Coagulació intravascular disseminada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula malaltiaCoagulació intravascular disseminada
Acute thrombotic microangiopathy - pas - very high mag.jpg
Micrografia que mostra una microangiopatia trombòtica aguda, correlacionada histològicament amb la CID, en una biòpsia renal. Un trombe és present a l'hil del glomèrul (al centre de la imatge). modifica
Tipustrombofília Modifica el valor a Wikidata
Especialitathematologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10D65 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9286.6 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB3765 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000573 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine199627 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD004211 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0012739 i C0012739 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:11247 i DOID:11247 Modifica el valor a Wikidata

La coagulació intravascular disseminada (CID) és un trastorn caracteritzat per la producció d'un nombre excessiu de petits trombes intravasculars, amb components microcirculatoris defectuosos i disfunció endotelial; els quals provoquen trombes als petits vasos sanguinis, consumint els components de la cascada de coagulació i les plaquetes. En esgotar-se els factors de la coagulació, és bastant freqüent veure episodis hemorràgics significatius.[1] Entre les complicacions es pot incloure insuficiència d’òrgan.[2]

Causes relativament comunes inclouen sèpsia, cirurgia, traumatisme important, càncer i complicacions de l’embaràs.[1] Causes menys freqüents són les picades de serp, les congelacions i les cremades.[1] Hi ha dos tipus principals: agut (aparició ràpida, la més freqüent) i crònic (aparició lenta).[1] El diagnòstic es basa generalment en proves de sang.[2] Els resultats poden incloure plaquetes baixes, fibrinogen baix, i elevació de l'INR i el dímer-D.[2]

El tractament es dirigeix principalment cap a la malaltia subjacent..[2][3] Altres mesures poden incloure l'administració de plaquetes, el crioprecipitat o el plasma fresc congelat.[2] L'evidència que dóna suport a aquests tractaments, però, és poca.[2] L’heparina pot ser útil per alentir el desenvolupament.[2] Al voltant de l'1% de les persones ingressades a l'hospital estan afectades per aquest trastorn.[4] En els que tenen sèpsia, les taxes se situen entre el 20% i el 50%.[4] El risc de mort entre els afectats varia del 20 al 50%.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Disseminated Intravascular Coagulation | NHLBI, NIH» (en anglès). www.nhlbi.nih.gov. [Consulta: 20 desembre 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Disseminated Intravascular Coagulation (DIC) - Hematology and Oncology» (en anglès), setembre 2016. [Consulta: 20 desembre 2017].
  3. Levi, M «Disseminated Intravascular Coagulation». Critical Care Medicine, 35, 9, 2007, pàg. 2191–2195. DOI: 10.1097/01.CCM.0000281468.94108.4B. PMID: 17855836.
  4. 4,0 4,1 4,2 Gando, Satoshi; Levi, Marcel; Toh, Cheng-Hock «Disseminated intravascular coagulation». Nature Reviews Disease Primers, 2, 02-06-2016, pàg. 16037. DOI: 10.1038/nrdp.2016.37. PMID: 27250996.