Coagulació intravascular disseminada
![]() Micrografia que mostra una microangiopatia trombòtica aguda, correlacionada histològicament amb la CID, en una biòpsia renal. Un trombe és present a l'hil del glomèrul (al centre de la imatge). ![]() | |
Tipus | trombofília ![]() |
---|---|
Especialitat | hematologia ![]() |
Classificació | |
CIM-10 | D65 ![]() |
CIM-9 | 286.6 ![]() |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 3765 ![]() |
MedlinePlus | 000573 ![]() |
eMedicine | 199627 ![]() |
MeSH | D004211 ![]() |
UMLS CUI | C0012739 ![]() |
DOID | DOID:11247 ![]() |
La coagulació intravascular disseminada (CID) és un trastorn caracteritzat per la producció d'un nombre excessiu de petits trombes intravasculars, amb components microcirculatoris defectuosos i disfunció endotelial; els quals provoquen trombes als petits vasos sanguinis, consumint els components de la cascada de coagulació i les plaquetes. En esgotar-se els factors de la coagulació, és bastant freqüent veure episodis hemorràgics significatius.[1] Entre les complicacions es pot incloure insuficiència d'òrgan.[2]
Causes relativament comunes inclouen sèpsia, cirurgia, traumatisme important, càncer i complicacions de l'embaràs.[1] Causes menys freqüents són les picades de serp, les congelacions i les cremades.[1] Hi ha dos tipus principals: agut (aparició ràpida, la més freqüent) i crònic (aparició lenta).[1] El diagnòstic es basa generalment en proves de sang.[2] Els resultats poden incloure plaquetes baixes, fibrinogen baix, i elevació de l'INR i el dímer-D.[2]
El tractament es dirigeix principalment cap a la malaltia subjacent..[2][3] Altres mesures poden incloure l'administració de plaquetes, el crioprecipitat o el plasma fresc congelat.[2] L'evidència que dóna suport a aquests tractaments, però, és poca.[2] L'heparina pot ser útil per alentir el desenvolupament.[2] Al voltant de l'1% de les persones ingressades a l'hospital estan afectades per aquest trastorn.[4] En els que tenen sèpsia, les taxes se situen entre el 20% i el 50%.[4] El risc de mort entre els afectats varia del 20 al 50%.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Disseminated Intravascular Coagulation | NHLBI, NIH» (en anglès). www.nhlbi.nih.gov. [Consulta: 20 desembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Disseminated Intravascular Coagulation (DIC) - Hematology and Oncology» (en anglès), setembre 2016. [Consulta: 20 desembre 2017].
- ↑ Levi, M «Disseminated Intravascular Coagulation». Critical Care Medicine, 35, 9, 2007, pàg. 2191–2195. DOI: 10.1097/01.CCM.0000281468.94108.4B. PMID: 17855836.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Gando, Satoshi; Levi, Marcel; Toh, Cheng-Hock «Disseminated intravascular coagulation». Nature Reviews Disease Primers, 2, 02-06-2016, pàg. 16037. DOI: 10.1038/nrdp.2016.37. PMID: 27250996.