Cofa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Cofa.

La cofa[1] és una mena d'empostissat o altiplà que està formada per peces de fusta dalt dels pals majors de les embarcacions sobre els baus i creus ad-hoc per aquesta finalitat.

Etimologia[modifica]

Cofa és paraula catalana derivada de l'àrab "qúffa".[2] A la cofa se li donen també els noms de cistella i gàbia.

Descripció[modifica]

Té la figura d'una D aplanada el front de la qual mira cap a proa, la disposició de les taules sobre el bau de cofa (taules situades a babord i estribord del pal en direcció perpendicular, és a dir de proa a popa, que recolzades sobre les catxoles serveixen de suport de la cofa) deixa una obertura per tal de permetre el pas del pal. De vegades tenien una barana parcial.[3]

La cofa permet efectuar maniobres a les veles altes de l'embarcació, a banda de la seva funció per tal d'apostar el guaita (mariner que desenvolupa la vigilància). Així mateix la cofa té la funció d'assegurar els obencs (caps fixats a la part superior del pal mascle per tal de suportar els esforços laterals a què és sotmès i resti dret). A més a més, en les batalles navals, eren un reducte des d'on es disparava a l'enemic, de fet, el famós almirall Nelson va perir en la batalla de Trafalgar pel tir d'un franctirador que li va disparar instal·lat a la cofa de la Redoute.

Tipus[modifica]

  • Cofa d'engraellat
  • Cofa d'empostissat

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «cofa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Joan Coromines. Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. Editorial Gredos, 1980, p. 119. ISBN 978-84-249-1362-5. 
  3. Antonio de Guevara. Las obras del illustre señor don Antonio de Gueuara obispo de Mondoñedo .... por industria del ... impressor ... juan de villaquiran, 1539, p. 472–. 

Bibliografia[modifica]

  • El contingut d'aquest article incorpora material del Diccionari Enciclopèdic Gaspar i Roig de 1870, el qual es troba en el domini públic.