Club Esportiu Europa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula club esportiuCreu de Sant Jordi 2007 CE Europa
EscutCEE.jpg
Nom complet Club Esportiu Europa
Àlies Escapulats
Europeistes
Fundació

1907

5 de juny de 1907
Colors           blanc, blau
País Espanya
Àrea social
Estadi Club Esportiu Europa Nou Sardenya
Escut de Barcelona Barcelona
Bandera de Catalunya Catalunya
(7.000 espectadors)
Socis 1.850
Penyes 5
Presidència Catalunya Víctor Martínez
Junta tècnica
Esport/disciplina futbol
Entrenador Catalunya Joan Esteva
Lliga Tercera divisió
(12è, Tercera divisió la temporada 2016-17)
Equipament
Primer
Segon
Tercer
Web
http://www.ceeuropa.cat
Modifica dades a Wikidata

El Club Esportiu Europa és un club de futbol de Barcelona, vinculat a l'antiga Vila de Gràcia. Va ser fundat l'any 1907 i és conegut bàsicament pel seu primer equip de futbol masculí. Milita al Grup 5 de la Tercera divisió de la Lliga espanyola de futbol, quarta categoria absoluta del futbol de l'Estat.

El Club va viure la seva millor època en els anys 20. La temporada 1922-23 fou finalista de la Copa del Rei, en què va caure derrotat per 1-0 davant l'Athletic Club de Bilbao i va ser un dels deu equips fundadors de la Lliga espanyola de futbol, militant a les tres primeres temporades de la Primera divisió: 1928-29, 1929-30 i 1930-31. A més, va imposar-se en l'antic Campionat de Catalunya de 1922-23 i en va ser subcampió sis ocasions més. Posteriorment visqué dues noves èpoques d'esplendor: en els anys 60 va militar a la Segona divisió durant cinc temporades (del 1963 al 1968) i va proclamar-se campió de la Copa Catalunya en tres ocasions (1997, 1998 i 2015).

El CE Europa també fou l'amfitrió del primer partit de bàsquet disputat a Espanya el 8 de desembre de 1922 i va imposar-se al Laietà Basket Club per 8 a 2. El club gracienc va ser un dels millors equips de bàsquet de Catalunya durant els anys 20, guanyant el Campionat de Catalunya en dues ocasions (1924 i 1926).

El club també compta amb un equip femení i una àmplia estructura de futbol base amb més de 30 equips federats.[1][2]

Contingut

Símbols[modifica]

Els colors[modifica]

Des de la seva fundació i durant una dècada, el CE Europa va vestir samarreta amb franges verticals blaves i blanques, a més de pantalons blaus. El 1918 la samarreta passà a ser totalmente blanca amb coll blau. Aquesta equipació va mantenir-se durant set anys. Puntualment, a la temporada 1925-26 s'adoptà una indumentària totalment blanca.

A la temporada 1926-27 l'uniforme va adoptar les senyes inconfusibles senyes d'identitat: samarreta blanca amb el característic escapulari blau i pantalons blaus. Tot i desconèixer-se el motiu de la incorporació de l'escapulari en l'uniforme europeista, alguns historiadors apunten que podria tractarse d'una influència del Birmingham City, equip que va visitar Barcelona durant els anys 20.[3]

La temporada 2007-08, commemorativa del centenari del Club, la samarreta va adoptar un disseny que combinava l'escapulari amb el coll blau dels primers anys.

Les mitges foren negres o fosques fins al 1955 (fins aleshores tots els equips les portaven negres o fosques, fos quina fos la seva indumentària). Del 1955 fins al 1961 s'alternarien les mitges blanques amb les negres/fosques, sent des del 1961 blanques sense interrupció. Des de la temporada 2007-08 han adoptat el color blau.

1907-18
1918-25
1925-26
1926-1955
1955-1961
1961-2007
2007-2008
2008-actual
  • Uniforme titular: Samarreta blanca amb escapulari blau, pantalons blaus i mitges blaves
  • Segon uniforme: Samarreta blava amb escapulari blanc, pantalons blaus i mitges blaves
  • Tercer uniforme: Samarreta vermella amb escapulari blanc, pantalons blaus i mitges vermelles

Escut[modifica]

Escut actual del Club els primers anys

L'escut actual, adequadament modernitzat en les seves formes i sigles, va aparèixer per primera vegada el 1915. Substituïa un complex escut en forma d'olla, que representà el Club des de la seva fundació l'any 1907. El seu autor fou el pintor Jacint Olivé Font, que a més va ser jugador del Club els primers anys.

L'escut reflecteix dos dels objectes més característics del futbol, la pilota i la porteria. A la banda superior s'han mantingut les tres franges blaves característiques de la seva primera samarreta (a franges blanques i blaves) que el Club va emprar fins al 1918.

Himne[modifica]

El CE Europa ha tingut tres himnes al llarg de la seva història, malgrat que els dos primers tingueren una vida molt curta. A la temporada 1994-95 el Club va adoptar l'himne actual, titulat Europa, sempre endavant!, obra del compositor Robert Baquero Tubau i escrit el 1995:[4]

Les instal·lacions[modifica]

Nou Sardenya[modifica]

Article principal: Nou Sardenya
Vista actual del Nou Sardenya

El CE Europa juga els seus partits en el Nou Sardenya, originalment edificat l'any 1940 i totalment reconstruït el 1995 sobre l'antic. El recinte està ubicat en el barri de Gràcia, entre els carrers de Sardenya (del qual va agafar el seu nom), Camèlies i Secretari Coloma. Té una capacitat per a 7.000 espectadors, gespa artificial homologada per la FIFA i unes dimensions de 100 x 63 metres.[5]

Camp de l'Àliga[modifica]

Article principal: Camp de l'Àliga

Des de la temporada 2001-02 el CE Europa va fer-se càrrec de la gestió del Camp de l'Àliga, de titularitat municipal construït l'any 1991.[6] Aquest fet va permetre ampliar l'escola de futbol i augmentar el nombre d'equips del futbol base, funcionant com si es tractés d'una miniciutat esportiva. Camp inicialment de terra, li fou instal·lada gespa artificial el 2004.[7]

Camps històrics[modifica]

Article principal: Camp del Guinardó
Vista actual del Camp de l'Àliga

Anteriorment, el club va regentar altres terrenys de joc en la ciutat de Barcelona.[8] De tots ells, el més important i representatiu va ser el Camp del Guinardó.

  • Entre 1907 i 1909 el primer terreny de joc del Club estigué ubicat al carrer Indústria, a prop del passeig de Sant Joan.
  • El 1909 el Club arrendà uns terrenys ubicats a l'illa entre els carrers Mallorca, Sicília, Provença i Nàpols, al costat del Temple de la Sagrada Família.
  • El 1912 va traslladar al carrer Marina, a l'altre costat del Temple de la Sagrada Família.
  • El 1919 va ubicar-se a un camp situat a l'illa entre els carrers Indústria, Sardenya, Sant Antoni Maria Claret i Sicília, i disposava d'una tribuna amb capacitat per a 3.000 persones.
  • El 1923 el Club es traslladà a l'històric Camp del Guinardó, també conegut com a Camp dels Cuartells per la seva ubicació al costat d'un cuartell de la Guardia Civil. Estava situat aproximadament entre els carrers de l'Encarnació, Lepant, Taxdirt (abans Sant Lluís) i Alcalde de Móstoles (abans Marina).
  • El 1931, amb la desaparició del primer equip i en plena crisi, el Club es va traslladar al Camp dels Quinze, en el Passeig del Mariscal Jofre (actualmente Avinguda de Borbó), un terreny molt més modest.
  • El 1935 es trasllada a uns terrenys entre els carrers Providència i Sardenya. En acabar la Guerra Civil espanyola aquest camp va quedar totalment inutilitzat per a la pràctica esportiva en convertir-se en un desballestament militar.
  • Entre 1939 i 1940 el CE Europa es trobava sense camp. Va haver de jugar en camps d'altres equips de la ciutat, com el Futbol Club Martinenc i la Unió Esportiva Sants, fins que va inaugurar-se l'estadi del carrer Sardenya, l'1 de desembre de 1940.

Història[modifica]

Placa commemorativa de la fundació del CE Europa, al carrer Sicília, 290

El Club Esportiu Europa va ser fundat el 5 de juny del 1907 com a conseqüència de la fusió de dos clubs modestos de la ciutat, el Provençal i el Madrid. Davant la impossibilitat de satisfer els drets d'ingrés a la Federació Catalana de Futbol, decidiren satisfer el deute d'un club modest anomenat Europa, adoptant-ne el nom i la plaça.[9] L'acte de fundació es va portar a terme en el ja desaparegut bar-bodega La Roca, en el carrer Sicília n. 290 de Barcelona.[10]

Dècada de 1910. Primeres passes[modifica]

La seva presència en competicions oficials va iniciar-se en la temporada 1909-10, participant en la segona categoria del Campionat de Catalunya, aleshores la divisió més baixa de la competició.[11] Malgrat les poques dades que ens han arribat, sabem que l'equip aviat va situar-se entre els conjunts més destacats de la categoria i que disputà l'eliminatòria final d'ascens a primera categoria les temporades 1913-14, 1914-15 i 1915-16, sense aconseguir-ho.[12]

A la temporada 1917-18 el CE Europa compit a la tercera categoria, a causa de la divisió de la primera categoria en dues divisions diferents. Poc va durar aquesta situació, ja que va aconseguir l'ascens a la nova segona categoría (llavors anomenada Primera B) aquella mateixa temporada. En la següent, la temporada 1918-19, va aconseguir un altre ascens que el col·locava a la màxima divisió del futbol català.[13]

Dècada de 1920. Època daurada del Club[modifica]

Durant aquesta dècada el CE Europa va viure els anys més esplendorosos de la seva història. Va convertir-se de facto en el segon club de Catalunya, només per darrere del FC Barcelona i per sobre del RCD Espanyol. Prova d'això fou la regularitat demostrada amb sis subcampionats del Campionat de Catalunya (1920-21, 1921-22, 1923-24, 1926-27, 1927-28 i 1928-29) i un campionat en la temporada 1922-23. En aquell moment era el segon club de Catalunya amb més socis, uns 6.000, per darrere només del FC Barcelona i era una entitat netament poliesportiva amb seccions d'atletisme, rugbi, bàsquet i hoquei.

El Campionat de Catalunya 1922-23 li va permetre participar a la Copa del Rei, llavors reservada als campions dels campionats territorials, i que aleshores era el principal títol del futbol espanyol fins a la creació de la Lliga, l'any 1929. Després d'eliminar el Sevilla FC en quarts de final (4-0 i 1-2) i l'Sporting de Gijón en semifinals (3-2 i 1-2) es va classificar per jugar la final contra l'Athletic Club de Bilbao, que a més es disputaria a Barcelona, en el Camp de Les Corts, el 13 de maig de 1923. El CE Europa va caure per 1-0 en un partit en el qual, segons les cròniques, els europeistes estavellaren deu pilotes als pals, i sucumbiren amb un solitari gol que els bilbaïns marcaren en un contracop.[14]

Malgrat la derrota, el subcampionat de Copa del Rei de futbol va permetre que el CE Europa fos escollit com un dels deu integrants de la primera temporada de la Primera divisió de la lliga espanyola de futbol, ja que per a la seva confecció foren escollits els campions i subcampions de la Copa del Rei fins aquella data. El primer partit del CE Europa a la Primera divisió es va disputar a Madrid el 10 de febrer del 1929 contra el Reial Madrid, caient derrotat per 5-0. Una setmana després aconseguiria a Barcelona la seva primera victòria per 5-2 davant l'Arenas Club de Getxo.

El CE Europa va romandre tres temporades consecutives a la Primera divisió (1928-29, 1929-30 i 1930-31), fins a perdre la categoria en acabar la temporada 1930-31. A la seva primera temporada destaquen un 4-1 contra l'Atlético de Madrid[15] i un 5-2 contra el Reial Madrid,[16] ambdós com a local. A la temporada 1929-30 destaquen un 1-2 aconseguit contra el RCD Espanyol al seu camp de Sarrià[17] i un 2-0 a casa contra l'Atlético de Madrid.[18] Finalment, a la temporada 1930-31 destaquen els dos partits jugats contra el FC Barcelona: un empat 2-2 com a local[19] i una victòria per 0-2 a Les Corts.[20]

Dècada de 1930. Crisi econòmica i esportiva[modifica]

A principis dels anys 30 el CE Europa començava a patir amb força la crisi generada per les despeses causades per la participació en la Lliga espanyola i l'auge del profesionalisme, que tanmateix afectava molts altres clubs. Per sobreviure, a principis de la temporada 1931-32 el club va arribar a un acord de fusió amb el Gràcia FC, un altre club històric que, amb el nom de Futbol Club Espanya, també havia estat subcampió de la Copa del Rei l'any 1914. El nou equip va rebre el nom de Catalunya FC, però va tenir curta vida: fou cuer al Campionat de Catalunya i va ser dissolt abans d'acabar la temporada a la Segona divisió quan l'equip ja estava condemnat al descens. A més, el Club es va veure forçat a desprendre's del seu estadi: el Camp del Guinardó i de gran part dels seus jugadors, als quals devien diverses mensualitats.[21]

Aquella mateixa temporada 1931-32 el CE Europa havia mantingut un equip amateur competint a la tercera categoria del Campionat de Catalunya conservant el nom i distintius de l'entitat escapulada, i així va continuar el seu recorregut des de la categoria amateur.[22] A poc a poc, el club va anar recuperant terreny: a la temporada 1933-34 va aconseguir pujar a segona categoria del Campionat de Catalunya de futbol, i a la temporada 1935-36 va quedar-se a un pas d'optar a l'ascens a primera categoria.

Amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola les competicions futbolístiques del Principat de Catalunya continuaren, tot i les dificultats. Durant aquest període l'equip va aconseguir ascendir a la primera categoria a la temporada 1936-37, i vers el final de la guerra el seu estadi va ser utilitzat com a desballestament militar. Acabada la guerra, les noves autoritats van anul·lar els resultats de les competicions jugades a l'Espanya republicana durant la Guerra Civil, amb la qual cosa el CE Europa va ser reubicat a la segona categoria que ostentava la temporada 1935-36.

A la temporada 1939-40 del Campionat de Catalunya l'equip va acabar segon; però no va tenir opcions d'ascendir a primera perquè els campionats regionals van desaparèixer aquell any en favor de la Lliga espanyola i les divisions regionals que els substituirien. A més, el club va haver de jugar en campos d'altres clubs veïns com el FC Martinenc, UE Sant Andreu o la UE Sants, ja que el seu camp havia quedat definitivament inutilitzat per a la pràctica esportiva.[23]

Dècada de 1940. Periple per categories regionals[modifica]

Partit del centenari entre el CE Europa i el CA Osasuna, el 5 de juny de 2007 al Nou Sardenya

Després de la desaparició del Campionat de Catalunya de futbol, per a la temporada 1940-41 el CE Europa va ser ubicat a la Primera A, immediatament inferior a la Tercera divisió espanyola de futbol. Els resultats esportius no foren bons, ja que l'equip perdé la categoria aquell mateix any. En canvi, socialment el Club va viure una alegria: la inauguració del seu nou camp del carrer Sardenya l'1 de desembre de 1940.[24]

Després de dues temporades a Primera B el Club va tornar a Primera A, mantenint-se entre les temporades 1943-44 i 1950-51 amb resultats de mitja taula.

Dècada de 1950. Retorn a la Tercera divisió[modifica]

A la temporada 1950-51 el CE Europa va fer un campionat perfecte, quedant campió i ascendint per primer cop a Tercera divisió. Entre les temporades 1951-52 i 1960-61 l'equip mantingué la categoria sense problemes i rondant gairebé sempre la zona mitjana-alta de la classificació, però sense opcions clares d'optar a l'ascens a Segona divisió.

Dècada de 1960. Ascens a la Segona divisió[modifica]

A principis dels anys 60 el CE Europa va assolir els dos campionats de Tercera divisió que posseeix a les temporades 1961-62 i 1962-63, la qual cosa li va donar dret a jugar les eliminatòries d'ascens a Segona divisió. A la temporada 1961-62 va caure davant l'UP Langreo i va quedar eliminat. En canvi, a la temporada 1962-63 es va imposar a la UE Maó (4-0 i 2-2) i després al Caudal Deportivo (1-1 i 6-2), convertint-se així en nou equip de la Segona divisió.[25]

A aquesta categoría es va mantenir durant cinc temporades consecutives, de la 1963-64 a la 1967-68. Durant aquests anys, considerats la segona època daurada del Club, destaca especialment la temporada 1963-64: a la lliga va assolir el tercer lloc, a les portes de la promoció a Primera divisió. També destaca la temporada 1966-67 pel seu paper a la Copa del Rei (llavors Copa del Generalísimo), en la qual va arribar fins als vuitens de final després d'eliminar al vigent campió, el potent Real Zaragoza de "los Cinco Magníficos". Aquella mateixa temporada el CE Europa aconseguia un meritori sisè lloc a la lliga.

Una reestructuració federativa després de la temporada 1967-68, que reduïa la Segona divisió de dos grups a només un, va arrossegar al conjunt europeista novament a la Tercera divisió.[26]

Dècada de 1970 i 1980. Temps difícils[modifica]

Després del descens a la Tercera divisió, el CE Europa va fer algunes temporades fregant els primers llocs de la classificació. Però a partir de la temporada 1971-72 els seus resultats empitjoraren sensiblement, fins que va patir al descens a la Regional Preferent la temporada 1973-74. Varen ser moments molt durs per al Club, que no va aconseguir recuperar la Tercera divisió fins tres temporades després, a la 1976-77.[27]

Després de l'ascens, el Club continuava ocupant temporada rere temporada la zona mitjana-baixa de la classificació lliguera i el risc d'un nou descens a la Regional Preferent es va consumar novament al final de la temporada 1985-86. De nou l'equip va trigar tres temporades més a recuperar la Tercera divisió, i fins i tot la temporada 1986-87 estigué més a prop d'un altre descens. Però després de moltes dificultats, el Club va recuperar la Tercera divisió en acabar la temporada 1988-89.[28]

En el decurs de la temporada 1985-86 el Club va catalanitzar el seu nom oficial de Club Deportivo Europa a Club Esportiu Europa, tot i que fins a 1939 el Club sovint apareixia nomenat en català com Club Deportiu Europa.

Dècada de 1990. Edat de plata del Club[modifica]

Una vegada recuperada la Tercera divisió, la temporada 1989-90 fou força prometedora amb un CE Europa que va optar a l'ascens directe a Segona divisió B en aferrissada lluita amb la UE Sant Andreu, tot i que finalment va cedir fins al cinquè lloc. Inicialment fou un miratge, ja que a les temporades següents l'equip tornava a transitar per les posicions baixes de la classificació, molt a prop dels llocs de descens.[29]

A més, entre 1992 i 1995 el Club es veié forçat a jugar els seus partits fora del seu camp. L'Ajuntament de Barcelona, titular dels terrenys on s'ubicava l'estadi, va decidir renovar totalment les instal·lacions i fou enderrocat en la seva totalitat. Les obras comprenien la construcció d'un aparcament subterrani sota el terreny de joc, grades i tribuna noves, un poliesportiu annex pel costat del carrer Sardenya, a més de dotar al camp de tots els serveis d'un estadi modern, com ara la instal·lació de gespa artificial. Mentrestant, el CE Europa va jugar els seus partits en qualitat d'equip local en el camp del FC Martinenc primer i (ja a Segona B) de la UA Horta després, ambdós de terra.

Malgrat les dificultats, la perspectiva del nou camp va canviar la dinàmica de l'equip. La temporada 1993-94 el CE Europa es va classificar en quart lloc i va guanyar-se el dret a jugar la lligueta d'ascens a Segona divisió B. En dura lluita contra el CD Roldán de Múrcia, el CE Montuïri de Mallorca i especialment el Pinós CF del País Valencià, l'equip va aconseguir l'ascens a Segona divisió B.[30]

La temporada 1994-95 a la categoria de bronze va ser, esportivament, un suplici. El Club no podia disposar del seu estadi, encara en obres, ni podia competir amb pressupostos molt més alts que el seu. Aviat es va veure que el retorn a Tercera divisió era un fet inevitable, com així va ser.

Però no tot foren males notícies aquella temporada: l'estadi de Sardenya, rebatejat com a Nou Sardenya, va ser inaugurat solemnement el 4 de maig de 1995.[31] Ja era tard per ajudar a l'equip a mantenir-se a la Segona divisió B (de fet, l'equip no hi jugaria fins a la temporada següent); però va suposar un revulsiu per a les temporades següents i un impuls per a l'entitat en tots els sentits. El 15 d'agost d'aquell mateix any, i coincidint amb la Festa Major de Gràcia, el CE Europa va jugar-hi el seu primer partit oficial: la primera edició del Trofeu Vila de Gràcia davant la UE Lleida, que va endur-se el trofeu (0-1).

Després de la inauguració del Nou Sardenya, el CE Europa va tornar a classificar-se per jugar la fase d'ascens a Segona B les temporades 1995-96 (fou subcampió de Tercera),[32] 1996-97,[33] 1998-99[34] i 2000-01,[35] tot i que no va aconseguir pujar. En aquest moment també va començar a celebrar-se el Trofeu Vila de Gràcia, que després de 18 edicions s'ha convertit en un clàssic de la pretemporada futbolística. Durant aquests anys també es van posar els fonaments de l'escola de futbol i del futbol base, el creixement del qual seria constant any rere any.

Un bienni inoblidable: la Copa Catalunya (1997 i 1998)[modifica]

La fita més rellevant d'aquesta dècada és, sense dubte, el brillant paper del CE Europa en les edicions 1996-97 i 1997-98 de la Copa Catalunya, en les quals va enfrontar-se i doblegar als que de bell antuvi havien estat els seus rivals esportius directes: CE Sabadell, RCD Espanyol i FC Barcelona.

A la temporada 1996-97 va batre en la semifinal a tres el CE Sabadell (1-0) i el RCD Espanyol (0-0) a la Nova Creu Alta (l'empat a zero entre CE Sabadell i RCD Espanyol va classificar el club gracienc).[36] A la final jugada en el camp del CE L'Hospitalet, l'Europa va vèncer al FC Barcelona (3-1) en un partit apoteòsic per a la família escapolada.[37][38] En aquell moment, el FC Barcelona era el vigent campió de la Recopa d'Europa de futbol.

A la temporada 1997-98 va tornar-se a produir una gesta que semblava impossible repetir. A la semifinal, jugada en el Nou Sardenya, l'equip va doblegar novament al RCD Espanyol (2-0).[39] I a la final jugada en el Mini Estadi, novament contra el FC Barcelona, el CE Europa aconseguí resistir i empatar el matx (1-1) per acabar imposant-se a la tanda de penals (4-3).[40][41] El FC Barcelona acabava d'aconseguir el doblet de Lliga i Copa, però no va poder amb la tenacitat dels europeistes.

Anys 2000. Creixement a tots els nivells[modifica]

Durant la primera dècada del segle XXI el primer equip del CE Europa tornava a obtenir resultats més aviat discrets a la Tercera divisió, vorejant de nou els llocs de descens, fins a consumar-se la pèrdua de categoria a la temporada 2003-04.[42] El trànsit per Primera catalana va ser només d'una temporada (2004-05),[43] després de la qual l'equip ha ocupat llocs intermedis de la classificació de Tercera divisió fins avui dia sense que perillés la seva permanència a la categoria.[44]

Des de 2001 el Club ha experimentat un creixement constant en la resta de vessants (vid. infra). El seu futbol base ha continuat la seva expansió, arribant a assolir actualment (2013) més de 30 equips federats. La seva tasca va poder ampliar-se a la temporada 2001-02 amb la incorporació d'un segon estadi a la infraestructura esportiva del Club: el Camp de l'Àliga. Des del 2001 funciona dins el club el futbol femení, que també ha desenvolupat la seva pròpia branca de fútbol base. Van fundar-se noves penyes i va augmentar la seva participació en tasques d'animació, més enllà del primer equip, i la seva participació social. També a partir del 2001 es bastiren els mitjans de comunicació oficials del Club: plana web (2001) televisió (2003), ràdio (2008) i revista (2010). Finalment es fundaren les seccions de bàsquet i futbol sala que van recuperar l'antic caràcter poliesportiu de l'entitat, tot i que desaparesqueren posteriorment.

Durant la temporada 2007-08 el CE Europa va celebrar el centenari de la seva fundació. Entre els actes commemoratius es va disputar el 5 de juny de 2007, en el Nou Sardenya, l'encontre del centenari contra el CA Osasuna, que va acabar amb 1-2 per als navarresos.[45]

Anys 2010. Retorn al primer nivell competitiu[modifica]

A partir de 2012, després de diverses temporades de resultats mediocres a la Tercera divisió, el CE Europa va tornar a rondar els llocs de privilegi. Des d'aleshores s'ha classificat quatre vegades consecutives per disputar la fase d'ascens a Segona divisió B, consistent a superar tres eliminatòries contra altres rivals de la resta de grups de la Tercera divisió. Fins al moment el CE Europa no ha aconseguit anar més enllà de la segona eliminatòria i, en conseqüència, continua a Tercera divisió.

A la temporada 2012-13 l'equip va acabar tercer a la lliga[46] A la primera eliminatòria va quedar emparellat amb l'Arandina CF de la localitat de Aranda de Duero (Castella i Lleó). Va perdre el primer partit a casa (0-1)[47] i la tornada a Aranda de Duero (2-0),[48] quedant eliminat.

A la temporada 2013-14 el CE Europa va repetir resultat.[49] Va quedar emparellat a la primera eliminatòria amb la UD Mutilvera de la localitat de Mutilva (Navarra). Va guanyar a casa (1-0)[50] i va empatar a Mutilva (0-0),[51] amb la qual cosa va passar ronda. A la segona eliminatòria es va enfrontar a la UD Socuéllamos de Castella-la Manxa, primer a casa (0-0)[52] i després a Socuéllamos (2-0),[53] quedant eliminat.

A la temporada 2014-15 l'equip torna a quedar tercer a la fase regular.[54] i queda emparellat a la primera eliminatòria d'ascens amb el Jerez CF de la localitat de Jerez de los Caballeros (Extremadura). Va guanyar el primer partit a casa (1-0)[55] però va perdre la tornada a Jerez de los Caballeros (2-0),[56] quedant així eliminat.

A la temporada 2015-16 es repeteix la tercera plaça final.[57] Li va tocar en sorteig el San Fernando CDI de la localitat de San Fernando (Andalusia). Va empatar a l'anada (1-1) jugada fora[58] i va perdre la tornada a casa (2-3),[59] quedant així eliminat per quarta vegada consecutiva.

Nova gesta a la Copa Catalunya (2015)[modifica]

Després de les temporades 1996-97 i 1997-98 el CE Europa va culminar un brillant recorregut en la competició nacional eliminant als tres equips catalans de la Segona Divisió A. En els quarts de final es va imposar amb claredat al FC Barcelona B en el Nou Sardenya (3-0)[60] i en semifinals al CE Sabadell, en el mateix escenari (3-0).[61] A la final, jugada també en el Nou Sardenya, el CE Europa va imposar-se al Girona FC (2-1) i va sumar el seu tercer títol.[62][63]

Primer equip[modifica]

Vista del camp de futbol de l'Europa

Plantilla 2016-17[modifica]

La plantilla i cos tècnic del primer equip per a la temporada 2016-17 són els següents:[64]

N. Pos. Nac. Jugador
POR Illes Balears Boison Wynney
POR Catalunya Fernando García-Alejo
DEF Catalunya Albert Alegre
DEF Catalunya Àlex Cano 1r capità
DEF Catalunya Denis Coch
DEF Catalunya Rubén Cruz
DEF Catalunya Alberto González 2n capità
DEF Catalunya Joel Marín
DEF Catalunya Jorge Rojas
MIG Catalunya Fran Bea
Núm. Posició Jugador
MIG Illes Balears Sergi Campoy
MIG Catalunya Joel Coch
MIG Catalunya Sergio Durán
MIG Catalunya Uri González
DAV Catalunya Pedro Bilbao
DAV Catalunya Jordi Cano
DAV Catalunya Xavi Civil
DAV Catalunya Éric Reverter
DAV Catalunya Abel Rita

Cos tècnic[modifica]

  • Entrenador: Catalunya Joan Esteva
  • Segon entrenador: Catalunya Matías Borsot
  • Preparador físic: Catalunya Juanjo Díaz Díaz
  • Entrenador de porters: Catalunya Iñaki Samaniego Sierra
  • Fisioterapeuta: Catalunya Gaizka Garay Bilbao
  • Delegat d'equip: Catalunya Joan Andreu Sánchez Fernández
  • Delegat de camp: Catalunya Albert Benet Fernández
  • Utiller: Catalunya Jesús Amores Delgado
  • Cap de Premsa: Catalunya Àngel Garreta Martínez

Futbol base[modifica]

Futbol base i escola de futbol[modifica]

Les primeres passes del futbol base es remunten a l'any 1991, quan va crear-se una escola de futbol inicialment separada del Club. Donats els seus bons resultats esportius i econòmics, l'escola va ser incorporada al Club tres anys més tard. L'estrena del Nou Sardenya el 1995, la utilització del Camp de l'Àliga a partir del 2001 i la instal·lació de gespa artificial en aquest últim el 2004 afavoriren el progressiu creixement del futbol base del Club en nombre d'equips i jugadors i ascensos a totes les categories.[65]

Actualment el CE Europa gestiona un total de 46 equips al si de la seva infraestructura esportiva -incloent els primers equips masculí i femení.[1] De tots ells, 16 estan inscrits a nom de la Fundació Privada Esportiva Europa, entitat vinculada al Club, sense que hi hagi cap diferència de funcionament.[2]

Filial[modifica]

El 2002 el CE Europa va arribar a un acord de col·laboració amb la Unió Esportiva Caprabo de Primera Regional pel qual el club espluguí es convertia en filial dels escapulats a partir de la temporada 2002-2003. El club passà a dir-se UE Caprabo Europa B però conservant els seus colors i distintius propis. El seu èxit més gran va arribar el 2006 en aconseguir l'ascens a Primera Divisió Catalana.

Si bé estava previst que la UE Caprabo s'integrés definitivament en el CE Europa al llarg de la temporada 2006-2007 com un equip més, finalment no va ser així i a les acaballes de la temporada, que va acabar amb el descens de l'equip, va trencar-se el vincle de col·laboració.[66] Poc després, la UE Caprabo va ser absorbida per l'AE Josep Maria Gené.[67]

A la temporada 2012-2013 va néixer el Club Esportiu Europa B. Un nou equip filial, en aquesta ocasió directament gestionat pel club. L'equip va començar a competir des de la Quarta Catalana, la categoria més baixa del futbol català.[68][69] Després de dos ascensos en tres temporades l'equip juga actualment a la Segona Catalana.

Classificacions equip filial[modifica]

  • 2012-13: Quarta Catalana, Grup 18 (2n)
  • 2013-14: Quarta Catalana, Grup 17 (1r) Lliga Ascens
  • 2014-15: Tercera Catalana, Grup 10 (2n) Ascens
  • 2015-16: Segona Catalana, Grup 2 (9è)
  • 2016-17: Segona Catalana, Grup 2 (5è)
  • 2017-18: Segona Catalana, Grup 2 (4t)

Juvenil[modifica]

El fútbol base del CE Europa va aconseguir el seu èxit més gran la temporada 1995-96 quan, després de dos ascensos consecutius, va situar el seu equip Juvenil A a la màxima categoria: la Divisió d'Honor. Des d'aleshores el juvenil europeista ha militat entre aquesta categoria i la Lliga Nacional.

Femení[modifica]

Article principal: Club Esportiu Europa (femení)

Des de l'any 2001 el CE Europa té equip de futbol femení i en anys posteriors va anar estructurant els seus corresponents equips de futbol base.

El primer equip ha jugat a la Segona divisió des de la temporada 2004-05, amb excepció d'un descens a Preferent catalana la temporada 2012-13 del qual va poder recuperar-se un any després.

Altres seccions[modifica]

En la dècada de 1920 el Club era una entitat netament poliesportiva, ja que la pràctica esportiva era totalment amateur i els esportistes podien practicar més d'un esport. D'aquesta època són les seccions d'atletisme (vers 1920), bàsquet (1922), hoquei herba (1925) i beisbol. La secció atlètica va destacar especialment a les competicions de Cross, aconseguint entre altres guardons un campionat de Catalunya. També va gaudir d'una secció de rugbi (1930), la més efímera de totes les seves seccions.[70]

El CE Europa va jugar el primer partit de bàsquet que es va disputar a Espanya el 8 de desembre del 1922 i va vèncer al Laietà Basket Club per 8 a 2. Fou un dels millors conjunts del moment, guanyant el Campionat de Catalunya en dues ocasions (1924 i 1926).[71]

La crisi que assolà al Club l'any 1931 va fer que totes les seccions desapareguessin, convertint-se en una entitat purament futbolística. El caràcter poliesportiu del Club va recuperar-se momentàniament a finals del Segle XX, quan es va recuperar la secció de bàsquet i va crear-se la secció de futbol sala, tot i que ambdues seccions van desaparèixer al cap d'uns anys.

Directiva[modifica]

Després de les eleccions del 29 de gener de 2017,[72][73] l'actual junta directiva del Club està formada pels següents membres:

  • President: Víctor Martínez Izquierdo
  • Vicepresident 1r: Ignasi Vinuesa Gimeno
  • Vicepresident 2n: Agustí Tenllado Pardo
  • Tresorer: Sergi Micolau Trullen
  • Secretari: Ramon Vergés Setó
  • Vocal: Fidel Bernabeu Mira
  • Vocal: Francesc Boj Forns
  • Vocal: Eduard Garreta Duatis
  • Vocal: Leo Herrero Gaspar
  • Vocal: Antoni Pardo Ayuso
  • Vocal: Ramon Torrellas Subi

Presidents[modifica]

El CE Europa ha tingut un total de 35 presidents, dos dels quals van repetir mandat.[74]

  • Rodolf Colell i Admetller (1907-11)
  • Francesc Ventura (1911-13)
  • Frederic Soler (1915-15)
  • Joan Matas i Ramis (1915-26)
  • Lluís Ollé i Tintoré (1926-27)
  • Domènec Colomé (1927-28)
  • Joan Matas i Ramis (1928-31)
  • Antoni Massoni (1931-32)
  • Francesc Sugot i Morell (1932-36)
  • Jaume Planas i Ferrer (1936-37)
  • Francesc Sugot i Morell (1937-41)
  • Rafel Andreu i Magri (1941-46)
  • Josep Vieta i Pros (1946-48)
  • Miquel Iglesias i Puig (1948-53)
  • Ramon Capdevila i Carbó (1953-54)
  • Eusebi Martí i Mingot (1954-56)
  • Lluís Casacuberta i Armengol (1956-59)
  • Joan Pont i Anoll (1959-62)
  • Joan Zalacaín Lascorz (1962-64)
  • Josep Chover i Nolla (1964-65)
  • Diego Navarro Sánchez (1965-68)
  • Joan Lluís Nadal de Quadras (1968-71)
  • Francesc Hidalgo i Barriuso (1971-74)
  • Màrius de Boet i Robert (1974)
  • Francesc Tarruella (1974-75)
  • Joaquim Vieta i Anguera (1975)
  • Bernardí Balagué i Batlles (1975-80)
  • Ferran Valverde i Giménez (1980-84)
  • Joaquim Canillo i Piñol (1984-86)
  • Jaume Martí (1986)
  • Josep Castro i Fernández (1986-95)
  • Joan Grases i Ventura (1995-98)
  • Josep Bartolí i Montoliu (1998-99)
  • Conrad Pugés i Rull (1999-2003)
  • Joan Josep Isern i Aranda (2003-07)
  • Guillaume de Bode (2007-17)[75]
  • Víctor Martínez Izquierdo (2017-)[76]

Jugadors destacats[77][modifica]

Vegeu també: Categoria: Futbolistes del CE Europa

Anys 20[modifica]

Anys 40[modifica]

Anys 50-60[modifica]

Anys 70-80[modifica]

Anys 90[modifica]

Anys 2000-10[modifica]

Cronologia dels entrenadors [84][modifica]

Vegeu també: Categoria: Entrenadors del CE Europa
  • Jordi Benavent (1960-61)
  • Enric Bescós (1961)
  • Josep Núñez (1961-63)
  • Juan Zambudio Velasco (1963-64)
  • Narcís Falcó (1964)
  • Gabriel Taltavull (1964-65)
  • Luis Cid, "Carriega" (1965-66)
  • Joan Navarro (1966-68)
  • Josep Núñez (1968-69)
  • Joan Navarro (1969-71)
  • Joaquim Carreras (1971-72)
  • Carles Farrés (1972)
  • Gerard Gatell (1972)
  • Antoni Argilés (1972-73)
  • Pepe Rincón (1973-74)
  • Ferran Argila (1974)
  • Gerard Gatell (1974-75)
  • Lluís Muñoz (1975-76)
  • Antoni Lagunas (1976)
  • Josep Monfort (1976-77)
  • Alfred Matamala (1977-78)
  • Tomàs Barris (1978-79)
  • Díaz Dagoraz (1979-80)
  • Alfred Vera (1980)
  • Gerard Gatell (1980)
  • Joan Navarro (1980-81)
  • Pepe Rincón (1981)
  • Alfred Vera (1981)
  • Antonio Jesús López Cirauqui (1981)
  • Waldo Ramos (1981)
  • Antoni Celdran (1981-82)
  • Jordi Solsona (1982-84)
  • Fernando Valverde (1984)
  • Jordi Muntané (1984)
  • Paco Martínez Bonachera (1984-85)
  • Manuel Rodríguez, 'Rodri' (1985)
  • Antoni Lagunas (1985-86)
  • Julià Garcia (1986)
  • Pau Sahún (1986)
  • Jordi Muntané (1986-87)
  • Carles Anglès (1987-90)
  • Martí Alavedra (1990-91)
  • Juanito Blázquez (1991)
  • Rodri Artero (1991-92)
  • Carlos Pacheco (1992)
  • Antoni Muñoz (1992-93)
  • Alfons Gallardo (1993)
  • Josep Maria Rovira (1993-95)
  • Osman Bendezú (1995)
  • Josep Moratalla (1995-97)
  • Tintín Márquez (1997-98)
  • Albert Roca (1998-99)
  • Juan Moscoso (1999-2001)
  • Alfons Gallardo (2001-02)
  • Miquel Corominas (2002-03)
  • Juan Moscoso (2003-04)
  • Josep Moratalla (2004-06)
  • Manolo Márquez (2006-07)
  • José Ángel Valero (2007-09)
  • Pedro Dólera (2009-15)
  • Albert Poch (2015-16)
  • Joan Esteva (2016)

Dades del Club[modifica]

Temporades[modifica]

  • Temporades a Primera divisió (3): 1928-29, 1929-30 i 1930-31
  • Temporades a Segona divisió (6): 1931-32 (*), 1963-64 a 1967-68
  • Temporades a Segona divisió B (1): 1994-95
  • Temporades a Tercera divisió (53): 1951-52 a 1962-63, 1968-69 a 1973-74, 1977-78 a 1985-86, 1989-90 a 1993-94, 1995-96 a 2003-04 i 2005-06 a 2014-17
  • Temporades a categories regionals (18): 1940-41 a 1950-51, 1974-75 a 1976-77, 1986-87 a 1988-89 i 2004-05
  • Millor classificació en la lliga: 8è (Primera divisió, temporada 1928-29)
  • Pitjor classificació a la lliga: 10è (Primera divisió, temporada 1930-31)

(*) com a Catalunya FC

Classificacions en el Campionat de Catalunya[modifica]

(a) fruit d'una reestructuració de la primera categoria que fou dividida en dos grups, el CE Europa va passar de segona a tercera categoria
(b) el club va competir com a Catalunya FC
(c) les competiciones jugades durant la Guerra Civil són anul·lades i l'ascens de la temporada 1936-37 va quedar cancel·lat

Classificacions a la Lliga espanyola[modifica]

Comptant la temporada 2017-18 el Club ha militat un total de 64 temporades a categories estatals: tres a Primera divisió, sis a Segona divisió, una a Segona divisió B i 54 temporades a Tercera divisió,[85] a més d'un total de 18 temporades a categories regionals sota diverses denominacions.

  • 1928-29: 1a Divisió (8è)
  • 1929-30: 1a Divisió (9è)
  • 1930-31: 1a Divisió (10è) Descens
  • 1931-32: 2a Divisió (10è) Descens (a)
  • 1932-33: No hi participa
  • 1933-34: No hi participa
  • 1934-35: No hi participa
  • 1935-36: No hi participa
  • 1939-40: No hi participa
  • 1940-41: 1a Catalana A (9è) Descens
  • 1941-42: 1a Catalana B (12è)
  • 1942-43: 1a Catalana B (1r) Lliga Ascens
  • 1943-44: 1a Catalana A (8è)
  • 1944-45: 1a Catalana A (6è)
  • 1945-46: 1a Catalana A (7è)
  • 1946-47: 1a Catalana A (10è)
  • 1947-48: 1a Catalana A (6è)
  • 1948-49: 1a Catalana A (11è)
  • 1949-50: 1a Catalana A (8è)
  • 1950-51: 1a Catalana A (1r) Lliga Ascens
  • 1951-52: 3a Divisió (9è)
  • 1952-53: 3a Divisió (5è)
  • 1953-54: 3a Divisió (4t)
  • 1954-55: 3a Divisió (9è)
  • 1955-56: 3a Divisió (4t)
  • 1956-57: 3a Divisió (4t)
  • 1957-58: 3a Divisió (3r)
  • 1958-59: 3a Divisió (5è)
  • 1959-60: 3a Divisió (10è)
  • 1960-61: 3a Divisió (5è)
  • 1961-62: 3a Divisió (1r) Lliga
  • 1962-63: 3a Divisió (1r) Lliga Ascens
  • 1963-64: 2a Divisió (3r)
  • 1964-65: 2a Divisió (13è)
  • 1965-66: 2a Divisió (14è)
  • 1966-67: 2a Divisió (6è)
  • 1967-68: 2a Divisió (14è) Descens
  • 1968-69: 3a Divisió (6è)
  • 1969-70: 3a Divisió (4t)
  • 1970-71: 3a Divisió (5è)
  • 1971-72: 3a Divisió (16è)
  • 1972-73: 3a Divisió (10è)
  • 1973-74: 3a Divisió (18è) Descens
  • 1974-75: Reg. Preferent (4t)
  • 1975-76: Reg. Preferent (6è)
  • 1976-77: Reg. Preferent (1r) Lliga Ascens
  • 1977-78: 3a Divisió (11è)
  • 1978-79: 3a Divisió (17è)
  • 1979-80: 3a Divisió (16è)
  • 1980-81: 3a Divisió (17è)
  • 1981-82: 3a Divisió (13è)
  • 1982-83: 3a Divisió (11è)
  • 1983-84: 3a Divisió (6è)
  • 1984-85: 3a Divisió (4t)
  • 1985-86: 3a Divisió (15è) Descens
  • 1986-87: Reg. Preferent (12è)
  • 1987-88: Reg. Preferent (5è)
  • 1988-89: Reg. Preferent (2n) Ascens
  • 1989-90: 3a Divisió (5è)
  • 1990-91: 3a Divisió (13è)
  • 1991-92: 3a Divisió (16è)
  • 1992-93: 3a Divisió (14è)
  • 1993-94: 3a Divisió (4t) Ascens
  • 1994-95: 2a Divisió B (19è) Descens
  • 1995-96: 3a Divisió (2n)
  • 1996-97: 3a Divisió (4t)
  • 1997-98: 3a Divisió (8è)
  • 1998-99: 3a Divisió (3r)
  • 1999-00: 3a Divisió (6è)
  • 2000-01: 3a Divisió (3r)
  • 2001-02: 3a Divisió (17è)
  • 2002-03: 3a Divisió (14è)
  • 2003-04: 3a Divisió (17è) Descens
  • 2004-05: 1a Catalana (2n) Ascens
  • 2005-06: 3a Divisió (13è)
  • 2006-07: 3a Divisió (14è)
  • 2007-08: 3a Divisió (11è)
  • 2008-09: 3a Divisió (11è)
  • 2009-10: 3a Divisió (8è)
  • 2010-11: 3a Divisió (7è)
  • 2011-12: 3a Divisió (16è)
  • 2012-13: 3a Divisió (3r)
  • 2013-14: 3a Divisió (3r)
  • 2014-15: 3a Divisió (3r)
  • 2015-16: 3a Divisió (3r)
  • 2016-17: 3a Divisió (12è)
  • 2017-18: 3a Divisió

Lliga - Campionat de Lliga
Amunt - Ascens
Descens - Descens

(a) va competir com Catalunya FC i no va acabar la competició

Classificacions a la Copa Catalunya[modifica]

La reinstauració de l'antic campionat català la temporada 1983-84 en format de copa (a diferència de l'antic Campionat de Catalunya disputat entre 1903 i 1940) es va fer amb el nom de Copa Generalitat, primer oficiosament, i des de la temporada 1989-90 amb caràcter oficial. La temporada 1993-94 va adoptar el nom actual de Copa Catalunya.

El CE Europa ha tingut una actuació molt destacada en tres edicions en què va aconseguir el títol.[85]

  • 1984: 1a ronda
  • 1985: 1a ronda
  • 1986: 1a ronda
  • 1987: No classificat
  • 1988: No classificat
  • 1989-90: 1/8 final
  • 1990-91: 1a ronda
  • 1991-92: 2a ronda
  • 1992-93: 2a ronda

Palmarès[modifica]

Tornejos estatals[modifica]

Tornejos nacionals[modifica]

Bàsquet[modifica]

Trofeu Vila de Gràcia[modifica]

Article principal: Trofeu Vila de Gràcia

El Trofeu Vila de Gràcia és un torneig amistós de futbol organitzat anualment pel Club des de la temporada 1995-96 al seu estadi. S'hi juga a partit únic entre el primer equip del CE Europa i un equip convidat.

Generalment es juga el 15 d'agost, coincidint amb la Festa Major de Gràcia, i serveix per donar començament a la temporada futbolística del Club.

Reconeixements institucionals[modifica]

Mitjans de comunicació[modifica]

Al llarg de la seva història el CE Europa ha mantingut publicacions de caràcter oficial, principalment butlletins en paper, publicats des dels anys 50 fins avui dia.[87] Des de l'any 2001 el Club ha vertebrat una xarxa de mitjans de comunicació d'acord amb la revolució imposada per l'esclat de les noves tecnologies.

Plana web[modifica]

La plana web oficial del Club va entrar en funcionament l'11 de novembre del 2001. Des del 22 de març de 2007 funciona també amb el domini Punt cat.

L'Escapvlat[modifica]

L'Escapvlat (pronunciat com l'escapulat), és la publicació oficial del Club.[88][89] Es publica des de febrer del 2010 i és de periodicitat mensual. Tracta únicament d'aspectes relacionats amb el Club. Es reparteix de forma gratuïta entre els socis i aficionats de l'entitat els dies de partit, habitualment els diumenges. Rep el seu nom de la manera amb què es coneix a l'equip gracienc —escapulats— per la seva equipació habitual, blanca amb una ratlla de color blau en forma de V.[90]

Noves tecnologies[modifica]

Altres mitjans de comunicació online, Europa TV (inaugurat el 2003) i Europa Ràdio (2008), van desaparéixer davant l'eclosió de les noves tecnologies de comunicació més recents: Facebook i Twitter, habitualment utilitzades pel Club.

Penyes i massa social[modifica]

Actualment el CE Europa gaudeix de cinc penyes oficials:[91]

  • Agrupació Europeista. Oficialment va ser fundada l'any 1948, encara que des de 1932 ja era un grup consolidat de gent que seguia a l'Europa. Es dedica a seguir l'equip en les sortides. Actualment està presidida per Tomàs Santiago i té 55 socis.
  • Grup Europeista Pep Rovira. Oficialment aprovada el març de 1980, els orígens es remunten a la vigília de Reis d'aquell mateix any. El seu nom és un homenatge a l'exporter dels anys 70 Josep Maria Rovira, i que a principis dels 90 va arribar a ser entrenador del primer equip. L'any 2005 van organitzar tot un seguit d'actes per celebrar el seu 25è aniversari. Actualment està presidida per Antoni Ponsa i té 50 socis.
  • Caliu Gracienc. Constituïda oficialment el novembre de 1996, els seus orígens es remunten a la disputa de la promoció d'ascens a Segona B la temporada 1993-94 quan uns quants joves socis europeistes, que s'ajuntaven en el gol de Sardenya, van començar a desplaçar-se junts tot seguint l'equip. Durant la temporada 1994-95, en què l'equip competia a Segona B jugant els partits com a local al camp de la UA Horta, va començar-se a crear un grup d'animació que aglutinava el jovent europeista. Amb la tornada al flamant Nou Sardenya el grup va anar creixent fins a constituir-se oficialment a finals del 1996. La penya edita mensualment un butlletí, "La Veu del Caliu".[92] I cada temporada col·labora en el patrocini del Torneig Caliu Gracienc, que des del 2003 marca l'inici de temporada de l'equip femení.[93] La penya està presidida per l'Albert Pujol i té 100 socis.[94]
  • Torcida Escapulada. Fundada l'any 2002 arran de la fusió de dues penyes anteriors, la Penya Escapulada i la Penya Torcida. La penya està presidida per l'Oleguer Olivé i té 69 socis.[95] Tenen la seva pròpia plana web.
  • Penya Cava. Fundada el setembre de l'any 2013, el seu nom complet és Associació Esportiva i Cultural Cavallers Europeistes. El seu president és Pedro Giménez i té uns 20 socis.[96]

Fundació Privada Esportiva Europa[modifica]

Logo de la Fundació

La Fundació Privada Esportiva Europa és una entitat sense ànim de lucre vinculada al Club Esportiu Europa destinada a la promoció social del Club, erigida oficialment el 10 de setembre del 2003.[97][98] Té la seva seu social i oficines en el Camp de l'Àliga (Plaça Alfonso Comín, s/n). El seu actual president és Joan Josep Isern.[99]

Dins la Fundació es promouen diferents activitats relacionades amb l'esport:

  • Promoure i donar a conèixer programes d'inserció social
  • Concessió de beques esportives per a famílies sense recursos
  • Suport amb el nom i material del CE Europa diferents equips esportius de caràcter integrador i desenvolupador de les capacitats personals
  • Participació en el manteniment i creixement del futbol base del Club

Part dels equips del futbol base del CE Europa estan inscrits a nom de la Fundació, bàsicament els equips de l'Escola de futbol i les diferents categories de Futbol 7 masculí i femení.[2]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Equips del CE Europa» (en català). Federació Catalana de Futbol.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Equips de la Fundació PE Europa» (en català). Federació Catalana de Futbol.
  3. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 53.
  4. ↑ «Himne del CE Europa» (en català). Youtube.com.
  5. ↑ «Camp Municipal de Futbol Nou Sardenya. Portal de l'Ajuntament de Barcelona» (en català). Bcn.cat.
  6. ↑ «Camp Municipal de Futbol de l'Àliga. Portal de l'Ajuntament de Barcelona» (en català). Bcn.cat.
  7. ↑ «Nuevo césped en l'Àliga» (en castellà). El Mundo Deportivo, 29 setembre del 2004.
  8. ↑ «Sardenya celebra 70 anys d'història» (en català). L'Escapvlat, n. 11, desembre 2010.
  9. ↑ «Terceras a examen. Club Deportivo Europa» (en castellà). El Mundo Deportivo, 3 agost del 1968.
  10. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 18.
  11. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 20.
  12. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 25-27.
  13. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 29-30.
  14. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 38-41.
  15. ↑ «C.D. Europa, 4-Athlétic de Madrid, 1» (en castellà). El Mundo Deportivo, 1 abril del 1929.
  16. ↑ «C.D. Europa, 5-Real Madrid, 2» (en castellà). El Mundo Deportivo, 29 abril del 1929.
  17. ↑ «R.C.D. Español, 1-C.D. Europa, 2» (en castellà). El Mundo Deportivo, 10 gener del 1930.
  18. ↑ «C.D. Europa, 2-Athlétic de Madrid, 0» (en castellà). El Mundo Deportivo, 3 febrer del 1930.
  19. ↑ «C.D. Europa, 2-F.C. Barcelona, 2» (en castellà). El Mundo Deportivo, 15 desembre del 1930.
  20. ↑ «F.C. Barcelona, 0-C.D. Europa, 2» (en castellà). El Mundo Deportivo, 16 febrer del 1931.
  21. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 72.
  22. ↑ «El daltabaix del 1931 (II)» (en català). L'Escapvlat, n. 10, novembre 2010.
  23. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 88.
  24. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 90.
  25. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 168-170.
  26. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 200.
  27. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 226-227.
  28. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 270-271.
  29. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 276.
  30. ↑ «El Europa vota por el ascenso a Segunda B» (en castellà). El Mundo Deportivo, 13 juny del 1994.
  31. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 288-289.
  32. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 292.
  33. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 298.
  34. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 312.
  35. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 320.
  36. ↑ «El Espanyol cae eliminado dando una mala imagen» (en castellà). El Mundo Deportivo, 9 maig del 1997.
  37. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 298-299.
  38. ↑ «El Europa completa su gesta ganando al Barça» (en castellà). El Mundo Deportivo, 18 juny del 1997.
  39. ↑ «Lección del Europa» (en castellà). El Mundo Deportivo, 13 març del 1998.
  40. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 306-307.
  41. ↑ «Euro-mejores» (en castellà). El Mundo Deportivo, 6 maig del 1998.
  42. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 332-333.
  43. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 336-337.
  44. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 340-342.
  45. ↑ «Osasuna se impone a un Europa centenario» (en castellà). Marca.com, 5 juny del 2007.
  46. ↑ «Competició temporada 2012-13» (en català). Federació Catalana de Futbol.
  47. ↑ «El Europa se complica el ascenso» (en castellà). La Vanguardia, 27 maig del 2013.
  48. ↑ «El Europa dice adiós al sueño del ascenso» (en castellà). La Vanguardia, 1 juny del 2013.
  49. ↑ «Competició temporada 2013-14» (en català). Federació Catalana de Futbol.
  50. ↑ «El Europa se libera con un triunfo ante el Multivera» (en castellà). La Vanguardia, 19 maig del 2014.
  51. ↑ «El Europa a semifinales tras eliminar al Multivera» (en castellà). La Vanguardia, 26 maig del 2014.
  52. ↑ «El Europa no pasa del empate ante el Socuéllamos» (en castellà). La Vanguardia, 2 juny del 2014.
  53. ↑ «El Europa dice adiós al ascenso en semifinales» (en castellà). La Vanguardia, 9 juny del 2014.
  54. ↑ «Competició temporada 2014-15» (en català). Federació Catalana de Futbol.
  55. ↑ «L’Europa aconsegueix la victòria davant del Jerez (1-0)» (en català). BTV.cat, 25 maig del 2015.
  56. ↑ «L’Europa queda eliminat del play-off després de perdre amb el Jerez (2-0)» (en català). BTV.cat, 31 maig del 2015.
  57. ↑ «Competició temporada 2015-16» (en català). Federació Catalana de Futbol.
  58. ↑ «L’Europa empata a San Fernando (1-1)» (en català). BTV.cat, 23 maig del 2016.
  59. ↑ «El San Fernando elimina l’Europa del play-off d’ascens (2-3)» (en català). BTV.cat, 29 maig del 2016.
  60. ↑ «3-0: El Europa golea al Barça B» (en castellà). Mundo Deportivo, 13 novembre del 2014.
  61. ↑ «Europa y Girona se retarán en la final de la Copa Catalunya» (en castellà). Sport, 4 febrer del 2015.
  62. ↑ «2-1: El Europa alza su tercer trofeo» (en castellà). Mundo Deportivo, 15 març del 2015.
  63. ↑ «El Europa, 'tricampeón' de la Copa Catalunya» (en castellà). Sport, 15 març del 2015.
  64. ↑ «Fitxa del primer equip» (en català). Federació Catalana de Futbol.
  65. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 353-356.
  66. ↑ «El Caprabo se separa» (en castellà). El Mundo Deportivo, 12 juny del 2007.
  67. ↑ «El Josep Mª Gené ja marxa» (en català). El Mundo Deportivo, 17 juliol del 2007.
  68. ↑ «Fitxa de l'Europa B» (en català). Federació Catalana de Futbol.
  69. ↑ «El Club funda des de zero un nou Europa B» (en català). L'Escapvlat, n. 32, setembre 2012.
  70. ↑ «L'Europa de rugbi» (en català). L'Escapvlat, n. 21, octubre 2011.
  71. ↑ «El primer partit de bàsquet de l'Estat el va guanyar... l'Europa!» (en català). Diari Sport. Especial Centenari CE Europa, 5 juny del 2007.
  72. ↑ «Victor Martínez ya es el nuevo presidente». Mundo Deportivo, 28-01-2017.
  73. ↑ «Dades del club». Federació Catalana de Futbol.
  74. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 344-347.
  75. ↑ «Guillaume De Bode es el nuevo presidente del Europa» (en castellà). Marca.com, 2 març del 2007.
  76. ↑ «Víctor Martínez, 33è president de l’Europa» (en català). BTV.cat, 27 gener del 2017.
  77. ↑ «Molts jugadors, alguns mites» (en català). Diari Sport. Especial Centenari CE Europa, 5 juny del 2007.
  78. ↑ 78,0 78,1 78,2 78,3 78,4 78,5 78,6 78,7 78,8 La Vanguardia, El partido entre campeones
  79. ↑ «Xavier Bonet, capitán actual del CD Europa» (en castellà). El Mundo Deportivo, 28 agost del 1922.
  80. ↑ «Hablando con Javier Bonet» (en castellà). El Mundo Deportivo, 1 novembre del 1925.
  81. ↑ «El próximo domingo empieza... (peu de foto)». Mundo Deportivo, 12-10-1923.
  82. ↑ «Els nostres jugadors de baix a mar (pàg. 17)». pericosonline.com, XXIV aplec de penyes, 1 juny del 2014.
  83. ↑ «Cros, 99 gols en 133 partits» (en català). L'Escapvlat, n. 37, març 2013.
  84. ↑ «Tots els entrenadors». CE Europa. [Consulta: 9 abril 2017].
  85. ↑ 85,0 85,1 Vergés i Soler, 2009.
  86. ↑ Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona 2007
  87. ↑ «Els mitjans de comunicació del Club al llarg de 100 anys» (en català). L'Escapvlat, n. 22, novembre 2011.
  88. ↑ «L'Europa presenta «L'Escapvlat», el seu nou canal de comunicació» (en català). Elpuntavui.cat, 12 febrer del 2010.
  89. ↑ «L'Europa estrena el seu diari oficial “L'Escapvlat”» (en català). BTV.cat, 15 febrer del 2010.
  90. ↑ «“L'Escapvlat”, col·lecció completa» (en català). Issuu.com.
  91. ↑ Vergés i Soler, 2009, p. 363.
  92. ↑ «La Veu del Caliu» (en català). En.calameo.com, n. 97, novembre 2012.
  93. ↑ «El Sant Andreu femení s'emporta el Trofeu Caliu Gracienc després de guanyar als penals l'Europa» (en català). BTV.cat, 11 setembre del 2012.
  94. ↑ «Entrevista a Albert Pujol» (en català). L'Escapvlat, n. 8, setembre 2010.
  95. ↑ «Entrevista a Oleguer Olivé al butlletí del Caliu Gracienc» (en català). Torcidaescapulada.com, 5 febrer del 2006.
  96. ↑ «Plana web de la Penya Cava» (en català).
  97. ↑ «Fundació Privada Esportiva Europa» (en català). Guia d'entitats. Generalitat de Catalunya.
  98. ↑ «La Fundació, perfil humà del Club» (en català). Diari Sport. Especial Centenari CE Europa, 5 juny del 2007.
  99. ↑ «Joan Josep Isern torna a l'Europa per impulsar la Fundació del club» (en català). L'Escapvlat, n. 14, març 2011.

Bibliografia[modifica]

  • Vergés i Soler, Ramon. Sardenya, 50 anys d'europeisme (1940-1990) (en català). Club Esportiu Europa, 1994. 
  • Vergés i Soler, Ramon. Història d'un històric: CE Europa (1907-2007) (en català). Club Esportiu Europa i Ajuntament de Barcelona. Districte de Gràcia, 2009. DL B-21.803.2009. ISBN 978-84-9850-163-6. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Club Esportiu Europa Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 24′ 43.4″ N, 2° 9′ 40.5″ E / 41.412056°N,2.161250°E / 41.412056; 2.161250

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Club_Esportiu_Europa&oldid=19957463»