Cocatedral de Sant Nicolau de Bari
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Epònim | Nicolau de Mira  | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | Església parroquial catòlica, monument i cocatedral | ||||
| Part de | Patrimoni Cultural de la província d'Alacant i ruta escènica | ||||
| Arquitecte | Agustín Bernardino | ||||
| Construcció | 1616 | ||||
| Ús | església parroquial (–1600) col·legiata (1600–1959) cocatedral (1959–) | ||||
| Dedicat a | Nicolau de Mira | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | bo | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura del Renaixement | ||||
| Material | Maçoneria de pedra i morter de calç. Carreus | ||||
| Ubicació geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Alacant | ||||
| Lloc | Plaça de l'Abat Penalva, núm. 2. 03002 Alacant | ||||
| |||||
| Bé d'interès cultural | |||||
| Tipus | monument històric | ||||
| Data | 15 juny 1974 | ||||
| Identificador | RI-51-0003945 | ||||
| Codi IGPCV | 03.014-9999-000015[1] | ||||
| Activitat | |||||
| Diòcesi | Oriola-Alacant | ||||
| Religió | catolicisme | ||||
| Lloc web | concatedralalicante.com | ||||
L'església cocatedral de Sant Nicolau de Bari és una seu catedralícia de la diòcesi d'Oriola-Alacant i se situa a la plaça de l'Abat Penalva d'Alacant, País Valencià. L'any 1959 va ser elevada a cocatedral, compartint la seu catedralícia amb la catedral d'Oriola.
Història
Va ser edificada sobre les restes d'una mesquita i se sap de l'existència d'una ermita ja al segle xiii, perquè va ser testimoni en 1265, quan Alacant encara formava part de Castella i sent rei Alfons X el Savi,[2] de la reunió de Jaume I amb el bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, i personalitats eclesiàstiques alacantines per preparar la conquesta de Múrcia i reprimir la insurrecció musulmana.[3] Quan a Alacant va sorgir aquesta nova parròquia al raval cristià, fou qualificada com a església Novella de Fora (Nova de Fora) en contraposició a la de Santa Maria.[4]
En 1596 Clement VIII li va donar el títol de col·legial, tot i que fins al 1600 no es va fer efectiu, mentre que Joan XXIII, el 9 de març de 1959, la va elevar a cocatedral.[5]
Amb un aspecte sobri a l'exterior i construïda en estil renaixentista herrerià, la seua edificació es dugué a terme entre 1616 i 1738,[6] encara que el seu claustre reformat, més antic, data del segle xv i va ser construït en estil gòtic.
Arquitectura
El seu aspecte exterior és de marcada sobrietat, dins d'un estil entre un renaixement tardà i un barroc desornamentat. Els plànols per a la seua construcció els donà Agustín Bernardino, deixeble d'Herrera, aquest temple conservava traces del claustre anterior, del segle xv i que pertanyia a la primera església construïda sobre la mesquita, però que també fou reformat.
El seu interior és ampli, amb una gran cúpula de 45 metres d'alçada decorada amb cassetons. També destaca la capella de la Comunió, de planta de creu grega, amb eixida directa al carrer i al claustre a través de portades d'estil barroc profusament ornamentat, igual que la capella, obra mestra del barroc valencià, atribuïda a Joan Baptista Borja; a més de la capella de Sant Nicolau, patró de la ciutat, de 1676, obra de José Villanueva[7] i ubicada al centre de l'absis. Baix de la imatge del sant patró, se situa el bust-reliquiari de l'alacantina santa Felícitas (segle xv).
El temple segueix els esquemes de les noves tipologies derivades del Concili de Trento, i té una planta de creu llatina amb els braços del creuer poc desenvolupats, capelles entre contraforts i una gran capçalera amb girola. Destaca que la planta es duplica al segon pis, tret que fa augmentar la seua altura, i que a més es va imitar en altres esglésies com ocorregué a Santa Maria d'Elx.
A més, existeixen altres dependències al voltant de la cocatedral, una avantsagristia, sagristia, sala capitular i un claustre quadrat d'una altura.
Del seu patrimoni moble destaca el retaule de les Ànimes (1574), de Nicolau Borràs; la talla del Crist de la Bona Mort, de Nicolau de Bussi, segle xvii, i un baldaquí italià de marbre i jaspis portat a l'església el 1688.
Capelles
L'església compta amb tretze capelles entre contraforts, connectades mitjançant arcs oberts en aquests. Sis capelles, tres a cada costat, es troben entre els peus i el creuer, i les altres set, a l'absis. Entrant per la porta, la primera capella al costat de l'epístola es la del Crist de la Bona Mort. La segona capella és la de Sant Rafel, que ans estava dedicada a sant Guillem.[8] La tercera capella, l'última ans del creuer, és la de Sant Antoni de Pàdua. Travessant el creuer, ja a l'absis, hi ha la quarta capella, dedicada a la Mare de Déu del Roser, i ans a sant Francesc.[9] La quinta capella és la de la Mare de Déu del Pilar i la sexta capella, l'última del costat de l'epístola, la de Sant Josep. La capella de Sant Nicolau, al centre, és la capella major. Damunt d'aquesta hi ha el cambril de la Mare de Déu del Remei, patrona de la ciutat. Continuant per l'absis, ja al costat de l'evangeli, es troben les capelles de la Concepció, la porta de la sagristia i la Mare de Déu dels Desemparats. Finalment, entre el creuer i els peus de l'església, trobem les capelles de Nostre Pare Jesús, de Sant Miquel i la porta de la damunt dita capella de la Comunió, que ocupa un volum construït fora de la nau principal.
Galeria d'imatges
Bibliografia
- Aquest article incorpora material procedent de la pàgina web de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, que mitjançant una autorització va permetre agregar contingut i imatges i publicar-los sota llicència GFDL.
Vegeu també
Referències
- ↑ URL: https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1490. Data: 29 octubre 2024.
- ↑ del Estal, Juan Manuel. «Las instituciones políticas». A: Historia de la ciudad de Alicante. Tomo II. Edad Media.. Alacant: Ajuntament d'Alacant, 1990. ISBN 8440484038.
- ↑ Montalvo, José Hinojosa. Llibre de privilegis de la ciutat d'Alacant (1366 -1450). Universitat de València, 2011-11-28. ISBN 978-84-370-8718-4.
- ↑ Montalvo, José Hinojosa. Llibre de privilegis de la ciutat d'Alacant (1366 -1450). Universitat de València, 2011-11-28. ISBN 978-84-370-8718-4.
- ↑ diocesisoa. «Concatedral de Alicante» (en castellà). Arxivat de l'original el 2023-03-30. [Consulta: 11 agost 2024].
- ↑ «LA CONCATEDRAL DE SAN NICOLÁS» (en castellà), 19-09-2011. [Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ «El retablo de San Nicolás». Concatedral de Alicante, 26 novembre 2012. [Consulta: 20 setembre 2025].
- ↑ «Retablo de San Rafael». Concatedral de Alicante, 22 gener 2012. [Consulta: 18 setembre 2025].
- ↑ A la sala capitular es conserva un quadro gran de sant Francesc que procedix del «Retablo Virgen del Rosario».
Enllaços externs
