Club Méditerranée (Cap de Creus)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Urbanització  | |||
| Arquitecte | Pelai Martínez i Paricio | |||
| Construcció | 1962 | |||
| Data de dissolució o abolició | juny 2004 | |||
| Obertura | 9 juny 1962 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cadaqués (Alt Empordà) | |||
| ||||
El Club Méditerranée (Club Med) del cap de Creus fou una ciutat de vacances inaugurada el 1962[1] al paratge de Tudela, en un entorn de gran riquesa natural i paisatgística, al nord del terme municipal de Cadaqués, dins el Parc Natural de Cap de Creus (des de l'any 1998).
Descripció[modifica]
Va ser dissenyat el 1960 per l'arquitecte figuerenc Pelai Martínez, ajudat per Jean Weiler, arquitecte del Club Med, i va comptar amb aportacions d'intel·lectuals de l'època com Josep Pla o Salvador Dalí.[2] La construcció es va realitzar de manera respectuosa i acurada amb el paisatge i l'entorn, poc visible des del mar i integrada en el paisatge dominat per les dues grans roques, anomenades Camell i l'Àguila.[3]
Va ser construït amb pedra de Cadaqués en bona part de les instal·lacions, per fer-les passar més desapercebudes. El nucli habitable es va formar a partir de la agrupació de petites unitats, de la mida de les barraques de pescadors, amb murs de càrrega encalcinats blancs, amb cobertes de teula inclinades a una aigua i de baixa altura de tal forma que vistes des del mar tinguessin l'aspecte d'una «volada de gavians», segons afirmava Pelai Martínez.[4][5]
Ocupava 4,5 hectàrees i tenia capacitat per a 1.200 turistes, sent autosuficient en l'abastiment d'aigua i disposant de xarxes d'aigües residuals i d'electricitat. A cada bungalou hi cabien dues persones en un espai de 10,8 m². L'amoblament era senzill, cada unitat tenia un bon aïllament climàtic i una bona orientació, semblant a una tenda d'acampada i sense cap tipus d'instal·lació d'aigua i llum.[5]
El Club Med va tancar les portes com a ciutat de vacances el juny de l'any 2004 amb 440 edificacions, de les quals 370 eren bungalous.[6]
Deconstrucció[modifica]
L'any 2005, el Ministeri de Medi Ambient de l'Estat espanyol va comprar els terrenys urbanitzats per 4,4 milions d'euros i els va incorporar al domini públic maritimoterrestre per afegir-los, un cop desconstruïdes les edificacions, a una reserva natural integral adjacent.
L'any 2006, es va redactar un projecte de desconstrucció i restauració ambiental de la zona (4,5 ha), a executar entre l'Administració de l'Estat i la Generalitat de Catalunya, per part del paisatgista Martí Franch i l'aparellador Ton Ardèvol que van guanyar el premi de l'Associació Americana d'Arquitectes del Paisatge pel projecte de restauració.[7]
Entre 2007 i 2009 es van desconstruir les estructures de formigó d'accés a les cales i platges, i totes les edificacions annexes. També es va eliminar la vegetació exòtica invasora, es van restaurar els hàbitats i es va reordenar l'accés i l'ús públic a l'espai. El cost total del projecte va ser de 7 milions d'euros.[8][3] El 2010 es va obrir l'accés a el públic quedant restituït tot el paratge.[6]
Referències[modifica]
- ↑ «El Club Med, la ciudad muerta de Cap de Creus» (en castellà). El País [Madrid], 11-08-2004. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «‘Una intervención en el paisaje de los años sesenta’ Cap de Creus y Club Med» (en castellà). La Vanguardia, 11-07-2008. [Consulta: 4 juny 2021].
- ↑ 3,0 3,1 Vicente, Mar. «Desapareix el Club Med i torna el paratge de Tudela - 23 oct 2010». El Punt Avui+. [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ Playà Maset, Josep. «La piqueta entra en el Club Med» (en castellà) p. 8-9. La Vanguardia, 14-01-2007. [Consulta: 4 juny 2021].
- ↑ 5,0 5,1 Gironal Taberner, Pep. «Les casetes del paratge dels Déus». Diari de Girona, 21-08-2008. [Consulta: 4 juny 2021].
- ↑ 6,0 6,1 «Un 'pueblo de vacaciones' en el Cap de Creus» (en castellà). La Vanguardia, 09-06-2012. [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ Angulo, Silvia. «La reconquesta del Cap de Creus». La Vanguardia, 16-09-2012. [Consulta: 4 juny 2021].
- ↑ «Biodiversitat a Catalunya». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 desembre 2014].
Bibliografia[modifica]
- Musquera, Silvia «Club Mediterranée. Intervenció en el paisatge del cap de Creus als anys 60». AIEE, 37, 2004, pàg. 311-342 [Consulta: 31 juliol 2020].[Enllaç no actiu]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Club Méditerranée |