Club Juan Aurich

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióJuan Aurich
Club Juan Aurich S. A.
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
SobrenomEl Ciclón del Norte (el cicló del nord)
Tipusclub de futbol Modifica el valor a Wikidata
Creació1922
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaSegona divisió peruana de futbol Modifica el valor a Wikidata
Instal·lació esportiva del clubEstadio Elías Aguirre (en) Tradueix: Chiclayo . 24.500  Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Entrenador principalCarlos Cortijo
Altres
Color          vermell, blanc
Equipament esportiu
EquipamentJave
PatrocinadorTiendas EFE
Lloc webclubjuanaurich.com.pe Modifica el valor a Wikidata
Facebook: clubjuanaurichoficial Twitter (X): Juan_Aurich Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Club Juan Aurich S. A. és un club de futbol peruà de la ciutat de Chiclayo.[1] Actualment juga a la Segona divisió peruana de futbol.

Va ser fundat el 3 de setembre de 1922 a la província de Ferreñafe a nom de Juan José Aurich Pastor (1867-1935).[2][3][4] És el club més representatiu de la ciutat i els seus colors tradicionals són el vermell i el blanc.

Quan va obtenir el seu darrer retorn a la màxima categoria del país, va prendre protagonisme aconseguint el seu primer Títol Nacional el 2011, el Torneig de Promoció i Reserva de 2012 i el Torneig Obertura a la Temporada 2014.[5][6] Pel que fa a l'àmbit internacional, la IFFHS ho va considerar el millor equip peruà del 2011.

Història[modifica]

Fundació i consolidació[modifica]

El club va ser fundat el 3 de setembre de 1922 com a Club Deportivo Juan Aurich.[7][8] El 1930, el Juan Aurich és inscrit en el campionat que es jugava a Chiclayo, i el 1939, sota la conducció de l'entrenador uruguaià Jorge Domenech Quintana, el club va aconseguir per primera vegada el títol de campió de Chiclayo.[9][10] Durant sis anys seguits va ser un gran animador dels campionats chiclayanos; tot i això, el 1945, per motius aliens a la institució, l'equip es retira de l'ambient esportiu.

Per 1952, es torna a afiliar a la lliga de Chiclayo i Guillermo Aurich Bonilla ja com a president del club decideix fer canvis a la institució començant a rearmar l'equip amb contractacions importants que li van donar pes futbolístic, a fi de ser considerat per jugar el recentment creat Torneig Professional,[11] que comptava amb la participació de clubs de Lima i la Província del Callao; d'aquesta manera va aconseguir reunir un grup de figures futbolístiques com Alexandre “Patrullero” González, Julio Tardío, Marcelino Tello, José Castañeda, Manuel Perinango, Francisco Burga, Juan José Ugaz, Carlos Stucci, entre d'altres.

La tragèdia del 1953[modifica]

El diumenge 5 de juliol de 1953, el Juan Aurich es va presentar a l'estadi Mansiche de Trujillo per jugar un partit amistós davant de l'Sport Rambler de Salaverry; matx que va acabar amb victòria aurichista per 1:3, amb gols de Ramírez, Rodrich i Marcelino Tello.[12][13] Després del partit els integrants de la delegació esportiva conformada per 55 persones (entre futbolistes, comando tècnic, dirigents, familiars, periodistes esportius i seguidors) van abordar el bus que els traslladaria de tornada a Chiclayo; però fatalment en el trajecte va tenir lloc la primera tragèdia que va enlutar l'esport peruà.[14]

A les 8:50 de la nit, en un paratge de la carretera Panamericana Nord conegut com “La cruïlla de la mort”, l'òmnibus que portava al planter auricista va envair la línia fèrria i va ser envestit pel tren d'Ascope en un violent xoc que va causar la mort de 22 persones (8 eren futbolistes) i hi va haver molts ferits de gravetat que van ser atesos als hospitals Belén i Obrero de Trujillo.[15][16][17][18] Entre els morts van estar reconegudes figures de l'època com Alejandro González, qui debutava com a tècnic després d'haver jugat amb èxit a Alianza Lima, Amèrica de Cali de Colòmbia i les seleccions peruanes; a més jugadors com Marcelino Tello, que el 1951 va disputar amb l'Esportiu Municipal la Copa Campions d'Amèrica (avui Copa Libertadores), José Castañeda també exjugador de l'Amèrica de Cali, entre altres notables futbolistes.[19]

La tràgica notícia va copar les primeres planes dels diaris i el Govern de Manuel Odría va decretar duel nacional i va assumir les despeses d'atenció als ferits, taüts i sepelis dels morts.[20] El club es va mantenir inactiu fins al 1962 quan va començar a jugar a la Tercera Divisió de Chiclayo.

1967-1983[modifica]

L'any 1966, es va crear el Torneig Descentralitzat de Futbol, en el qual participarien equips de tot el Perú. L'any següent (1967) es va jugar la primera edició de la Copa Perú (abans de l'inici del Descentralitzat) per promoure equips de l'interior del país. El quadre chiclayano després de moltes rondes de classificació, va accedir a la lligueta final de 6 equips, que es va jugar a Lima i després de guanyar l'últim partit a l'FBC Melgar d'Arequipa per 1:0 (amb gol de Daniel Ruiz, golejador d'aquella lligueta amb 6 gols), va ocupar el 3r lloc i va ascendir al Campionat Descentralitzat d'aquell any.[21][22] A les seves files estaven importants jugadors de la regió, com Francisco Mendoza, Hernán Castañeda, José Ramos, Augusto Vílchez, Antonio Vallejos, Augusto Gómez, Juan Orbegozo, Percy Vílchez i els piuranos Guillermo Guerrero i Próspero Merino.

Per a la temporada 1968, es van sumar a l'equip el tècnic Vito Andrés Bártoli i reforços importants entre ells l'arquer argentí Antonio Sanguinetto, el defensa Enrique Castrillón, els volants Jorge Charún, Hugo Lobatón i els davanters Nemesio Mosquera, Mario Catalá i Eladio Reyes. El torneig es va prolongar fins al gener de l'any següent (1969) acabant Juan Aurich i Sporting Cristal igualats en puntuació al final del campionat, per la qual cosa es va haver de jugar un partit extra per definir el guanyador del títol; els dirigents chiclayanos van plantejar que aquesta definició s'havia de fer amb partits d'anada i tornada, però les bases estipulaven un sol partit a l'Estadi Nacional.[23][24] Aquesta trobada es va jugar dimecres 15 de gener de 1969 resultant favorable als cerveceros per 2:1; no obstant això Aurich ja havia fet història en classificar a la Copa Libertadores d'Amèrica, cosa que cap equip fora de Lima i Callao havia aconseguit fins aquell moment.[25] A la Libertadores de 1969, Aurich va estar en un dels grups més ajustats de la història de la copa, en què els quatre equips van empatar en puntuació,[26] a causa d'això es van realitzar partits de desempat on els quadres xilens van avançar relegant a Sporting Cristal i Aurich. En aquest certamen l'estadi Elías Aguirre no va ser habilitat per la Conmebol, per la qual cosa el quadre chiclayano va haver de fer de local a l'Estadi Nacional de Lima. Entre els resultats destaca el triomf d'Aurich a Xile davant la Universitat Catòlica per 1:2, en un abarrotat Estadi Nacional de Santiago i amb gran actuació del porter aurichista Francisco Mendoza.[26][27][28]

Palmarès[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Plantilla Juan Aurich 2012». Juan Aurich. Arxivat de l'original el 11 de febrer 2012. [Consulta: 9 febrer 2012].
  2. ↑ «Nuestra historia - Juan Aurich | Club Juan Aurich», 06-05-2019. Arxivat de l'original el 2019-05-06. [Consulta: 13 setembre 2022].
  3. ↑ DePeru.com. «Club Juan Aurich de Chiclayo» (en castellà). [Consulta: 13 setembre 2022].
  4. ↑ solodeportemx. «Conoce al Juan Aurich, primer rival de Tigres en Libertadores» (en castellà), 28-01-2015. [Consulta: 13 setembre 2022].
  5. ↑ TROME, NOTICIAS. «Cuto Guadaulpe sobre final Alianza Lima vs Juan Aurich en 2011: Se rieron cuando salimos tomados de manos | La Fe de Cuto | DEPORTES» (en castellà), 14-12-2021. [Consulta: 13 setembre 2022].
  6. ↑ Líbero. «Juan Aurich se proclamó campeón de la Reserva y le dio al equipo principal dos puntos [VIDEO]» (en castellà). [Consulta: 13 setembre 2022].
  7. ↑ Quispe, Juan. «Familia Aurich» (en castellà). dechalaca.com. [Consulta: 26 juliol 2013].
  8. ↑ ; Carlos Manuel Nieto Tarazona«Peru - Foundation Dates of Clubs». RSSSF, 14-03-2013. [Consulta: 16 març 2015].
  9. ↑ «¿El Perú es Lima?». [Consulta: 13 setembre 2022].
  10. ↑ Miguel. «FÚTBOL DE PRIMERA : HISTORIA ROJA 2da parte», 03-09-2013. [Consulta: 13 setembre 2022].
  11. ↑ «Memoria de la Federación Peruana de Fútbol 1992-2002», 31-03-2012. Arxivat de l'original el 2012-03-31. [Consulta: 13 setembre 2022].
  12. ↑ GrupoRPP. «Los muertos del campeón: el Aurich que se fue al cielo» (en castellà), 22-12-2011. [Consulta: 16 setembre 2022].
  13. ↑ GrupoRPP. «Los muertos del Aurich: ¡Campeones, Papá debe estar feliz en el cielo!» (en castellà), 13-01-2012. [Consulta: 16 setembre 2022].
  14. ↑ GrupoRPP. «Los muertos del campeón: al partir un brindis y un adiós» (en castellà), 23-12-2011. [Consulta: 16 setembre 2022].
  15. ↑ GrupoRPP. «Los muertos del Aurich: el olvido no podrá ganarnos» (en castellà), 07-01-2012. [Consulta: 16 setembre 2022].
  16. ↑ «Se cumplieron 52 años de tragedia de club Juan Aurich». [Consulta: 16 setembre 2022].
  17. ↑ GrupoRPP. «'Cruce de la Muerte' | Conozca la historia del lugar donde decenas de personas perdieron la vida en Trujillo» (en castellà), 05-07-2019. [Consulta: 16 setembre 2022].
  18. ↑ «juanaurich-elciclondelnorte: El cruce de la muerte», 05-07-2011. [Consulta: 16 setembre 2022].
  19. ↑ «Alejandro González: Patrullero con corazón». [Consulta: 16 setembre 2022].
  20. ↑ «La primera tragedia en el fútbol peruano ocurrió en 1953. Murió medio equipo del Juan Aurich de Chiclayo», 08-01-2014. Arxivat de l'original el 2014-01-08. [Consulta: 17 setembre 2022].
  21. ↑ «Copa Peru 1967 - Final Nacional - PERUFOOTBALL», 03-08-2009. Arxivat de l'original el 2009-08-03. [Consulta: 20 setembre 2022].
  22. ↑ «Peru - Copa Perú 1967». [Consulta: 20 setembre 2022].
  23. ↑ «1968: La “Copa Perú” se queda en Trujillo. “U” y Cristal se lucen en la Copa y Cristal campeona de la mano de Didí…», 01-02-2014. Arxivat de l'original el 2014-02-01. [Consulta: 20 setembre 2022].
  24. ↑ «Peru 1968». [Consulta: 3 octubre 2022].
  25. ↑ «Aurich subcampeón de 1968: Un 69 en 6 minutos - De Chalaca | Futbol para el que la conoce». [Consulta: 3 octubre 2022].
  26. ↑ 26,0 26,1 «Juan Aurich 1969: El Ciclón del sur - De Chalaca | Futbol para el que la conoce». [Consulta: 3 octubre 2022].
  27. ↑ «Univ. Católica 1-2 Juan Aurich :: Copa Libertadores 1969 :: Ficha del Partido :: ceroacero.es» (en castellà). [Consulta: 3 octubre 2022].
  28. ↑ «Universidad Católica - Juan Aurich 1:2 (Copa Libertadores 1969, Grupo 2)» (en castellà). [Consulta: 3 octubre 2022].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Club_Juan_Aurich&oldid=32008029»