Col·legi Sant Ignasi de Sarrià
  | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Epònim | Ignasi de Loiola | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Tipus | centre educatiu privat de Catalunya | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Història | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Creació | 1892 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nombre d'estudiants | 2.507 (2021) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Propietari de | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Altres | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Catàleg | Directori de centres docents de Catalunya (08004067) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lloc web | fje.edu… | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
    | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg?lang=ca)
El Col·legi Sant Ignasi de Sarrià és un centre educatiu dels jesuïtes a Sarrià (Barcelona) que imparteix els ensenyaments d'educació infantil, primària, ESO, batxillerat i cicles formatius. L'edifici principal, obra de Joan Martorell i Montells, està catalogat com bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
[modifica]El centre no és pròpiament una fundació, sinó el trasllat del col·legi internat establert a Manresa en un edifici municipal llogat que, per manca d'entesa entre l'Ajuntament i els jesuïtes, es va haver de desallotjar.[1][3] El 1892, la Companyia de Jesús adquirí la finca Gardenyes de Sarrià, que constava d'una casa i extensos jardins, i aquell mateix any hi començaren les classes.[1][3] L'edifici principal, projectat per l'arquitecte Joan Martorell i Montells, fou construït entre 1893 i 1896, essent inaugurat el 3 de desembre del 1895 encara inacabat (va ser completat entre 1915 i 1926). El centre va funcionar inicialment com a internat, i cap al 1905 es començaren a incorporar alumnes migpensionistes i externs.[1][3]
El 1914, el col·legi internat fou clausurat i l'edifici passà a allotjar les facultats de Filosofia i Teologia de la Companyia (dit Col·legi Màxim). El 1916, s'hi traslladà el Laboratori Químic de l'Ebre, fundat pel pare Eduard Vitòria a Roquetes (Baix Ebre), adoptant el nom d'Institut Químic de Sarrià. A partir del 1927, tornà a allotjar el col·legi internat, incorporant també una secció d'estudis de Batxillerat. Hi començaren a estudiar alumnes entre 7 i 9 anys i hi hagué canvis pedagògics importants, dirigits pel pare Moisès Vigo. Llavors els alumnes interns ja eren minoria.[1][3]
Durant la Segona República, i a conseqüència del decret d'expulsió dels Jesuïtes, la Generalitat confiscà el col·legi, que funcionà com escola pública fins al final de la Guerra Civil. Per a suplir-lo, els jesuïtes obriren l'Acadèmia Ramon Llull i l'Acadèmia Margenat, que també serien confiscades. El 1939 els Jesuïtes recuperaren el col·legi, que reprengué la seva activitat habitual fins que el 1949, el Col·legi Màxim abandonà l'edifici, a causa del creixement del seu alumnat. A partir de llavors el Sant Ignasi funcionà exclusivament com a centre escolar i, l'octubre del 1959, es construí un gimnàs nou i una piscina per als alumnes.[1][3]
En ocasió dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, el col·legi albergà el Camp Internacional de la Joventut, el que portà a la remodel·lació de les instal·lacions esportives i d'esbarjo cobertes i a l'aire lliure.[1]
Edifici
[modifica]La planta del col·legi es regeix per una estricta simetria, amb diversos cossos al voltant de dos claustres, formant una «T» invertida. Al voltant dels claustres s'hi disposaren les habitacions i les aules dels interns i el cos central que els separa allotja l'escala principal, la capella i el saló d'actes. Comprèn semisoterrani, planta baixa, dues plantes i golfes sota coberta a doble vessant. La parcel·la posterior acull els pavellons d'educació infantil i primària i de l'Institut Químic de Sarrià (afrontat a la Via Augusta), així com dos camps de futbol, dos camps de futbol sala, sis camps de bàsquet i una pista d'atletisme. L'edifici principal recull alguns models estètics propis de l'arquitectura anglesa de l'època dels Tudor, inspirant-se tangencialment en els colleges britànics.[1]
La façana recull l'estricta composició simètrica de la planta, amb un cos central dissenyat com un mur-cortina de finestrals i vitralls, coronat per una torre central i amb una cuculla a l'extrem meridional de la façana, no havent estat mai conclosa la seva bessona de l'extrem septentrional. Les façanes presenten els elements portants i els emmarcaments de les obertures acabats en maó roigenc, mentre que els paraments presenten un aplacat de pedra en forma de paredat comú, tot creant una bicromia de gran plasticitat. Totes les obertures de la façana presenten forma d'arcs escarsers, a excepció de les ogives de maó que s'obren en la segona planta dels cossos laterals i del cos central. El cos central acull l'accés principal a l'edifici, configurat per un pòrtic de tres arcs escarsers de pedra recolzats sobre pilars vuitavats de capitell neogòtic vegetal. Les dovelles clau d'aquests arcs presenten els escuts caironats de la Companyia de Jesús i de Loiola. Sobre aquest pòrtic hi reposa un transparent mur-cortina de dos pisos d'alçada que s'obre al jardí per mitjà de grans finestrals rebaixats ornats amb traceria ogival de pedra. El cos central queda coronat per un conjunt de pinacles que emmarquen la imatge en pedra de Sant Ignasi de Loiola i dos medallons amb les inicials AM (Ave Maria). Per damunt d'aquest cos central hi sobresurt una gran torre de planta quadrangular flanquejat per quatre torrelles vuitavades que contenen les escales de cargol que donen accés al cim de la torre. Aquestes torrelles es presenten perforades amb espilleres i son coronades per cuculles cobertes amb escates de ceràmica vidrada multicolor. Els pavellons laterals es presenten coronats amb teulades de quatre vertents acabades amb el mateix material. El cos meridional presenta les finestres de les golfes amb un potent emmarcament de pedra coronat per un gablet de regust gotitzant. A les cantonades, dues torres de planta quadrada sobresurten de la línia de cornisament, però només la torre meridional fou conclosa amb una alta cuculla vuitavada coberta amb escates de ceràmica vidrada multicolor.[1]
El vestíbul principal, al que s'accedeix des del pòrtic, és un ampli espai que conté l'escala principal flanquejada, a banda i banda, pels accessos a la capella i al saló d'actes. L'arrencada de l'escala principal es presenta emmarcada per un segon pòrtic de voluminosos pilars vuitavats de pedra i arcs de maó al sardinell. En aquest espai es conserven els forjats, els terres i els arrimadors originals.[1]
La capella, a la que s'accedeix per mitjà de tres portes ogivals de pedra, conserva la pràctica totalitat dels seus elements originals. Es tracta d'un gran espai de planta rectangular amb un cor sobreelevat que conté l'orgue i una capçalera plana flanquejada per una crugia d'arcs ogivals. Els murs de la capella estan ornats amb un fals presbiteri de traceria petria i de marbre rosat i llurs rosasses superiors, inscrites dins d'ogives. L'espai queda cobert per un potent forjat de fusta ornat amb cassetons i rosasses de fusta sostingut per semivoltes amb nervadures que es reuneixen en les diverses pilastres de secció polilobular adossades als murs. El resultat és un dels espais més ricament ornamentat del conjunt, desplegant amb mestria gran quantitat de solucions estètiques provinents de la tradició gòtica britànica.[1]
El saló d'actes, al que també s'accedeix per mitjà de tres portes, consisteix en un espai de planta rectangular amb una tribuna volada que recorre els seus murs i amb un escenari al fons. La sala conserva els mosaics de noia originals, així com els seus arrimadors de fustes nobles i els domassos amb insígnies jesuítiques que cobreixen els murs. La tribuna, tancada amb una rica barana de llautó, se sosté sobre columnes de marbre rosat que floten sobre mènsules de pedra adossades al mur. L'escenari, consistent en una tarima de fusta noble, queda flanquejat per dues fornícules gotitzants amb escultures al·legòriques referents a l'educació catòlica. L'espai queda cobert per un ric enteixinat de fusta cassetonat i amb talla neogòtica.[1]
Personalitats
[modifica]- Ex-alumnes
- Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya (promoció del 1948)[4][4][5]
- Xavier Trias, alcalde de Barcelona entre els anys 2011 i 2015 (promoció del 1949)[4][5]
- Javier de la Rosa, advocat i empresari implicat en el cas KIO (promoció del 1950)[4]
- Joan Massagué, investigador pioner en la recerca sobre el càncer (promoció del 1956)[4]
- Juanjo Puigcorbé, actor i regidor d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona (promoció del 1958)[4]
- Carlos Losada, director d'ESADE (promoció del 1960)[4]
- Ignasi Carreras, director de l'Institut d'Innovació Social d'Esade (promoció del 1960)[4]
- Joan Rosell, president de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) (promoció del 1960)[4]
- Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya entre 2018 i 2020 (promoció del 1962)[6]
- Alberto Fernández Díaz (promoció del 1964)[5]
- Carlos Ruiz Zafón, escriptor (promoció del 1967)[4]
- Enric Puiggròs, provincial dels jesuïtes d'Espanya (promoció del 1974)[7]
- Andrés Iniesta, futbolista (promoció del 1984)[8]
- Professors
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 «Col·legi de Sant Ignasi de Loiola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «COL·LEGI SANT IGNASI DE LOIOLA (EDIFICI CENTRAL I CASA GARDENYES)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- 1 2 3 4 5 Gargallo, 2002.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Rom, Mireia «El ‘top ten' de les escoles catalanes d'elit». El Crític, 06-06-2016.
- 1 2 3 Márquez Daniel, Carlos «Degoteig de votants a la zona alta de Barcelona». El Periódico, 09-11-2014.
- ↑ Aragay, Ignasi «La Catalunya impossible de Quim Torra». Diari Ara, 10-05-2018.
- ↑ «Enric Puiggròs serà el nou provincial de la Companyia de Jesús a Espanya"». Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi, 09-03-2023.
- ↑ «Iniesta también fue estudiante». Mundo Deportivo, 06-04-2009.
- ↑ «Joan Roig i Gironella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
Bibliografia
[modifica]- García Gargallo, Manuel. L'Ensenyament de l'Església a la Ciutat de Barcelona. Directori estadístic. Departament d'Història Contemporània. Universitat de Barcelona (tesi doctoral), 2002. ISBN 84-689-8354-3.
- Vila Despujol, Ignasi. Sant Ignasi (Sarrià). Història d'un col·legi centenari. Barcelona: Novoprint, novembre 1995. ISBN 84-600-9263-1.
Enllaços externs
[modifica]
- Col·legi Sant Ignasi de Sarrià - Lloc web oficial
- «Col·legi Sant Ignasi». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.