Col·legi Sant Ignasi - Sarrià

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióCol·legi Sant Ignasi - Sarrià
Logo Jesuïtes Sarrià Sant Ignasi.jpeg
Jesuïtes de Sarrià - des del passeig de les Aigües.jpg
Dades base
Tipus entitat escola
Història
Fundació 1893
Fundadors Companyia de Jesús de Catalunya
Organització i govern
Seu central Vista-down.png

Web Lloc web oficial
Twitter: SantIgnasiEdu

Modifica dades a Wikidata

El Col·legi Sant Ignasi de Sarrià, conegut també com els Jesuïtes de Sarrià, és un centre educatiu dels jesuïtes a Catalunya, fundat el 1892 a Sarrià (Barcelona) per seguir la doctrina d'Ignasi de Loiola. Actualment imparteix els ensenyaments d'educació infantil, primària, ESO, batxillerat i cicles formatius. L'etapa obligatòria està concertada.

L'edifici principal, obra de Joan Martorell i Montells, és d'estil neogòtic amb dues torres, façanes de maó cuit i finestrals amb arc ogival.[1] Els edificis annexos no segueixen aquest estil arquitectònic i es basen en el formigó i la funcionalitat.

Història[modifica | modifica el codi]

Façana del Col·legi Sant Ignasi

El centre no és pròpiament una fundació, sinó el trasllat del Col·legi internat establert a Manresa. Aquest estava establert a un edifici municipal llogat que, per manca d'entesa entre l'Ajuntament i els Jesuïtes, es va haver de desallotjar.[2]

El 1892 la Companyia de Jesús va comprar la finca Gardenyes, que constava de casa i extensos jardins. Es va construir un edifici annex, i al mateix any començaren les classes. Entre 1893 i 1896 es construí l'edifici actual, que fou inaugurat en 1895 inacabat (es va completar entre 1915 i 1926). El centre va funcionar inicialment com a internat, i cap a 1905 es comencen a incorporar alumnes migpensionistes i externs.[2] El 1907 comptava amb 20 professors i 230 alumnes, la majoria interns.[3]

El 1914 el Col·legi es tancà per traslladar-hi les facultats de Filosofia i Teologia de la Companyia (dit Col·legi Màxim), però el Col·legi torna a obrir-se en 1927, convivint ambdós centres. Hi comencen a estudiar alumnes que tenen entre set i nou anys. Hi ha canvis pedagògics importants, dirigits pel pare Moisès Vigo. Llavors els alumnes interns ja eren minoria.[2]

Durant la II República, com a conseqüència del decret d'expulsió dels jesuïtes, la Generalitat confisca el col·legi i va funcionar com escola pública fins a l'acabament de la Guerra Civil. Per suplir-lo, els jesuïtes obren l'Acadèmia Ramon Llull, que és igualment confiscada en començar la Guerra Civil. Se n'obre encara una altra, l'Acadèmia Margenat.[2]

Recuperat en 1939, va continuar funcionant amb normalitat. El Col·legi Màxim va marxar en 1949, degut al creixement constant de l'alumnat del Col·legi.[2]

Des de llavors va funcionar exclusivament com a centre escolar. Durant aquests anys hi ha una manera de fer comuna, amb dos moments crítics: els primers després de la Guerra Civil (els més grans han viscut en les dues Espanyes, amb ideals diferents), i els últims del període (durant els quals s'experimenta una millora econòmica, que no va acompanyada encara d'una de política). El període central és el més tranquil. L'educació secundària a Espanya depèn majoritàriament dels religiosos i ocupava no solament els dies feiners, sinó les festes més assenyalades.

L'any de les olimpíades de Barcelona (1992) es va organitzar el Camp Internacional de la Joventut, paral·lelment a les olimpiades. Les instal·lacions esportives i d'esbarjo es remodelaren, donant lloc a una pista d'atletisme, piscina, gimnàs... per tal de poder allotjar al recinte als participants d'aquell esdeveniment.

Actualment té uns 3.000 alumnes.

Personalitats[modifica | modifica el codi]

Ex-alumnes
Professorat

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cercador de Patrimoni Arquitectònic al web de l'Ajuntament de Barcelona
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 García Gargallo, Manuel. «Comunitats masculines». A: L'Ensenyament de l'Església a la ciutat de Barcelona. Directori Estadístic (html) (Tesi) (en català). Barcelona: UB, 2002, 2002. DP B. 26249-2006. ISBN 846-89835-43. 
  3. Ana Yetano. La enseñanza religiosa en la España de la Restauración (1900-1920). Anthropos Editorial, 1 January 1988, p. 216–. ISBN 978-84-7658-062-2. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Márquez Daniel, Carlos «Degoteig de votants a la zona alta de Barcelona». El Periódico, 09-11-2014 [Consulta: 22 octubre 2016].
  5. «Joan Roig i Gironella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • García Gargallo, Manuel. L'Ensenyament de l'Església a la Ciutat de Barcelona. Directori estadístic (en català). Tesi doctoral. UB, 2002. 
  • Vila Despujol, Ignasi. Sant Ignasi (Sarrià). Història d’un Col·legi centenari (en català). Barcelona: Novoprint, novembre 1995. ISBN 84-600-9263-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Col·legi Sant Ignasi - Sarrià Modifica l'enllaç a Wikidata