Col·legi de Notaris de Catalunya
 Seu del Col·legi al carrer del Notariat  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | col·legi professional |
| Activitat | |
| Ocupació dels membres | notari |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Format per | |
| Altres | |
Premis
| |
| Lloc web | https://www.colegionotarial.org/ca |
 | |
Ubicació geogràfica  | |
.svg){kind=small}
El Col·legi de Notaris de Catalunya és l'organització professional que agrupa els notaris que exerceixen a Catalunya. Té la seu al carrer del Notariat, 2-4 de Barcelona, en un conjunt arquitectònic catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] També acull l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB), que conserva els protocols notarials del districte de Barcelona amb més de 25 anys d'antiguitat. El seu fons, continu des del segle xiii, és considerat el principal arxiu notarial de l'estat per l'antiguitat i la qualitat de la documentació.[2][3][4]
Història
[modifica]
El Col·legi de Notaris de Catalunya té el seu origen en el Col·legi de Notaris de Barcelona, que es considera fundat el 1395, quan el rei Joan I concedí als notaris, entre altres facultats, la de reunir-se, resoldre assumptes corporatius i reglamentar la professió. La denominació formal de col·legi no aparegué, però, fins al 1416[5] A més hi havia un Col·legi de Notaris Reial que es va crear al segle xv. El 1716, els Decrets de Nova Planta que reformaven de forma important la justícia al Principat de Catalunya, salvaren al seu article 49 el col·legi, imposant, això sí la figura del «Protector» de l'Audiència a les seves juntes.[6]
El 25 de juny del 1852, els dos col·legis de Barcelona es van unificar i van perdre vigor els Col·legis d'altres ciutats i finalment es va dictar la Llei orgànica del Notariat de 28 de maig del 1862 que va crear 15 col·legis a tot l'estat, amb una demarcació territorial equivalent a les antigues Audiències, que li donaven nom (així el col·legi català va ser el Col·legi Notarial de Barcelona). El 10 de juny del 1862, els col·legis d'altres ciutats (Lleida, Tarragona, Tortosa, Vic, Girona, Castelló d'Empúries i Figueres) van quedar unificats amb el de Barcelona. Del 1903 al 1906 hi va haver col·legis provincials, però van desaparèixer ràpidament tornant a la situació anterior. El 4 de juliol del 1932, el Col·legi de Barcelona va prendre el nom de Col·legi de Notaris de Catalunya, que va perdre el 1939, però va recuperar el nom del 1932 per ordre de 5 de desembre del 1997 publicada el 21 de gener del 1998.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Col·legi notarial de Barcelona». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Arxiu Històric de Protocols de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Ley de 28 de mayo 1862, Orgánica del Notariado». Noticias jurídicas.
- ↑ Planagumà, Jaume «Col·loquen la primera pedra del nou edifici de l'Arxiu General de Protocols de Barcelona». betevé, 22-01-2025.
- ↑ «Privilegi del rei Joan I de 1395». Generalitat de Catalunya.
- 1 2 Pagarolas i Sabaté i Goméz i Pont, 1995.
Bibliografia
[modifica]- Pagarolas i Sabaté, Laureà; Gómez i Pont, Montserrat. El Col·legi de Notaris de Barcelona: Història de la seu d'una institució civil catalana. Il·lustre Col·legi de Notaris de Barcelona, 1995. ISBN 84-89553-03-3.
