Col·legiata de Sant Pau (Lieja)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Col·legiata de Sant Pau
Catedral de Sant Pau i de Sant Lambert
Cathédrale Saint-Paul de Liège.jpg
Dades bàsiques
Tipus catedral
Començament 969
Acabament segle XV
Característiques
Estil gòtic
Materials utilitzats Pedra blava, gres, tova
Dimensions 37 (Amplada) × 110  (Llargada) m
Ubicació
Estat Bèlgica
Regió/prov. Valònia
Municipi Lieja

50° 38′ 25″ N, 5° 34′ 18″ E / 50.640278°N,5.571667°E / 50.640278; 5.571667
Patrimoni protegit de Valònia
Declaració 24 juliol 1936
Patrimoni excepcional de Valònia
Intervencions
965 a 971  Fundació de la primera col·legiata
segle XIIISegle XV  Construcció de la col·legiata gòtica
1802  Elevació com a catedral
1936  Monument enumerat
web  Cathédrale de Liège
Activitat
Categoria Catedral
Diòcesi Bisbat de Lieja
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

La col·legiata de Sant Pau, des del 1802 catedral de Sant Pau i de Sant Lambert era una de les set col·legiates de la ciutat de Lieja. Va ser promulgada catedral després del concordat del 1801 com a catedral de Lieja, després de l'enderroc a la revolució francesa de la catedral de Sant Lambert.

L'església va construir-se a l'«illa» una part de la ciutat de Lieja formada pels braços del Mosa a la confluència amb el Llègia. El príncep-bisbe Èracli va fonamentar la col·legiata entre el 965 i 971, al mig d'un terra d'unes 12 hectàrees, a la terra pantanosa.[1] La creació de la col·legiata va contribuir a la urbanització d'aquesta zona poca hospitalària. Va elegir l'indret d'una proto-església dedicada a Germà d'Auxerre o Caprasi de Lerins, segons les fonts. Va instituir un capítol de vint canonges, al qual Notger va afegir-ne deu més. Notger va consagrar la col·legiata i dos altars, un dedicat a Germà d'Auxerre i l'altre a Calixt I el 7 de maig de 972.

El cor, el transsepte, la nau central i les naus laterals actual van construir-se al segle tretze en estil gòtic primitiu. L'absis pluriangular és en estil gòtic flamíger i els claristoris, les capelles laterals i el campanar són en estil gòtic tardà. El claustre data dels segles XV i XVI. Al moment de la seva elevació a catedral va subir una restauració incisiva.

El tresor va acollir moltes obres d'art del tresor de la catedral de Sant Lambert derrocada: un reliquiari de Llambert, obres de vori del segle XI, la sepultura de Francesc Carles de Velbrück... És una de les set col·legiates de la ciutat de Lieja: Sant-Pere, Santa Creu, Sant Pau, Sant Joan, Sant Dionís, Sant Martí i Sant Bartomeu.

Referències[modifica]

  1. Kibler, William W. «Liege». A: Medieval France: an encyclopedia (en anglès). Abingdon: Editorial Routledge, 1995, p. 549. ISBN 9780824044442. 

Bibliografia[modifica]

  • Charles, Marie-Cécile. La cathédrale de Liège. Institut du Patrimoine wallon, 2006, p. 48 (Carnets du Patrimoine núm. 41). 
  • Forgeur, Richard «La construction de la collégiale Saint-Paul à Liège aux temps romans et gothiques» (en francès). Bulletin de la Commission royale des Monuments et des Sites. Commission royale des Monuments et des Sites [Bruxelles], vol. XVIII, 1969, pàg. 156-204.
  • George, Philippe. «Le trésor de la cathédrale, entre tradition et modernité: rénovation». A: Cahiers de l'urbanisme, 2009. ISBN 9782804700294. 
  • Thimister, Olivier-Joseph. Essai historique sur l'église de Saint Paul, ci-devant collégiale, aujourd'hui cathédrale de Liége (eBook gratuït) (en francès). Lieja: Grandmont-Donders, 1867, p. 439. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Col·legiata de Sant Pau (Lieja) Modifica l'enllaç a Wikidata