Col·legiata de Sant Pau (Lieja)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Col·legiata de Sant Pau
Catedral de Sant Pau i de Sant Lambert
Cathédrale Saint-Paul de Liège.jpg
EpònimPau de Tars modifica
Dades
TipusCatedral modifica
Creació969
Data de finalitzaciósegle XV
Característiques
Estil arquitectònicgòtic
MaterialPedra blava, gres, tova
Mesura37 (Amplada) × 110  (Llargada) m
Ubicació geogràfica
EstatBèlgica
 50° 38′ 25″ N, 5° 34′ 18″ E / 50.64028°N,5.57167°E / 50.64028; 5.57167
Patrimoni protegit de Valònia
Data24 juliol 1936
Identificador62063-CLT-0022-01
Patrimoni excepcional de Valònia
Identificador62063-PEX-0008-02
Conservació i restauració
965 a 971 Fundació de la primera col·legiata
segle XIIISegle XV Construcció de la col·legiata gòtica
1802 Elevació com a catedral
1936 Monument enumerat
web Cathédrale de Liège
Activitat
CategoriaCatedral
DiòcesiBisbat de Lieja
Religiócatolicisme modifica
FundadorÈracli modifica
Lloc webcathedraledeliege.be modifica

La col·legiata de Sant Pau, des del 1802 catedral de Sant Pau i de Sant Lambert era una de les set col·legiates de la ciutat de Lieja. Va ser promulgada catedral després del concordat del 1801 com a catedral de Lieja, després de l'enderroc a la revolució francesa de la catedral de Sant Lambert.

L'església va construir-se a l'«illa» una part de la ciutat de Lieja formada pels braços del Mosa a la confluència amb el Llègia. El príncep-bisbe Èracli va fonamentar la col·legiata entre el 965 i 971, al mig d'un terra d'unes 12 hectàrees, a la terra pantanosa.[1] La creació de la col·legiata va contribuir a la urbanització d'aquesta zona poca hospitalària. Va elegir l'indret d'una proto-església dedicada a Germà d'Auxerre o Caprasi de Lerins, segons les fonts. Va instituir un capítol de vint canonges, al qual Notger va afegir-ne deu més. Notger va consagrar la col·legiata i dos altars, un dedicat a Germà d'Auxerre i l'altre a Calixt I el 7 de maig de 972.

El cor, el transsepte, la nau central i les naus laterals actual van construir-se al segle tretze en estil gòtic primitiu. L'absis pluriangular és en estil gòtic flamíger i els claristoris, les capelles laterals i el campanar són en estil gòtic tardà. El claustre data dels segles XV i XVI. Al moment de la seva elevació a catedral va subir una restauració incisiva.

El tresor va acollir moltes obres d'art del tresor de la catedral de Sant Lambert derrocada: un reliquiari de Llambert, obres de vori del segle XI, la sepultura de Francesc Carles de Velbrück... És una de les set col·legiates de la ciutat de Lieja: Sant-Pere, Santa Creu, Sant Pau, Sant Joan, Sant Dionís, Sant Martí i Sant Bartomeu.

Referències[modifica]

  1. Kibler, William W. «Liege». A: Medieval France: an encyclopedia (en anglès). Abingdon: Editorial Routledge, 1995, p. 549. ISBN 9780824044442. 

Bibliografia[modifica]

  • Charles, Marie-Cécile. La cathédrale de Liège. Institut du Patrimoine wallon, 2006, p. 48 (Carnets du Patrimoine núm. 41). 
  • Forgeur, Richard «La construction de la collégiale Saint-Paul à Liège aux temps romans et gothiques» (en francès). Bulletin de la Commission royale des Monuments et des Sites. Commission royale des Monuments et des Sites [Bruxelles], vol. XVIII, 1969, pàg. 156-204.
  • George, Philippe. «Le trésor de la cathédrale, entre tradition et modernité: rénovation». A: Cahiers de l'urbanisme, 2009. ISBN 9782804700294. 
  • Thimister, Olivier-Joseph. Essai historique sur l'église de Saint Paul, ci-devant collégiale, aujourd'hui cathédrale de Liége (eBook gratuït) (en francès). Lieja: Grandmont-Donders, 1867, p. 439. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Col·legiata de Sant Pau