Club Gimnàstic de Tarragona
| Dades | |
|---|---|
| Sobrenom | Nàstic  |
| Tipus | club de futbol equip de futbol equip esportiu professional |
| Creació | 1r març 1886 |
| Activitat | |
| Esport | futbol |
| Lliga | Segona divisió |
| Instal·lació esportiva del club | Nou Estadi, Tarragona, Catalunya (14.500 espectadors) |
| Patrocinador | Ajuntament de Tarragona Hummel Repsol Estrella Damm CaixaBank |
| Membres | 5.521 (2019) |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència |  José María Fernández |
| Entrenador principal |  Luis César Sampedro |
| Lloc web | gimnasticdetarragona.cat |
   | |
El Club Gimnàstic de Tarragona popularment anomenat Nàstic és una societat esportiva tarragonina que té el futbol com a activitat més important.
Història
El Nàstic va ser fundat el 1886 per fomentar la pràctica de la gimnàstica a Tarragona i fins l'any 1913 no va tenir secció de futbol en absorbir un club anomenat Olímpic. L'any 1922 va inaugurar el camp de l'avinguda Catalunya. El 2 de febrer de 1972 es va inaugurar el Nou Estadi.
Ha militat quatre temporades a la Primera Divisió de la lliga espanyola de futbol. Tres temporades entre 1947 i 1950 i la temporada 2006-07.
El 2006 li fou concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Els inicis
El primer de març de l'any 1886, un grup de joves es reunia al Café del Centro, al número 56 de la Rambla Nova, i formalitzava un club esportiu per tal de practicar gimnàstica. Eren les bases del que després seria el Club Gimnàstic. Sota el nom de Club Gimnasio naixia un club elitista integrat només per quinze socis que pertanyien a la classe mitjana-alta. Al club Gimnasio s'hi practicaven tota mena d'esports, des de l'esgrima a l'excursionisme, passant per la boxa o el ciclisme. La pràctica del futbol no arribaria fins anys més tard.
El 1914 un grup de socis del club va decidir tirar endavant la secció de futbol, malgrat que fins el 1917 no va començar a competir. El Nàstic va jugar el primer partit federat del Campionat de Catalunya el gener de 1918 contra el Vilanova. Durant els primers anys de la secció, el Nàstic juga campionats regionals per tota Catalunya, fins que a mitjans de segle, els clubs es reuneixen amb les respectives federacions i demanen la creació d´una competició més llarga amb la qual obtenir majors ingressos per poder fer front a les despeses. Així, la temporada 1928/29 naixia la primera divisió espanyola, integrada per 10 equips que havien disputat alguna final de Copa. La resta estarien repartits per la segona divisió i els campionats regionals.
El club Gimnàstic no disposava de camp propi, de manera que havia de jugar els seus encontres al camp de las Hermanitas, on actualment hi ha el carrer de Sant Antoni Maria i Claret. L'any 1920, el propietari dels terrenys on juga el Gimnàstic posa a la venda el camp de futbol, i el club que no pot fer-hi front, decideix comprar 18.000 metres quadrats al Camí de l'Àngel, que anys desprès donarien pas a les instal·lacions de l'Avinguda Catalunya. Finalment, el 1921, el Nàstic inaugurarïa el seu propi camp, donava a llum l'Estadi de l'Avinguda Catalunya.
La lliga
No és fins a la temporada 1943/44 que el Club Gimnàstic no comença a competir a la tercera divisió. La lliga la formen equips de Catalunya, Balears i del País Valencià (Girona, At.Balears, Lleida, S.Martí, Mallorca,...). El seu pas seria efímer, ja que la temporada 1944/45 aconseguia l'ascens a la segona divisió.
El club tarragoní aconseguia assentar-se a la nova categoria més tard a la temporada 1946/47 aconsegueix el seu primer ascens a la primera divisió. Però aquell mateix any obté la seva millor classificació en el campionat de Copa en assolir les semifinals, on va caure en mans de l'Espanyol de Barcelona, després d´haver eliminat al Gijón en la primera eliminatòria, al Ràcing a vuitens i al FC Barcelona a quarts de final.
La primera temporada del Nàstic a primera divisió acaba amb una setena plaça. Però aquella temporada és recordada per un altre motiu. El 14 de desembre de 1947, el Reial Madrid inaugurava l'Estadi de Chamartín, actual Santiago Bernabéu, i el conjunt blanc ajornava el partit de lliga contra l'Athletic de Bilbao per al dia 28 de desembre. Resultat final 5-1 favorable als blancs. L'11 de gener de 1948, en una visita al Bernabéu, el club tarragoní aconsegueix un resultat favorable: 1-3.
El Nàstic entrava a la història del club blanc com el primer equip en guanyar al Santiago Bernabéu i, a més, es va convertir en l'únic equip que fins avui, ha sortit victoriós de la seva primera visita al coliseu blanc.
El Nàstic aconsegueix jugar dues temporades més a primera divisió, fins que la temporada 1949/50 es consuma el descens després de perdre en la promoció contra l'Alcoià. El conjunt tarragoní romandria a l'èlit fins la temporada 1952/53 en la que va tornar a perdre la categoria per retornar a jugar a la tercera divisió.
El club viu uns anys de crisi esportiva, on es passeja per tots els camps de tercera fins que a la temporada 1971/72, coincidint amb l'estrena de les instal·lacions de la Budallera, l'equip torna a jugar a segona divisió. El 2 de febrer de 1972 s'inaugurà el Nou Estadi, sota el mandat de José Luis Calderón. El Nàstic romandrà quatre temporades consecutives a la segona divisió, i en les alineacions apareixen jugadors com Ángel Garcia, Santi Coch, Ismael Bañeras, Romà Cunillera, ... La temporada 1979/80 el conjunt tarragoní farà un pas efímer per la divisió de plata i s'instal·larà de manera gairebé assídua a la segona divisió B, categoria estrenada la temporada 1978/79.
L'equip jugà més de vint anys en aquesta nova categoria, alterada per algun descens a la tercera divisió. La temporada 1985/86, coincidint amb els actes del centenari del club l'equip baixa a tercera. La darrera militància del Club Gimnàstic a tercera es produeix la temporada 1990/91.
El club viu immers en la mediocritat i la temporada 1994/95 és a punt de baixar un altre cop. Se salva en una promoció, primer contra el Fuenlabrada i després contra el Casetas. El juliol de 1995 arriba a Tarragona Jordi Gonzalvo. L'equip format per alguns jugadors de la temporada anterior (Rubio, Menchi, Oribe, Arumí, Ramírez, Escoda, Grabulosa, Torres, ...) i pels fitxatges fets pel tècnic barceloní (Naranjo, Espigulé, Fran Figueroa, Moska, ...) va acabar segon a la lliga darrere del Llevant. El grup el formaven el propi Nàstic juntament amb Las Palmas, Elx i la Cultural Leonesa. El conjunt canari va pujar a segona divisió.
La temporada 1996/97 Jordi Gonzalvo va tornar a repetir plaça d'entrenador a Tarragona i va aconseguir conjuntar un equip amb l'atac tan temible de la temporada anterior però amb una defensa molt més bona. L'equip acaba primer de grup en la seva lliga però mo passa la lligueta d'ascens davant de Numància, Recreativo i Manchego.
La temporada 1997/98 acaba amb un relleu en la junta directiva. Deixa el seu càrrec Antoni Vallverdú i deixa el lloc a José Luis Garcia. Després de dos fracassos, la temporada 2000/01, l'equip, de la mà d'un altre tècnic barceloní, Josep Maria Nogués, torna al lloc que li correspon, s'aconsegueix l'anhelat ascens a segona divisió A, tot i que el pas de l'equip torna a ser efímer.
A la temporada 2001/02 l'equip no serà capaç de mantenir la categoria i tornarà a la segona B un any desprès. Entre els jugadors d'aquell quip, Albert Tomàs, Ramis, Bruno Saltor, Javi Ruiz, Pinilla, Ibán Pérez i l'ídol local, Ángel Pisha Cuellar.
La temporada, 2002/03, es treballa de la mà del secretari tècnic Ángel Garcia, i del tècnic valencià, José Carlos Granero, per tornar l'equip a la segona divisió, però les coses no van bé, Granero es destituït i la temporada acaba sense l'ascens.
La temporada 2003/04 s'inicia amb el mateix objectiu que la anterior, de la mà de Jordi Vinyals i Alfons Muñoz. L'equip aconsegueix l'ascens de categoria a la divisió de plata del futbol espanyol guanyant 2-0 l'Ourense en el Nou Estadi.
Les dues següents temporades, el Nàstic es va mantenir a Segona divisió de la mà del tècnic gallec Luis César Sampedro. La temporada 2004/05 va aconseguir el 7è lloc de la classificació i la 2005/06 aconsegueix l'ascens a Primera després de l'ascens aconseguit el 3 de juny de 2006 a l'estadi de Chapín (Xerès), tot aconseguint, a més, el rècord de victòries a domicili de forma consecutiva: del 5 de novembre de 2005 fins al 23 d'abril de 2006 el Nàstic va guanyar tots els partits fora de casa.
La temporada 2006/07 fou la del retorn històric a la primera divisió. L'equip però, no pogué mantenir la categoria, acabant últim a la classificació i retornant a la segona divisió.
La temporada 2007/08 no va tenir l'èxit esperat, ja que l'equip va estar sempre lluny de les places d'ascens. El quadre grana va tenir dos entrenadors (Javi López i César Ferrando), finalitzant en la 13a posició, amb un total de 52 punts, dos per sobre de les places de descens i a 20 de la tercera plaça.
Plantilla 2009-2010
Aquesta és la plantilla del Gimnàstic de Tarragona per a la temporada 2009-2010 a la Segona Divisió de la lliga espanyola de futbol.
|
|
- Entrenador:
César Ferrando, substituït al finalitzar la jornada 27 per 
Luis César Sampedro - Segon entrenador: Quique Latasa, substituït al finaltzar la jornada 27 per Xavi Bartolo
- Preparador físic:
Patricio Pérez
Per veure les plantilles de temporades anteriors i més informació sobre els fitxatges mireu l'article Temporades del Nàstic.
Estadi
- Nom de l'estadi: Nou Estadi
- Capacitat: 14.500 espectadors
- Dimensions: 102 x 67 m.
- Data de construcció: 1972
Últimes remodelacions: 2006: Videomarcador mòvil i publicitat dinàmica a la gespa. 2006: Construcció de la graderia de preferent superior (3500 preferent) i senyalització de cada zona del camp. 2006: Remodelació de zones de la tribuna del Nou Estadi: llotja i zona VIP i Presidencial, cabines de premsa, sala de premsa, plató TV3, accessos premsa i banquetes. 2005: Demolició antic gol de mar i construcció nou gol sud 2005: Col·locació de cadires al gol nord
Títols
- 1 Copa Catalunya (2007)
- 1 cop campió de Catalunya de Segona Categoria (1926-27)
- 1 Copa de la Lliga de Segona B
- 1 cop campió de Segona Divisió B (1996-97)
- 7 cops campió de Tercera Divisió (1944-45, 1954-55, 1960-61, 1965-66, 1966-67, 1971-72 , 1977-78)
Temporades
Fins l'any 2007 el club ha militat 4 temporades a Primera Divisió, 12 a Segona Divisió, 22 a Segona B i 25 a Tercera Divisió.
|
|
|
Per més informació podeu veure Temporades del Nàstic.
Afició
El Club Gimnàstic té una trentena de penyes, moltes de les quals han sorgit en els últims anys gràcies a la bona trajectòria de l'equip, en especial en l'any de l'ascens a Primera. Hi ha una important rivalitat amb l'afició del Reus i la del Castelló
Vegeu també
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:Club Gimnàstic de Tarragona. |
- Temporades del Nàstic
- Categoria:Futbolistes del Gimnàstic de Tarragona
- Categoria:Entrenadors del Gimnàstic de Tarragona
Enllaços externs
Plantilla:Liga Adelante 2009/10
Equips professionals de futbol masculí de les terres de parla catalana | |
|---|---|
| Equips professionals actuals | |
| Equips professionals històrics |
|
.png){kind=small}
.png){kind=small}
.png){kind=small}
.svg){kind=small}
.png){kind=small}
.png){kind=small}
.png){kind=small}
2.png){kind=small}
2.png){kind=small}
.png){kind=small}
4.png){kind=small}
.svg)
