Codros

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula personatgeCodros
Kodros-Schale.png
Codros, l'últim rei d'Atenes
Tipus personatge de la mitologia grega
ésser humà que podria ser fictici
Dades
Sexe home
Família
Pare Melant
Fills Medon Tradueix, Neileus Tradueix, Cnopus Tradueix, Androclus Tradueix i Q12875569 Tradueix
Altres
Càrrec Rei d'Atenes
Modifica les dades a Wikidata

Segons la mitologia grega, Codros (en grec antic Κόδρος), va ser un rei d'Atenes, fill de Melant i descendent de Neleu i per tant, del llinatge de Posidó.

Quan els heràclides van envair el Peloponès, Melant, que havia estat expulsat de Pilos, ciutat de Messènia, la seva pàtria, va fer cap a Atenes, on Timetes, un descendent de Teseu li va cedir la reialesa per l'ajuda que Melant li havia prestat al vèncer a Xantos, rei de Beòcia que volia envair la ciutat.

Codros havia arribat a Atenes amb el seu pare, i quan aquest va morir el va succeir en el tron. En el seu temps, els peloponesis capitanejats per Aletes, rei de Corint, envaïren l'Àtica, i l'oracle els havia promès la victòria a condició que no matessin el rei d'Atenes. Els atenencs van conèixer aquest oracle gràcies a un habitant de Delfos anomenat Cleomantis. El rei Codros, quan se'n va assabentar, va decidir sacrificar la seva vida per salvar la ciutat. Es va vestir de captaire i va sortir de la ciutat cap a les files enemigues, fent veure que anava a buscar llenya. Va trobar dos adversaris amb els que entaulà combat i en va matar un, però va morir a mans de l'altre. Els atenesos van reclamar el cadàver del rei als peloponesis per tal d'enterrar-lo. Aquests al veure que havien perdut l'esperança de conquerir Atenes van tornar a la seva terra. En reconeixement al sacrifici de Codros els atenencs van decidir que ningú més no portaria el títol de rei (βασιλεύς, basileus). A partir d'ell els dirigents de la ciutat es van dir arconts.

A Atenes s'ensenyava la tomba de Codros, al lloc on havia mort, a la riba dreta de l'Ilissos, davant les portes de la ciutat.[1]

Referències[modifica]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 113. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 54. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Codros Modifica l'enllaç a Wikidata