Club Universitario de Deportes

De Viquipèdia
No s'ha de confondre amb Universitario.
Infotaula d'organitzacióUniversitario de Deportes
Club Universitario de Deportes
Escudo del Club Universitario de Deportes.svg Logo oficial de Universitario.png
Escudo del Club Universitario de Deportes.svg
Dades
SobrenomLa U, Los Merengues, Los Cremas
Tipusclub de futbol Modifica el valor a Wikidata
Creació1924
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaLliga peruana de futbol Modifica el valor a Wikidata
EstadiEstadi Monumental UAte . 80.093 Pictograms-nps-services-theater4.svg Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Entrenador principalCarlos Compagnucci
Propietari de
Altres
Color          crema, vermell
Equipament esportiu

Lloc webuniversitario.pe Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Universitario Twitter: Universitario Instagram: universitario1924 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica

El Club Universitario de Deportes és un club peruà de futbol de la ciutat de Lima.[1] Sempre ha jugat a la primera divisió peruana des del 1928. Sovint conegut com a Universitario o La «U», és un dels equips amb més èxits del país. Va ser fundat el 1924 com a Federación Universitaria per estudiants de la Universitat Nacional de San Marcos.[2] L'any 1931 adoptà el nom d’Universitario de Deportes.[3]

Fins ara, és l'equip que ha obtingut més campionats, amb un total de vint-i-sis títols nacionals i una copa nacional. Les seves millors actuacions a nivell internacional es van donar entre fins dels anys 1960 i la dècada de 1970, on va ser subcampió de la Copa Libertadores 1972.[4] Una altra de les seves millors actuacions internacionals es va donar l'any 2011 quan es va consagrar campió de la Copa Libertadores Sub -20.[4] Per aquests diversos èxits esportius, el club és considerat com un dels tres grans del futbol peruano. Antigament, disputava les seves trobades a l'Estadi Lolo Fernández, situat al districte de Breña i batejat en honor al futbolista Teodoro Fernández, homenatge que va rebre en vida com a futbolista en activitat.

Des de l'any 2000 exerceix la seva condició de local a l'Estadi Monumental, del qual n'és propietari. Aquest recinte posseeix una capacitat per a 80.093 espectadors, convertint-se en l'estadi de futbol de major capacitat de Sud-amèrica i un dels més grans del món.[5] Una de les principals característiques del club és el caràcter poliesportiu. A més de la seva secció principal de futbol, compta amb equips en altres disciplines esportives com ara: bàsquet, futbol femení, futbol sala, voleibol, entre d'altres.

Amb 46 participacions internacionals en tornejos oficials organitzats per la Confederació Sud-americana de Futbol, és el conjunt peruà que ha disputat més copes continentals.[6] És el millor equip peruà a la taula històrica de la Copa Libertadores d'Amèrica i és considerat per la Federació Internacional d'Història i Estadística de Futbol com el millor equip peruà del segle XX.[7][8]

Història[modifica]

Fundació (1924)[modifica]

José Rubio Galindo (estudiant de la Facultat de Lletres) i Luis Málaga Arenas (estudiant de la Facultat de Medicina) van ser els somiadors que van dedicar les seves hores lliures per intercanviar idees amb el propòsit de conformar una gran institució.[9] Després es van unir, Plácido Galindo, Eduardo Astengo, Rafael Quirós, Mario de las Casas, Alberto Denegri, Luis de Souza Ferreira (qui va anotar el primer gol peruà en una Copa Mundial de Futbol),[10] Andrés Rotta, Carlos Galindo, Francisco Sabroso, Jorge Góngora, Pablo Pacheco, Carlos Cillóniz, entre altres.[11]

Va ser així que el 7 d'agost de 1924, a les 19:00 (UTC-5), els estudiants universitaris es van reunir a la seu de la Federació d'Estudiants del Perú, al carrer Juan de la Coba 106, a la ciutat de Lima,[12] donant origen a la Federació Universitària de Futbol; com a associació dels equips representatius de les Facultats de la Universitat de Sant Marc i les Escoles Especials d'Enginyeria, Agronomia i Normal Central. El Comitè Nacional d'Esports, el màxim organisme de l'esport peruà en aquella època, va reconèixer la Federació Universitària com si fos una Lliga. Per això, conjuntament amb la Lliga Peruana de Futbol, l'Associació Amateur, la Lliga Chalaca, Circolo Sportivo Italiano i Lima Cricket and Football Club, van conformar la Federació de Futbol.[13]

Etapa amateur (1928-1950)[modifica]

Després de participar en diferents tornejos interuniversitaris i trobades amistoses entre 1924 i 1927, la Federació Peruana de Futbol va convidar la Federació Universitària a participar al Torneig de Primera Divisió de 1928, debutant oficialment el 27 de maig davant el Club José Olaya de Chorrillos, a qui va vèncer per 7:1. En acabar el campionat, va ocupar el segon lloc darrere d'Alianza Lima, amb què va disputar el títol en tres partits: (victòria 1:0, empat 1:1 i derrota 2:0).[14][15][16]

El 1929 Universitari va obtenir el seu primer títol nacional, en finalitzar el campionat amb set victòries, tres empats i una derrota completant disset punts, un més que el Circolo Sportivo Italiano al que va derrotar per 7:0.[17]

El 1931 van sorgir discrepàncies amb les autoritats de la Universitat Nacional Major de Sant Marcos, ja que el rector José Antonio Encinas va prohibir la utilització del nom —Federació Universitària de Futbol— i això va donar lloc al canvi, per Club Universitario de Deportes, independitzant-se totalment de la universitat. El 29 de novembre de 1931, va debutar al club als 18 anys d'edat Teodoro Fernández Meyzán, millor conegut com «Lolo» Fernández (qui es va convertir en el màxim ídol del club).[18][19]

Universitari és campió del torneig nacional de 1934 després de derrotar Alianza Lima, obtenint així el seu segon títol nacional, reconegut oficialment per la Federació Peruana de Futbol i l'Associació Esportiva de Futbol Professional. El 1939, la U va aconseguir el tercer títol de la seva història esportiva en sumar nou triomfs, tres empats i només dues derrotes, marcant trenta-dos gols, mentre que els rivals únicament van poder batre el seu porter en catorze oportunitats.

El campionat del 1941 va comptar amb la participació de vuit clubs i es va disputar mitjançant dues rondes amb trobades d'anada i tornada. Tot i això, en la dotzena data el torneig va ser suspès a causa de la participació del seleccionat nacional al Campionat Sud-americà d'aquell any. Un cop reprès, Universitario va aconseguir el títol després de vèncer en les dues últimes trobades el Club Atlético Chalaco i Alianza Lima per 1:0 i 3:1 respectivament. En 1946, por primera vez el campeonato se disputó mediante el formato de tres rondas, consiguiendo su primer bicampeonato gracias al trío ofensivo formado por Víctor Espinoza, Lolo y Eduardo Fernández.[20]

El club va celebrar les seves noces de plata i va obtenir el campionat del 1949, després de vèncer en el seu darrer partit l'Atlètic Chalaco per marcador de 4:3.[21][22] Tot i haver resultat campió, el 12 de juny d'aquell mateix any, va passar la golejada més gran en els superclàssics. El club va patir una derrota per marcador de 9:1 en un Torneig Obertura no oficial organitzat per l'Associació No Amateur (ANA), en el qual van participar només quatre equips.[23][24][25] El 1950 es va dur a terme l'últim campionat a l'era amateur, on Universitario de Deportes va finalitzar al cinquè lloc amb nou victòries, dos empats i set derrotes. Alberto Terry va ser el màxim golejador del torneig amb setze gols.

El professionalisme i l'adéu d'un ídol[modifica]

El professionalisme futbolístic va arribar al Perú el 1951, quan la Federació Peruana de Futbol va adequar el campionat d'acord amb els lineaments mundials, però només amb la participació de clubs de la ciutat de Lima i la Província constitucional del Callao.[26] El club va debutar al torneig amb un triomf per marcador de 4:1 davant Mariscal Sucre.[27]

Estadis[modifica]

Estadi Monumental "U" - Lima

El primer estadi de l'Universitario va ser l'Estadi Teodoro Lolo Fernández, amb capacitat per a 15.000 espectadors, i que porta el nom de Teodoro Fernández un dels més grans jugadors de la història del club.[28] L'Estadi Monumental "U" va ser construït als anys 90 i inaugurat el 2000.[29] És l'estadi més gran del Perú amb capacitat per a 80.093 espectadors.[30]

Presidents[modifica]

Al llarg dels 97 anys d'història van ser vint els presidents que van tenir la responsabilitat de conduir les destinacions institucionals del club. El president que més temps es va mantenir en el càrrec va ser Rafael Quirós, arribant a romandre durant deu anys a la presidència,[31] seguit per Plácido Galindo, Jorge Nicolini i Alfredo González amb nou anys cadascun. Així mateix, Quirós és fins al moment el president amb la major quantitat de períodes, cinc en total.25 Durant els seus deu anys de gestió, l'equip crema va obtenir sis campionats nacionals (1964, 1966, 1967, 1969, 1971, 1985) i el subcampionat de la Copa Libertadores 1972. La primera junta directiva va estar integrada per: José Rubio Rolando (president), Andrés Echevarría (secretari). Plácido Galindo (tresorer), Eduardo Bermúdez, Roberto Carrillo, Carlos García, Dionisio Solipoma (vocals) i els encarregats de l'elaboració dels estatuts van ser: Andrés Echevarría, Plácido Galindo i Carlos García.[32]

Jugadors destacats[modifica]

Jugador Posició Nacionalitat Anys
Teodoro "Lolo" Fernández Davanter Perú Perú 1931-1953
Alberto "Toto" Terry Davanter Perú Perú 1947-1959
Héctor Chumpitaz Defensa Perú Perú 1966-1975
Roberto Challe Migcampista Perú Perú 1965-1980
José Luis Carranza Migcampista Perú Perú 1986-2004
Oswaldo Ramírez Davanter Perú Perú 1970-1975
Germán Leguía Migcampista Perú Perú 1978-1983
1989-1991
Jorge Amado Nunes Migcampista Paraguai Paraguai 1992-1995
Juan Carlos Zubczuk Porter Argentina ArgentinaPerú Perú 1988-1994
Gabriel González Migcampista Paraguai Paraguai 1996
Juan Carlos Oblitas Davanter Perú Perú 1968-1975
1984-1985
Rubén Techera Migcampista Uruguai Uruguai
Pedro Aicart Yniesta Davanter Perú Perú 1972
1981-1982
Juan Reynoso Defensa Perú Perú 1993-1994
Juan Carlos Letelier Davanter Xile Xile 1992
Alex Rossi Davanter Brasil Brasil 1995-1996
Roberto Mauro Cantoro Migcampista Argentina Argentina 1998-1999
Eduardo Esidio Davanter Brasil Brasil 1998-2000
2002
José Guillermo Del Solar Migcampista Perú Perú
Roberto Martinez Vera-Tudela Migcampista Perú Perú - 1996.
Óscar Ibáñez Porter Argentina ArgentinaPerú Perú 1996-2002
Elvis Guillen Mendoza Davanter Perú Perú 2016-2020
Mayer Candelo Migcampista Perú Perú 2006-2007
Nolberto Solano Migcampista Perú Perú 2009-2010
Christofer Gonzáles Migcampista Perú Perú

→ canvi de nacionalitat

Entrenadors destacats[modifica]

Palmarès[modifica]

Títols nacionals[modifica]

  • 26 Lliga peruana de futbol: 1929, 1934, 1939, 1941, 1945, 1946, 1949, 1959, 1960, 1964, 1966, 1967, 1969, 1971, 1974, 1982, 1985, 1987, 1990, 1992, 1993, 1998, 1999, 2000, 2009, 2013.
  • 1 Copa President de la República: 1970.
  • 7 Torneo Apertura: 1998, 1999, 2000, 2002, 2008, 2016, 2020.
  • 1 Torneo Clausura: 2000.

Títols internacionals juvenils[modifica]

Referències[modifica]

  1. Futbolperuano.com, Redacción-. «¡Feliz 95 años! Universitario celebra un año más de vida institucional» (en castellà), 07-08-2019. [Consulta: 3 març 2022].
  2. ; Carlos Manuel Nieto Tarazona«Peru - Foundation Dates of Clubs». RSSSF, 14-03-2013. [Consulta: 16 març 2015].
  3. «El origen de la "U", Club Universitario de Deportes de Perú» (en castellà), 19-09-2020. [Consulta: 3 març 2022].
  4. 4,0 4,1 «FIFA.com - Club clásico», 17-03-2012. [Consulta: 3 març 2022].
  5. «Football stadiums of the world - Stadiums in Peru», 16-01-2013. [Consulta: 8 maig 2022].
  6. «Universitario jugará su Copa Libertadores número 28 | América Noticias», 13-12-2013. [Consulta: 8 maig 2022].
  7. «Wayback Machine». Arxivat de l'original el 2013-01-29. [Consulta: 8 maig 2022].
  8. «IFFHS», 22-09-2009. Arxivat de l'original el 2009-09-22. [Consulta: 8 maig 2022].
  9. «FUTBOLPERUANO.COM: Copa Sudamericana 2002: Equipos: Universitario de Deportes», 28-02-2009. Arxivat de l'original el 2009-02-28. [Consulta: 3 març 2022].
  10. «Souza Ferreira: El último testigo», 29-07-2013. [Consulta: 3 març 2022].
  11. «FUTBOLPERUANO.COM: Reportajes: 77 aniversario de Universitario de Deportes: Fundación del Club», 12-04-2009. Arxivat de l'original el 2009-04-12. [Consulta: 3 març 2022].
  12. «AHUNET.COM.PE Website - Content», 09-01-2009. Arxivat de l'original el 2009-01-09. [Consulta: 20 maig 2022].
  13. «Historia del Club Universitario de Deportes», 05-03-2012. Arxivat de l'original el 2012-03-05. [Consulta: 20 maig 2022].
  14. «Universitario de Deportes». [Consulta: 17 juny 2022].
  15. «Primera División - PERUFOOTBALL». [Consulta: 26 juny 2022].
  16. «Campaña de 1928» (en castellà). [Consulta: 26 juny 2022].
  17. «Campeon 1929 - Club Universitario de Deportes - DALEUCAMPEON», 07-08-2017. [Consulta: 28 juny 2022].
  18. «Los primeros disparos del Cañonero - De Chalaca | Futbol para el que la conoce». [Consulta: 28 juny 2022].
  19. «Teodoro 'Lolo' Fernández: la primera figura del Perú» (en castellà). [Consulta: 28 juny 2022].
  20. «Campeon 1946 - Club Universitario de Deportes - DALEUCAMPEON». [Consulta: 28 juny 2022].
  21. «Campeon 1949 - Club Universitario de Deportes - DALEUCAMPEON». [Consulta: 28 juny 2022].
  22. «En 1949 Alianza le metió 9-1 y 5-0 a la “U”, pero la crema fue campeón… » Crónica Viva». [Consulta: 30 juliol 2022].
  23. «Una goleada con discusión - De Chalaca | Futbol para el que la conoce». [Consulta: 15 agost 2022].
  24. LR, Redacción. «El día que Alianza Lima aplastó 9-1 a Universitario con cinco goles del ‘Feo’ Salinas» (en castellà), 12-06-2020. [Consulta: 15 agost 2022].
  25. GrupoRPP. «Un día como hoy Alianza Lima goleó 9-1 a Universitario» (en castellà), 12-06-2014. [Consulta: 15 agost 2022].
  26. Linares, Ernesto. «Varietates: El primer campeonato profesional de fútbol peruano en 1951», 11-01-2012. [Consulta: 23 setembre 2022].
  27. «Campaña 1951 - Club Universitario de Deportes - DALEUCAMPEON», 07-08-2017. [Consulta: 23 setembre 2022].
  28. «El Estadio Lolo Fernández cumple 68 años» (en castellà). [Consulta: 3 març 2022].
  29. «20° aniversario del Estadio Monumental» (en castellà). [Consulta: 1r març 2022].
  30. «Estadio Monumental de Ate» (en anglès). [Consulta: 1r març 2022].
  31. «Universitario de Deportes». [Consulta: 3 març 2022].
  32. «Rafael Quirós, campeón como jugador y presidente de Universitario» (en castellà). [Consulta: 3 març 2022].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Club Universitario de Deportes