Cluny Brown

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.pngCluny Brown
Cluny Brown pòster.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Ernst Lubitsch
Protagonistes Charles Boyer
Jennifer Jones
Producció Ernst Lubitsch
Guió Novel·la:
Margery Sharp
Guió:
Samuel Hoffenstein
Elizabeth Reinhardt
Música Cyril J. Mockridge
Fotografia Joseph LaShelle
Muntatge Dorothy Spencer
Distribuïdora Twentieth Century Fox
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1946
Durada 100 min.
Idioma original anglès
Temàtica
Basat en Cluny Brown
Gènere Comèdia
Més informació
IMDB Fitxa 7.7/10 stars
FilmAffinity 7.7/10 stars
AlloCiné Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Cluny Brown és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Ernst Lubitsch i estrenada l'any 1946.

Argument[modifica | modifica el codi]

Cluny és una jove, apassionada de la fontaneria com el seu oncle, que és enviada per aquest a servir com a criada a una rica mansió anglesa, en els dies previs a la Segona Guerra Mundial. Els dies com a serventa són durs, però els alegra un convidat a la mansió, refugiat txec que ha fugit del convuls continent dominats pels nazis. Tots dos es reconeixen com a "ànimes desplaçades", però ella no vol res romàntic amb l'agradable nou amic.

Comentaris[modifica | modifica el codi]

La darrere pel·lícula de Lubitsch és una festa per als ulls tant com un banquet per als sentits: una nova obra mestra. Com Renoir a La règle du jeu, amb la sornegueria del gat vell que se sap tots els estratagemes de l'home, Lubitsch se'n riu, d'una societat estirada, en aquest cas la britànica, en una crònica de costums que dinamita les classes socials, els seus vicis i els seus posats, partint d'un esdeveniment simple de la vida quotidiana com una canonada embussada: la lampisteria es constituirà en aquest film en la seva filosofia sorneguera.

Amb un equip magnífic d'actors, Lubitsch trena amb mestria la seva darrere sàtira. I la filmografia es tanca antològicament amb la darrere escena d'aquesta comèdia, amb el seu prodigiós «touch», amb unes imatges sense cap diàleg, el·lipsi i una aguda ironia a costelles de la literatura i un embaràs. No hi podia haver un final millor.[1]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]