Colònia Salou
| ||||
| Tipus | colònia industrial  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | les Masies de Roda (Osona) | |||
| Lloc | Península de Salou | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 436 m | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 23050 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Castell Nou | ||||
| Història | ||||
| Creació | 1864 | |||
| Estat de conservació | submergit | |||
,_vora_el_Ter,_des_de_l'Esquerda.jpg?lang=ca)
La Colònia Salou o Salou-Baurier és una antiga colònia tèxtil de les Masies de Roda (Osona), al peu del riu Ter, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1] Va tancar el 1963, arran de la construcció del pantà de Sau.
Història
[modifica]Antecedents
[modifica]Pierre Baurier, nascut a Tarare, prop de Lió (França), era un viatjant de teixits francesos que es va establir a Catalunya. El 5 de setembre del 1853, va obtenir el privilegi d'introducció durant cinc anys del piqué blanc, un tipus de tela de cotó gruixut i amb relleu, que era utilitzada sobretot per a les armilles.[2][3] Baurier va cercar un emplaçament al peu del Ter per a aprofitar-ne l'energia hidràulica, i va llogar l'antic molí del Moret a Roda de Ter, on des del 1807 ja hi funcionava un batan i diferents màquines de filar i de cardar cotó.[2][3] Va demanar ajuda al seu germà Jules i dos socis capitalistes francesos, i el 28 de juny del 1854 es constituí la societat Baurier Germans, Azéma i Roland, que va posar en marxa la fàbrica el mateix any. Els vint telers Jacquard inicials, els primers que funcionaren a Catalunya, foren importats de França, d'on també procedien els tècnics: un dibuixant de teixits, un cap de fabricació i un mecànic, que haurien de formar els seus substituts en la seva feina. El 1858, els tècnics francesos i els socis capitalistes van tornar a França i la fàbrica va quedar sota el comandament dels germans Baurier.[2][3]
El producte va tenir molt d'èxit a causa de la seva novetat i exclusivitat, i va rebre el reconeixement de qualitat a l'Exposició Industrial de Barcelona del 1860.[2][3] El despatx i dipòsit de gèneres era al carrer de Rull, 1,[4][2] cantonada al dels Obradors, traslladat el 1866 al de Mendizábal (actualment Junta de Comerç), 14.[5]
La fàbrica de Salou
[modifica]La bona marxa del negoci impulsà els Baurier a cercar un nou emplaçament per a la fàbrica, amb més potencial hidràulic, i el 6 d'abril del 1864, Pere Baurier i la seva cunyada Elisa Bacqué, vídua de Jules, van adquirir a Josep Oller la finca del Molinet de Salou, a l'altra banda del riu, al terme de les Masies de Roda. Baurier tenia la concessió administrativa per a aprofitar l'aigua des del 25 de gener del mateix any.[2][3][6] El trasllat de la fàbrica perjudicava els treballadors, la majoria dels quals eren de Roda de Ter, i per això es va construir una palanca de fusta sobre el riu, davant mateix de la fàbrica, que en permetia l'accés després de caminar poc més d'1 km.[2][3] Al costat de la fàbrica es construïren habitatges per als treballadors i altres edificis, conformant així una colònia.[2][3]
El 1872, Pierre Baurier va comprar la part de la vídua del seu germà, ja que aquest volia tornar a França i el seu fill Léon no tenia interès en el negoci. D'aquesta manera, en seria el titular únic fins a la seva mort el 1879 a hotel Tivollier de Tolosa de Llenguadoc. Aleshores, fou succeït pel seu fill i hereu Antonin Baurier Lacombe i el seu net Pere Baurier Capron sota la raó social Baurier i Fill.[2]
Inicialment, la fàbrica tenia una turbina de 100 CV, a la que posteriorment s'hi afegí una altra de 80, ambdues fabricades a Girona per l'empresa Planas, Flaquer i Cia.[2][3] Al final de la dècada del 1870, la filatura tenia tres màquines selfactines de 700 pues de filar cadascuna —2.100 fusos—, comprades a la casa Platt Brothers.[2][3] A l'Exposició Universal de Barcelona del 1888, els piqués embuatats de Baurier van guanyar la medalla d'or, i l'empresa va adquirir una dinamo, amb la qual va ser la primera conca del Ter que substituí els llums de carbur per l'electricitat.[2][3]
,_vora_el_Ter,_des_de_l'Esquerda.jpg)
,_des_de_l'Esquerda.jpg)
El 1900, la fàbrica tenia 4.500 pues de filar i 140 telers, i es va incorporar al negoci Enric Baurier Lacombe, germà petit d'Antonin (que va morir l'any següent),[7] sota la raó social Fills i Nét de P. Baurier.[2] El 1912, el tissatge es va traslladar a les noves instal·lacions construïdes a Sant Adrià de Besòs,[2][8] i el 1939, l'empresa es va convertir en la societat anònima Industrial Baurier SA.[2]
El 1944, es van construir uns grups d'habitatges per als treballadors immigrats de fora de Catalunya dins el nucli de Roda, coneguts com La Talaia. A cada pis hi vivien diverses famílies i no es pagava lloguer. Actualment, aquests pisos han passat a propietat de persones sense cap relació amb l'antiga colònia.[6] El 1956, la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental va iniciar l'expropiació de part dels terrenys de la colònia per a la construcció del pantà de Sau,[9] i l'activitat industrial va cessar el 1963, quedant submergides una part de les instal·lacions fabrils. Tanmateix, els edificis no industrials de la colònia no van quedar afectats pel pantà i s'han continuat utilitzant fins avui, sobretot com a segona residència.[3]
Descripció
[modifica]Fàbrica
[modifica]Construcció formada per dues naus de planta rectangular i cobertes a tres vessants, separades per un cos intermedi. Una de les naus consta de dos pisos, amb la façana organitzada a partir d'uns eixos verticals idèntics que es van repetint al llarg de totes les façanes. Consten d'una finestra al primer pis i una altra al segons, d'obertura rectangular i recta, a sobre de les quals, i a sota teulada, hi ha un ull de bou per a ventilació de coberta. L'altra nau és lleugerament més alta, té tres pisos i les façanes estan organitzades a partir de la successió d'un eix que consta d'una finestra rectangular a cada pis, però en el pis superior l'obertura és més ampla i arriba fins a sota teulada, creant un porxo.[1]
Aquests cossos bàsics formen part d'un conjunt arquitectònic propi de les necessitats de la fàbrica: una xemeneia cilíndrica de maó i un pont d'un sol pilar amb una passarel·la de fusta, entre d'altres.[1]
Altres elements de la colònia
[modifica]Altres elements arquitectònics que també han desaparegut són la passarel·la de fusta (tot i que es mantenen els pilars de pedra), i els blocs de pisos dels treballadors, a més d'una part dels edificis de serveis, com la cooperativa o economat.[3]
L'antiga passarel·la de fusta havia estat substituïda el 1924 per una palanca penjant, aguantada per dos cables d'acer sobre dues torres de pedra. Aquesta construcció, d'uns 80 m de llargada, facilitava l'accés dels treballadors des de Roda de Ter travessant el riu amb més seguretat, i escurçant el trajecte, tot i que suposava encara caminar 1 km.[10]
Malgrat que hagin desaparegut tots aquests elements, a causa del nivell del pantà de Sau quan està a màxima capacitat, resten encara molts elements arquitectònics i patrimonials que fan d'aquesta colònia una de les més singulars i desconegudes de les colònies de Catalunya. Cal destacar la torre dels propietaris i la dels directors, l'habitatge del capellà i l'església, així com l'edifici conegut com el Guarda de Salou. Tot aquest conjunt, en bon estat de conservació, és envoltat de jardins i de bosc. L'estil, bastant uniforme i majestuós, s'inspira en l'arquitectura tradicional borgonyona, fet que es pot apreciar en els elements decoratius dels edificis, en el pendent de les teulades, els grans finestrals de fusta i els jardins. L'església encara està oberta al culte i s'hi fan actes esporàdics (batejos, casaments, comunions, etc.).[6]
Referències
[modifica]- 1 2 3 «Fàbrica Salou-Baurier». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Cabana, 1992.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Serra, Rosa; Casals, Lluís (fotografies). Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa, 2000. ISBN 8488811594.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 554.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 17-01-1866, p. 506.
- 1 2 3 «Colònia Salou». Consorci del Ter. Arxivat de l'original el 23-09-2015.
- ↑ «Monsieur Antonin Baurier ¡ha mort!». La Veu de Catalunya (edició vespre), 27-12-1901, p. 3.
- ↑ «La fàbrica Baurier arriba a Sant Adrià». Centre de Recursos Pedagògics de Sant Adrià del Besòs. «Conté fotografies»
- ↑ «Anuncio. Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental». El Noticiero Universal, 28-12-1956, p. 11.
- ↑ «Palanca de Salou». Consorci del Ter. Arxivat de l'original el 23-09-2015.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Cabana, Francesc «Els Baurier, a Masies de Roda. La introducció dels telers jacquard». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Grup Enciclopèdia, 1992.
