Clupeonella cultriventris

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Clupeonella caspia)
Infotaula d'ésser viuClupeonella cultriventris Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN4987 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreClupeiformes
FamíliaClupeidae
GènereClupeonella
EspècieClupeonella cultriventris Modifica el valor a Wikidata
(Nordmann, 1840)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Clupea cultriventris (Nordmann, 1840)
  • Clupea cultriventris tscharchalensis (Borodin, 1896)
  • Clupeonella caspia (Svetovidov, 1941)
  • Clupeonella cultiventris (Nordmann, 1840)
  • Clupeonella cultiventris caspia (Svetovidov, 1941)
  • Clupeonella delicatula (Nordmann, 1840)
  • Clupeonella delicatula azovi (Vladimirov, 1950)
  • Clupeonella delicatula caspia (Svetovidov, 1941)
  • Clupeonella delicatula cultriventris (Nordmann, 1840)
  • Clupeonella tscharchalensis (Borodin, 1896)[4]

Clupeonella cultriventris és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids.[5]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 14,5 cm de llargària màxima (normalment, en fa 10).
  • 13-21 radis tous a l'aleta dorsal i 12-23 a l'anal.
  • Cap curt i ample.[6][7][8]

Reproducció[modifica]

Al mar d'Azov es reprodueix al començament de l'estiu i als trams inferiors dels rius (com ara, el Dnièper i el Dnièster) des del maig. Els ous són pelàgics.[9][10][11]

Alimentació[modifica]

Menja zooplàncton i crustacis (com ara, copèpodes i cladòcers).[9][12]

Depredadors[modifica]

És depredat per Alosa kessleri (al territori de l'antiga URSS) i Percarina maeotica.[13][14]

Subespècies[modifica]

Hàbitat[modifica]

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; pelàgic-nerític; anàdrom[17] i de clima temperat (60°N-36°N, 27°E-56°E) que viu entre 10 i 13 m de fondària.[6]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba al nord-oest de la mar Negra, el mar d'Azov, la mar Càspia i la major part de llurs afluents fins a 60 km aigües amunt. També és present al llac Palaeostomi (Bulgària), la badia de Feodosiya (Romania) i el llac Apolyont (Turquia).[18][6][9][19][20]

Longevitat[modifica]

La seua esperança de vida és de cinc anys.[21]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[6]

Referències[modifica]

  1. ↑ Kessler K. T., 1877. The Aralo-Caspian Expedition. IV. Fishes of the Aralo-Caspio-Pontine ichthyological region. Sant Petersburg. Aralo-Caspian Exped. . i-xxvii + 1-360.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Nordmann, A. von, 1840. Observations sur la fauna pontique. A: A. de Démidoff. Voyage dans la Russie méridionale et la Crimée. Vol. III. París. Voyage Russie Mérid.: 353-635, Atlas: 32 col. pls. (1842).
  4. ↑ 4,0 4,1 Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. ↑ Hoestlandt, H., 1991. Clupeonella cultiventris (Nordmann, 1840). P. 53-54. A: H. Hoestlandt (ed.). The freshwater fishes of Europe. Vol. 2. - Clupeidae, Anguillidae. AULA-Verlag Wiesbaden, Alemanya. 447 p.
  8. ↑ Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303. ISBN 92-5-102340-9
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Whitehead, P.J.P., 1985.
  10. ↑ Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p. ISBN 978-2-8399-0298-4
  11. ↑ Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966. 
  12. ↑ Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007.
  13. ↑ FishBase (anglès)
  14. ↑ Heckman, C.W., 1991. Alosa pontica kessleri (Grimm, 1887). P. 325-336. A: H. Hoestlandt (ed.). The freshwater fishes of Europe. Vol. 2. Clupeidae, Anguillidae. AULA-Verlag Wiesbaden.
  15. ↑ Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9): 687-736.
  16. ↑ Coad, B.W., 1995. Freshwater fishes of Iran. Acta Sci. Nat. Acad. Sci. Brno. 29(1):1-64.
  17. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  18. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  19. ↑ Berg, L.S., 1962. Freshwater fishes of the U.S.S.R. and adjacent countries. volum 1, quarta edició. Israel Program for Scientific Translations Ltd, Jerusalem, Israel.
  20. ↑ Whitehead, P.J.P., 1984. Clupeidae. P. 268-281. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1. 510 p.
  21. ↑ Heckman, C.W., 1991. Clupeonella cultriventris cultriventris (Nordmann, 1840). P. 71-84. A: H. Hoestlandt (ed.). The freshwater fishes of Europe. Vol. 2. -Clupeidae, Anguillidae. AULA-Verlag Wiesbaden. 447 p.

Bibliografia[modifica]

  • Aksenova, Y.I. i A.S. Mikhman, 1980. On the indices of the food supply to fish. J. Ichthyol. 20(1):83-87.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Baillie, J. i B. Groombridge (eds.), 1996. 1996 IUCN red list of threatened animals. UICN, Gland, Suïssa. 378 p.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clupeonella cultriventris
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Clupeonella_cultriventris&oldid=32886382»