Coccinèl·lids
| Coccinellidae | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Principal font d'alimentació | Afidoïdeu |
|
| |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Coleoptera |
| Subordre | Polyphaga |
| Superfamília | Cucujoidea |
| Família | Coccinellidae Pierre André Latreille, 1807 |
|
| |
| Subfamílies | |
| etc. | |
 | |
.JPG)
Els coccinèl·lids (Coccinellidae) són una família de coleòpters de colors lluents molt vistoses, amb fons vermell, carabassa, verd o groc i un nombre variable de taques negres. Tenen un cos pla per davall i bombat per damunt. Són considerats insectes beneficiosos perquè en general són depredadors de pugons i pasteretes. Sovint han estat utilitzats en la lluita biològica contra plagues. Se'n troben per tot el món i actualment se'n coneixen prop de 4.500 espècies, algunes de cosmopolites pel fet que han estat transportades per combatre poblacions de determinats insectes que atacaven els conreus.
Contingut
Noms comuns[modifica]
Com que són insectes molt populars, reben nombrosos noms a diferents part del territori: marieta,[1] poriol,[2] pariol[3][4](o oriol),[5] voliol,[6] boliol[6] (L'Alguer, Viladrau), buriol/curiol[6] (Tortosí), papiol (Selva), papallol ([-ul)] (Conflent), juliol[6] (L'Alguer i Vinaròs), gallineta[6] (gallineta cega (sud del País Valencià),[6] gallineta de borràs,[6] gallineta del cel,[6] gallineta de Nostre Senyor,[6] gallineta de la Mare de Déu),[7] formigol[6] (valencià), cuqueta de Sant Miquel, bou de Sant Jordi, vaqueta de Sant Antoni, senyoreta (Capcir), catarineta (Conflent), catarina/catalina, margarideta (del bon Déu) (Rosselló), mariol·lo (Sóller), animeta[7] (Vallespir), i volamaria[7] (Vallespir), voliaina[7] (Cerdanya), voliol, format sens dubte sobre "volar" , però amb un sufix no ben aclarit, s’ha modificat en boriol, buriol, boriolet, buriolet, per dissimilació de laterals, puriol per dessonorització de la inicial, puliol, pupuriol, fubiol i juriol, multitud de variants que no ens han d’estranyar en el cas d’un insecte amb el qual jugaven els infants de tot el domini; en efecte, aquestes variants es retroben tant a Mallorca com a la Segarra, el Montsià, el Baix Ebre, la Plana Baixa o el Camp de Túria.
Algunes espècies depredadores d'altres insectes[modifica]
- Coccinella septempunctata
- Coccinella undecimpunctata
- Psyllobora vigintiduopunctata (de fet es menja els fongs fitopatògens)
- Adonia variegata
- Adalia bipunctata
- Anisosticta novemdecimpunctata
- Semiadalia undecimnotata
- Semiadalia notata
- Exochomus quadripustulatus
- Exochomus nigromaculatus
- Chilocorus bipustulatus
- Hippodamia convergens
Algunes espècies que s'alimenten de plantes[modifica]
El voliol en la cultura popular[modifica]
Quan un xiquet d'una colla d'amics «de joguera» veu una marieta, llavors l'agafa, se la posa damunt la palma de la mà ben estesa a, que fa així, per exemple: «Gallinetacega, pujate'n al Cel i voràs a Sant Miquel» (Alcoi), i tot seguit el xiquet bufa amb tota la força possible perquè l'insecte salte a l'aire i obrint les ales emprenga el vol. És un insecte molt popular entre els infants, que se'l posen al palmell de la mà ben estesa i tot mostrant-la als amiguets que observen el ritual atentament, li canten una cantarella o una tirallonga de mots rimats, abans que, ajudada pel xiquet que bufa amb tota la força possible perquè l'insecte salti a l'aire i obrint les ales emprengui el vol. De fet, una espècie d'híbrid entre cançoneta i frase màgica. També servia a les noies a interrogar el cosmos sobre l'amor que els era promès i reparaven la direcció que prenia creient que d'aquell indret vindria el fadrí casador:
| Marieta vola, vola, tu que portes camisola si m'ensenyes el camí del cel (o: per el do que Déu t'ha dat) et donaré pa i mel (o: d'on vindrà l'enamorat). |
Voliol, voliol, vés-te'n a Maó, em duràs un mocador de seda del teu color. |
Voliolet pintat, on tens l'enamorat? per Inca o per Ciutat? |
Gallineta cega, puja-te'n al cel i veuràs sent Miquel |
Les versions del català central són aquestes: Marieta, marieta, puja al cel, porta'm una olla de mel; Marieta, marieta, puja al cel i et daran pa i mel (Bagà); Marieta, marieta, si m'ensenyes el camí del cel, et daré pa i mel (Campdevànol); Marieta, ensenya'm lo vestit vermell i t'ensenyaré el camí d'anar al cel...
La versió rossellonesa fa: Margarida, margarideta, mostra-me el camí del cel : te donaré pa i mel i la capcinesa Margarideta, margarideta, mostrar-me el camí del cel, que jo et donaré pa, vi i mel. La versió vallespirenca diu: Vola, Maria, mostrar-me el camí del cel, o entrament te mataré. La versió solsonesa fa Marieta, vola vola que demà plourà, nevarà, marieta volarà.
Versions valencianes: Gallinetacega, puja-te'n al Cel i veuràs a Sant Miquel (Alcoi), Gallineta cega, vola, vola, vola; vés-te'n tota sola (Cocentaina), Gallineta, vés al Cel, i menjaràs coquetes en mel (Banyeres de Mariola), Palometa del Cel, a menjar coquetes amb mel (Beneixama) Gallineta del Senyor, obri les ales i vete con Dios (Biar), Palometa del Senyor, obri les ales i vés-te'n amb Dios (La Canyada de Biar), Gallineta del Ce!, vola, vola a Sant Miquel (Onil), Cucaratxeta, vola al Cel i menjaràs rotllets amb mel (Tibi), Cucaratxeta de Sant Miquel, puja al Cel i dus-me mel (Elx).
Referències[modifica]
- ↑ «marieta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «poriol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ https://books.google.fr/books?id=RZXfiVnB0goC&pg=PA36&lpg=PA36&dq=pronunciaci%C3%B3+camprodon&source=bl&ots=uwzA9lhTB1&sig=-bOYHzannSoKqGjh3zk3YKPIkpc&hl=fr&sa=X&ved=0ahUKEwi74vqd0IPLAhVBbhQKHQFoCSEQ6AEIRzAG#v=snippet&q=insecte&f=false
- ↑ Diccionari Aguiló: materials lexicogràfics / aplegats per Marià Aguiló, p. 48.
- ↑ Joan Amades
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 6,9 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Coccinèl·lids». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Plantilla:Diccionari del rossellonès
Bibliografia[modifica]
- Ramon Folch i Guillén (Direcció General), Història Natural dels Països Catalans vol. 10 Artròpodes (II), pàgs. 299-300, Enciclopèdia Catalana S.A., Barcelona 1987, ISBN 84-7739-000-2
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coccinèl·lids |
