Colònia Burés d'Anglès

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Colònia Burés d'Anglès
Buretex pano 2.jpg
Dades
Tipus fàbrica
Característiques
Estil arquitectònic Obra popular
Ubicació geogràfica
Llengua naturalanglès
Localització C. de la Fàbrica. Anglès (Selva)
 41° 57′ 36″ N, 2° 38′ 03″ E / 41.959959°N,2.634255°E / 41.959959; 2.634255Coord.: 41° 57′ 36″ N, 2° 38′ 03″ E / 41.959959°N,2.634255°E / 41.959959; 2.634255
BCIN
Identificador BCIN: 4145-MH
IPAC: 26632
Modifica les dades a Wikidata

La Colònia Burés d'Anglès és una colònia tèxtil creada el 1887 a Anglès (la Selva) per la societat "Burés i Salvadó", dedicada a la producció de teixits i filatura de cotó, i que va acabar la seva activitat, sota el nom de Buretex, el 2008.[1] L'any 2010 l'edifici fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per acord publicat al DOGC el 23-12-2010,[2] a causa del bon estat de conservació de la seva maquinària.

Descripció[modifica]

Ens trobem davant d'un gran complex fabril compost per diversos elements, antics (ja del segle XIX) i moderns, però la part més emblemàtica disposa de tres naus paral·leles amb els seus respectius telers i vapors, tot i que d'aquests només se'n conserva un. Es complementa amb una nau perpendicular dedicada a oficines i serveis i amb un parell de blocs de pisos, confrontats, en origen projectats com a habitatge per als antics treballadors de la fàbrica, entremig dels quals discorre la carretera que porta a Olot. La suma d'aquesta sèrie d'elements dóna com a resultat una colònia industrial de les més importants de tot Catalunya.[3]

Com ja hem esmentat anteriorment, dels tres vapors existents en origen, només se'n conserva físicament un. Partint del fet que se'n conserven molt pocs, no només a l'Estat Espanyol sinó fins i tot a nivell mundial, aquest ha esdevingut un element emblemàtic i de vital importància. Datat de principis del segle XX, el vapor es troba inscrit en una magnífica i nitida edificació industrial de finals del segle XIX, de dues plantes amb coberta a dues aigües de vessants a façana on predominen uns grans finestrals d'arc de mig punt emmarcats que permeten una gran entrada de llum. El vapor està compost per la caldera i el vapor de La Maquinista Terrestre y Marítima separats per una paret.[3]

Història[modifica]

Els Burés, que provenien d'una família de fusters, van introduir-se en la indústria tèxtil, en col·laboració amb els seus amics Borràs (amb els quals van emparentar), amb una fàbrica, que va entrar en funcionament el 1860, a Sant Joan de Vilatorrada (el Bages). Més endavant, el 1872, van crearuna colònia industrial, la Colònia Burés, al riu Llobregat, dins el terme de Castellbell i el Vilar.[4] Va ser l'any 1881 quan apareix a Anglès la raó social Burés Germans, i comencen tots els preparatius per edificar un gran complex tèxtil que posteriorment serà la joia de la companyia.[3] La raó social Burés Germans, coneguda des de l'any 1875, va durar fins al 1889. Aleshores la nova societat va denominar-se Burés i Salvadó. Cal pensar que en aquells moments es portaven a terme les obres de construcció de les fàbriques d'Anglès.[3] Després de vèncer innombrables problemes i retardar algunes vegades la posada en marxa de la nova construcció, finalment, el diumenge dia 13 de novembre de 1887, s'inaugurava esplèndidament la fàbrica tèxtil. La nau principal de la fàbrica que s'inaugurava albergava al seu interior una magnífica turbina, que en aquells moments era la joia de l'empresa. L'aparell va ser construït a Girona, als tallers de la reputada empresa Planes i Flaquer, i era l'orgull dels propietaris de la nova indústria.[3]

La fàbrica aprofitava l'energia del riu Ter a través del "Canal de les Indústries". A finals del segle XIX, les irregularitats del cabal fan que s'opti primerament pel carbó d'Osor, fins que es construeix l'edifici del vapor. Més endavant, ja a principis del segle XX, els Burés van promoure la construcció del salt del Pasteral, al terme municipal de Cellera de Ter, una de les obres hidràuliques més importants de Catalunya. La presa té una longitud de 150 m i una alçada de 20 m, amb una base de 20 m d'amplada. L'obra van costar, en aquell moment, un milió de pessetes. Aquest salt té capacitat per generar 1.600 CV, amb la qual no només feia moure la fàbrica d'Anglès, sinó que subministrava electricitata les poblacions de la Cellera, Anglès, Estanyol, Salt, Cassà de la Selva, Llagostera, Palafrugell, la Bisbal d'Empordà, Palamós, Calonge i Sant Feliu de Guíxols.[5][4] Fins que l'any 1960 es va explotar conjuntament amb Hidroelèctrica de Catalunya.[6]

A finals de segle, en les fàbriques d'Anglès, ja hi treballaven 250 obrers. La nova empresa estaria dirigida per Francesc Burés i Borràs i el seu oncle Antoni Salvadó i Safont.[3] Posteriorment la raó social Burés i Salvador va durar fins a l'any 1905. Aleshores es transformà en la de Francesc Burés i Borràs.[3] De l'any 1920 fins al 1933, les empreses dels Burés agafaren el nom de Manufacturas del Llobret i Ter, S.A. Abans de la Guerra Civil treballaven a la factoria d'Anglès 880 persones.[3][7]

Durant la guerra civil espanyola va ser col·lectivitzada i convertida en fàbrica d'armament. El mateix any 1939 la indústria torna a produir teixits i arriba a tenir més de 1.000 treballadors fins a finals del segle XX i primers del segle XXI, quan el setembre de 2002, Filatures Burés fa suspensió de pagaments, tanca l'empresa i s'inicia un moviment social per protegir i conservar l'edifici del vapor. El 2003 l'Ajuntament d'Anglès adquireix la propietat de la màquina del vapor en subhasta pública i l'any 2006, per conveni urbanístic, la propietat de diverses naus.[6]

La família disposà d'una residència just davant de la fàbrica d'Anglès, anomenada "Vila Eulàlia", el nom de l'esposa de Francesc Burés. Es tracta d'una casa modernista de 700 m². en dues plantes d'autor desconegut, tot i que sembla que Rafael Masó hi va fer alguna intervenció.[8]

Vegeu també[modifica]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colònia Burés d'Anglès Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. L'empresa tèxtil Buretex d'Anglès tanca i deixarà 74 treballadors al carrer
  2. «Fitxa de la Fàbrica Burés». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Patrimoni.gencat. [Consulta: 15 agost 2011].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «Fàbrica Burés d'Anglès». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
  4. 4,0 4,1 Serra, Rosa; Casals, Lluís (fotografies). Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa, 2000. ISBN 8488811594. 
  5. Cabana, Francesc. Fabricants i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya.. Vol.3. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, p. 432. ISBN 9788477394303. 
  6. 6,0 6,1 «Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya (GOV/259/2010, de 14 de desembre), pel qual es declara bé cultural d'interès nacional l'edifici del vapor de la Fàbrica Burés, a Anglès». DOGC, 23-12-2010. [Consulta: 14 agost 2011].
  7. Històries d'Anglès
  8. Notícia de la venda de "villa Eulàlia"