Coccinèl·lids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCoccinèl·lids
Coccinellidae Modifica el valor a Wikidata
Ladybug.jpg
Coccinella magnifica Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Dades
Principal font d'alimentacióAfidoïdeu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreColeoptera
SubordrePolyphaga
SuperfamíliaCoccinelloidea
FamíliaCoccinellidae Modifica el valor a Wikidata
Latreille, 1807
Nomenclatura
Nom zoològic coordinat ambCoccinelloidea, Coccinellinae i Coccinellini Modifica el valor a Wikidata
Subfamílies
etc.
Cycloneda sanguinea, una marieta sense punts, a l'illa de Grand Cayman.
Marieta de 22 punts Psyllobora vigintiduopunctata
Larva de Myrrha octodecimguttata

Els coccinèl·lids (Coccinellidae) són una família de coleòpters de colors lluents molt vistoses, amb fons vermell, carabassa, verd o groc i un nombre variable de taques negres. Tenen un cos pla per davall i bombat per damunt. Són considerats com insectes beneficiosos perquè en general són depredadors de pugons i pasteretes. Sovint han estat utilitzats en la lluita biològica contra plagues. Se'n troben per tot el món i actualment se'n coneixen unes 6.000 espècies,[1] algunes de cosmopolites pel fet que han estat transportades per a combatre poblacions de determinats insectes que atacaven els conreus.

Noms comuns[modifica]

Com que són insectes molt populars, reben nombrosos noms a diferents part del territori: marieta,[2] poriol,[3] pariol[4][5](o oriol),[6] voliol,[7] boliol[7] (l'Alguer, Viladrau), buriol/curiol[7] (Tortosa i terres de l'Ebre), papiol (Selva), papallol ([-ul)] (Conflent), juliol[7] (l'Alguer i Vinaròs), gallineta[7] (gallineta cega [sud del País Valencià]),[7] gallineta de borràs,[7] gallineta del cel,[7] gallineta de Nostre Senyor,[7] gallineta de la Mare de Déu,[8] formigol[7] (valencià), cuqueta de Sant Miquel, bou de Sant Jordi, vaqueta de Sant Antoni, senyoreta (Capcir), Sant Antoni (Alacant), catarineta (Conflent), catarina/catalina, marededéu (Conflent), margarideta (del bon Déu) (Rosselló), bèstia del bon Déu (Conflent, calc del francès?), filla del bon Déu (Conflent), marialluïsa (Conflent), mariol·lo (Sóller), animeta[8] (Vallespir), i volamaria[8] (Vallespir), voliaina[8] (Cerdanya), voliol, format sens dubte sobre "volar" , però amb un sufix no ben aclarit, s'ha modificat en boriol, buriol, boriolet, buriolet, per dissimilació de laterals, puriol per dessonorització de la inicial, puliol, pupuriol, fubiol i juriol, multitud de variants que no ens han d'estranyar en el cas d'un insecte amb el qual jugaven els infants de tot el domini; en efecte, aquestes variants es retroben tant a Mallorca com a la Segarra, el Montsià, el Baix Ebre, la Plana Baixa o el Camp de Túria.

Algunes espècies depredadores d'altres insectes[modifica]

Algunes espècies que s'alimenten de plantes[modifica]

El voliol en la cultura popular[cal citació][modifica]

Quan un xiquet d'una colla d'amics «de joguera» veu una marieta, llavors l'agafa, se la posa damunt la palma de la mà ben estesa i diu aquests versos, per exemple: «gallineta cega, puja-te'n al cel i voràs a sant Miquel» (Alcoi), i tot seguit el xiquet bufa amb tota la força possible perquè l'insecte salte a l'aire i obrint les ales emprenga el vol. És un insecte molt popular entre els infants, que se'l posen al palmell de la mà ben estesa i tot mostrant-la als amiguets que observen el ritual atentament, li canten una cantarella o una tirallonga de mots rimats, abans que, ajudada pel xiquet que bufa amb tota la força possible perquè l'insecte salte a l'aire i obrint les ales emprengui el vol. De fet, una espècie d'híbrid entre cançoneta i frase màgica. També servia a les noies a interrogar el cosmos sobre l'amor que els era promès i reparaven la direcció que prenia creient que d'aquell indret vindria el fadrí casador:

Marieta vola, vola,
tu que portes camisola
[estrofa que es repeteix entre cada un dels, opcionals, següents versos addicionals: Marieta puja al palmell i et donaré un anell / Marieta puja al dit gros i et donaré un plat d’arròs / Marieta puja('m) al dit xic i et donaré un confit.]
si m'ensenyes el camí del cel (o: pel do que Déu t'ha dat)
et donaré pa i mel (o: d'on vindrà l'enamorat) (o: si m'ensenyes el camí de la mar

jo et donaré pa torrat).

Voliol, voliol, vés-te'n a Maó,
em duràs un mocador
de seda de la teva color.

Voliolet pintat,
on tens l'enamorat?
per Inca o per Ciutat?

Gallineta cega,
puja-te'n al cel
i veuràs sent Miquel

Les versions del català central són aquestes: Marieta, marieta, puja al cel, porta'm una olla de mel; Marieta, marieta, puja al cel i et daran pa i mel (Bagà); Marieta, marieta, si m'ensenyes el camí del cel, et daré pa i mel (Campdevànol); Marieta, ensenya'm lo vestit vermell i t'ensenyaré el camí d'anar al cel...

La versió rossellonesa[9] fa: margarida, margarideta/margaridó, mostra-me el camí del cel, (que) te donaré pa i mel, les versions conflentines fan: caterineta, caterinó, ensenya'm el camí del cel, i et donaré pa i mel; gallineta, torradeta, mostra-me el camí del cel, te donaré pa i mel; margarideta, margaridó, passa el cap al finestró, mostra-me el camí del cel, te donaré pa i mel; margarideta, margarideta, vola, vola, em mostraràs el camí del cel, et donaré pa i mel; gallineta, gallinó, treu el cap al finestró, que ta mare és morta, darrere la porta, i ton pare és viu darrere l'oliu; i la capcinesa: margarideta, margarideta, mostrar-me el camí del cel, que jo et donaré pa, vi i mel. La versió vallespirenca diu: Vola, maria, mostrar-me el camí del cel, o entrament te mataré. La versió solsonesa fa: marieta, vola vola que demà plourà, nevarà, marieta volarà.

Versions valencianes: gallineta cega, puja-te'n al cel i veuràs a sant Miquel (Alcoi); gallineta cega, vola, vola, vola, vés-te'n tota sola (Cocentaina); gallineta, vés al cel i menjaràs coquetes en mel (Banyeres de Mariola); palometa del cel, a menjar coquetes amb mel (Beneixama) gallineta del Senyor, obri les ales i vete con Dios (Biar); palometa del Senyor, obri les ales i vés-te'n amb Dios (la Canyada de Biar); gallineta del cel, vola, vola a sant Miquel (Onil); cucaratxeta, vola al cel i menjaràs rotllets amb mel (Tibi); cucaratxeta de sant Miquel, puja al cel i dus-me mel (Elx).

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Ramon Folch i Guillén (Direcció General), Història Natural dels Països Catalans vol. 10 Artròpodes (II), pàgs. 299-300, Enciclopèdia Catalana S.A., Barcelona 1987, ISBN 84-7739-000-2

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coccinèl·lids