveinsson Iceland
Vjatcheslav Atavin LE URSS
Andrej Tioumentsev CE Russia
Oleg Kisselev LD Russia
Veselin Vujovic CE Serbia and Montenegro
Igor Butulija LD Serbia and Montenegro
Dimitri Kachkan CE Russia
Zoran Mikulic LD Croatia
Vladislav Kalarash CE Russia
Slobodan Veselinovic LE Serbia and Montenegro
Darko Galic Serbia and Montenegro
Ivan Sunda Croatia

Anys 2000

Jugador Posició Nacionalitat
Kim Sung Heon LD South Korea
Thomas Siversson PI Sweden
Ljubomir Vranjes CE Sweden
Takeshi Uchida EE Japan
Goran Kozomara PI Slovenia
Denis Bahtijarevic ED Bosnia and Herzegovina
Patrick Cavar CE Croatia
Uffe Freesgard PI Denmark
Marko Krivocapic LE Serbia
Goran Cmiljanic DEF Serbia
Michal Nowak LE Poland
Árni Þór Sigtrygsson LD Iceland
Davor Cutura LE Serbia
Aleksander Svitlica ED Montenegro
Michael Apelgren CE Sweden
Aidenas Malasinskas CE Lithuania
Ivan Nikcevik ED Serbia
Drasko Nenadic LE Croatia
Peter Gentzel PO Sweden
Venio Losert PO Croatia
Peter Carlsson PO Sweden
Fredrik Ohlander PO Sweden

Anys 2010

Jugador Posició Nacionalitat
Niklas Grundsten PI Sweden
Thomas Reznicek LE Czech Republic
Nicola Lazic LD Serbia
Guilherme Gama Valadao LE Brazil
Rodrigo Salinas LD Chile
José Guilherme de Toledo LD Brazil
Matías Schulz PO Argentina
Dimitrije Pejanovic PO Serbia
Cesar Almeida PO Brazil
Henrique Teixeira LI Brazil
Fernando Pacheco LD Brazil
Michal Kasal LE Czech Republic
Jorge Silva LD Portugal
Vladan Loncar LE Bosnia and Herzegovina
Rolandas Bernatonis LE Lithuania
Vukasin Rakocija LE Serbia
Nicolás Bonano LE Argentina

Llegenda de les taules [cal citació][modifica]

  • CE: Central
  • LE: Lateral esquerre
  • LD: Lateral dret
  • EE: Extrem esquerre
  • ED: Extrem dret
  • PI: Pivot
  • PO: Porter
  • DAV: Davanter
  • DEF: Defensa
  • MIG: Migcampista
  • ORG: Organitzador
  • UNI: Universal

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Sobrevia, Ramon (1949): "Cinco años de balonmano en Granollers". En: La importancia del deporte en Granollers y su comarca, Granollers, p. 88. Volum editat pel Club Deportivo Granollers.
  • Canal, Francesc (1953): "Balonmano. Diez años de Balonmano Granollers". Vallés, agosto de 1953, p. 51-53.
  • Coll i Calderon, Joan (1963): "El pulgar del balonmanista". Vallés, núm. 1126, p. 8. Ponència al IV Congreso Internacional de Medicina Física y Deportiva de Barcelona.
  • - (1964), Atlético Balonmano Granollers 1957-1963. Granollers, Imprenta Roca, 106 p.
  • Girós, Enric (1966), "El Balonmano en nuestra ciudad". Vallés, núm. 1317, p. 29-32.
  • Rodríguez (1971): "Un estudio sobre el balonmano Granollers. El B.M.G. ante un dilema: amateurismo o profesionalidad". El Correo Catalán, edición Vallès Especial, Barcelona, 28 desembre 1971, p. 4.
  • - (1974): "El balonmano en nuestra Ciudad". Vallés, núm. 2016, p. 70-73.
  • Roca, Ramon (1977): "El Balonmano Granollers. Glosa als Clubs i Entitats locals VII". Revista del Vallès, núm. 16, p. 19.
  • - (1980): "Apunts històrics de l'Handbol". A.E.B. Plaça Gran, núm. 70, p. 13-14.
  • - (1984): "Balonmano Granollers 1944-1984. 40 años de historia y de prestigio". Revista del Vallès, núm. 445, p. 7, 11-69.
  • Homs, Josep i Albert Camps (1991), Granollers i l'handbol. Granollers, Instant Copy-Ajuntament de Granollers, 24 p.
  • Botey, Antoni (1991): "Un equip de Futbol?...molt més!". Acció Catòlica 1940 - 1950. Trobada de germanor, p. 1 - 25.
  • Garrel, Esteve (1993): "B. M. Granollers, dels orígens a avui". El 9 Nou, núm. 325, p. I - IV (suplement).
  • Arimany, Josep Lluís (1994): Pregó de la Fira i Festes de l'Ascensió 1994. (50 anys d'Handbol a Granollers). Granollers, Ajuntament de Granollers, 24 p.
  • - (1994): "Balonmano: especial Bodas de Oro". Revista del Vallès, núm. 939, p. 37-40.
  • Ferrer i Casañas, Esteve (1994): "Club Balonmano Granollers, 1944 - 1994 (Fotografies, fitxes, i equips)". Granollers (arxiu particular), 132 p.
  • Daví, Ramon i Lluís Tintó (1995), Medalla d'or de la Ciutat al Club Balonmano Granollers. Granollers, Ajuntament de Granollers, 32 p. També a Revista del Vallès, núm. 959, 24 d'abril de 1995, p. 11-13.
  • - (1995): "Campeones". Revista del Vallès, núm. 959, 16 p.
  • Sala i Vila, Joan (1996): "B.M. Granollers, patrimoni de la Ciutat". El 9 Nou, núm. 619, p. 13.
  • Sala i Vila, Joan (1997), B.M. Granollers, esport i civisme. Granollers, Editorial Granollers, 106 p.
  • Montagud, Santi (2002): "El BM Granollers". El 9 Nou, núm. 1303, p. 14.
  • Sánchez i Mata, Francesc (2003): Granollers, recull fotogràfic 1882-1965. El Papiol, Editorial Efadós.
  • Vivé, Jaume (2011): "Del cor ciutadà a l'Asobal". Vallesos, núm. 2, p. 82-91.
  • Montagud, Santi (2014): "GCUP 2014". NacióGranollers.com, 4 de juliol de 2014: http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/opinio/8675/gcup/2014
  • Sala i Vila, Joan (2014), BM Granollers: camí d'una filosofia. Argentona, Voliana Edicions, 142p.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Club Balonmano Granollers