Codi de línia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un exemple de codificació d'un senyal binari mitjançant modulació rectangular d'amplitud de pols amb codi polar sense retorn a zero.
Codificació de 11011000100 a la codificació de Manchester.
Un exemple de codificació bipolar o AMI.
Un exemple de codi de marca bifàsica.

En telecomunicacions, un codi de línia és un patró de voltatge, corrent o fotons utilitzat per representar dades digitals transmeses per un canal de comunicació o escrites en un mitjà d'emmagatzematge. Aquest repertori de senyals se sol anomenar codi restringit als sistemes d'emmagatzematge de dades.[1] Alguns senyals són més propensos a l'error que d'altres, ja que la física del canal de comunicació o el medi d'emmagatzematge restringeix el repertori de senyals que es poden utilitzar de manera fiable.[2]

Les codificacions de línia habituals són el codi unipolar, polar, bipolar i Manchester.

Després de la codificació de línia, el senyal passa a través d'un canal de comunicació físic, ja sigui un mitjà de transmissió o un mitjà d'emmagatzematge de dades.[3][4] Els canals físics més comuns són:

Cada codi de línia té avantatges i desavantatges. Els codis de línia es trien per complir un o més dels criteris següents:[5]

Codis de línia comuns: codificació 6b/8b, codificació 8b/10b, codificació 64b/66b, codificació 128b/130b, codificació bipolar, codi Hamming, codificació Manchester, NRZ, modulació per posició d'impuls

Referències[modifica]

  1. K. Schouhamer Immink IEEE Communications Magazine, 2022 [Consulta: 5 octubre 2022].
  2. K. Schouhamer Immink IEEE Journal on Selected Areas in Communications, 19, 2001, pàg. 751-764 [Consulta: 5 febrer 2018].
  3. Karl Paulsen. "Coding for Magnetic Storage Mediums" Arxivat 2014-05-21 a Wayback Machine..2007.
  4. IEEE International Conference on Signal Processing and Communication.
  5. «Line Coding» (en anglès). https://www.geeksforgeeks.org,+31-10-2022.+[Consulta: 12 març 2023].