Cluny Brown

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaCluny Brown
Cluny Brown pòster.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Ernst Lubitsch
Protagonistes
Producció Ernst Lubitsch
Guió Novel·la:
Margery Sharp
Guió:
Samuel Hoffenstein
Elizabeth Reinhardt
Música Cyril J. Mockridge
Fotografia Joseph LaShelle
Muntatge Dorothy Spencer
Productora 20th Century Fox
Distribuïdora Twentieth Century Fox
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1946
Durada 100 min.
Idioma original anglès
Color en blanc i negre
Temàtica
Basat en Cluny Brown Tradueix
Gènere Comèdia
Més informació
IMDb Fitxa 7.7/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.7/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Cluny Brown és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Ernst Lubitsch i estrenada l'any 1946.

Argument[modifica]

Cluny és una jove, apassionada de la fontaneria com el seu oncle, que és enviada per aquest a servir com a criada a una rica mansió anglesa, en els dies previs a la Segona Guerra Mundial. Els dies com a serventa són durs, però els alegra un convidat a la mansió, refugiat txec que ha fugit del convuls continent dominats pels nazis. Tots dos es reconeixen com a "ànimes desplaçades", però ella no vol res romàntic amb l'agradable nou amic.

Comentaris[modifica]

La darrera pel·lícula de Lubitsch és una festa per als ulls tant com un banquet per als sentits: una nova obra mestra. Com Renoir a La règle du jeu, amb la sornegueria del gat vell que se sap tots els estratagemes de l'home, Lubitsch se'n riu, d'una societat estirada, en aquest cas la britànica, en una crònica de costums que dinamita les classes socials, els seus vicis i els seus posats, partint d'un esdeveniment simple de la vida quotidiana com una canonada embussada: la lampisteria es constituirà en aquest film en la seva filosofia sorneguera.

Amb un equip magnífic d'actors, Lubitsch trena amb mestria la seva darrere sàtira. I la filmografia es tanca antològicament amb la darrera escena d'aquesta comèdia, amb el seu prodigiós «touch», amb unes imatges sense cap diàleg, el·lipsi i una aguda ironia a costelles de la literatura i un embaràs. No hi podia haver un final millor.[1]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]