Cognitivisme

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El cognitivisme és un corrent filosòfic que intenta reproduir el funcionament de la ment i aplicar els seus estats a la descripció del món, al mateix temps que nega l'escepticisme. La denominació deriva del llatí cognoscere, que significa conèixer, saber. De fet la psicologia cognitiva se centra en el processament de la informació i segueix en part tradicions d'investigació anteriors sobre el pensament i la solució de problemes.[1][2]

Ètica[modifica]

El cognitivisme afirma que les frases sobre judicis ètics tenen valor de veritat, igual que les d'altres camps, idea negada durant segles (els defensors del no-cognitivisme creuen que i mal són termes morals sense relació directa amb el coneixement o la lògica).

Una proposició cognitivista ètica necessitarà ser relacionada amb la realitat per veure si es dóna, per exemple quan s'afirma "matar és dolent", caldrà veure si en la realitat es considera que matar és un acte reprovable. Usa, doncs, el criteri de veritat de correspondència i no jutja sobre qui ha de decidir si allò és bo o dolent, només si es dóna aquest judici.

Els judicis ètics que responguin a preceptes no entren dins el camp lògic i per tant no tenen valor de veritat, solament aquests pertanyen a un camp diferent, però no pel fet de ser morals, sinó pel fer de no ser proposicions enunciatives (seguint la lògica clàssica, que deixa fora els enunciats no declaratius).

Filosofia de la ment[modifica]

El cognitivisme defensa que la ment pot ser estudiada segons la manifestació dels seus estats, que es plasmen objectivament segons funcions del cervell. Utilitza un apropament englobat dins el positivisme per descriure el seu funcionament, fugint de la concepció subjectiva. La ment és aleshores el conjunt d'estats que se succeeixen en un individu (una concepció serial que beu de l'empirisme de Hume, en negar un jo transcendent i abstracte més enllà de l'agrupació de sensacions). Va donar lloc a la psicologia cognitiva.

Els principals detractors del cognitivisme afirmen que la ment ha de ser alguna cosa més que un conjunt d'estats, per l'existència de l'aprenentatge, que no sempre es pot reduir al mecanicisme, i la personalitat. Afirmen que els cognitivistes usen el símil entre ordinador i cervell oblidant que és una metàfora, i que la ment, pel fer de ser dinàmica i conscient, escapa al determinisme d'un procés automàtic i capaç de ser predit per lleis científiques (com passaria si es pogués reduir a un estat mental que desencadena un altre).

Referències[modifica]

  1. Mandler, G. (2002). Origins of the cognitive (r)evolution. Journal of the History of the Behavioral Sciences, 38, 339-353
  2. Lilienfeld, S.; Lynn, S. J.; Namy, L.; Woolf, N. Psychology: A Framework for Everyday Thinking. Pearson, 2010, p. 24–28. ISBN 978-0-205-65048-4.