Colonització grega

La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i de la mar Negra, i després també per extenses regions d'Àsia.
Períodes
[modifica]Antiga Grècia
[modifica]

A l'antiguitat, les activitats comercials de les tribus gregues des del seu nucli originari van portar els grecs a instal·lar-se en colònies al voltant de tota la Mediterrània i la mar Negra, a partir de l'any 800 aC. Es van fundar més de 400 noves ciutats estat a la Magna Grècia (Sicília i sud de la península Itàlica), a la Cirenaica, a les costes d'Hispània i la Gàl·lia, a l'Àsia Menor i al voltant de la mar Negra.[2] Era un procés organitzat, on un membre designat per la polis, anomenat ecista,[3] liderava la fundació d'una nova ciutat que mantenia els lligams amb la metròpoli, de manera que es va produir una hel·lenització de les regions mediterrànies i zones properes.
Període hel·lenístic
[modifica]
La conquesta de l'Imperi Aquemènida per Alexandre el Gran va assenyalar l'inici del període hel·lenístic, que es caracteritza per una nova onada de colonització en territoris asiàtics i nord-africans. Diverses noves dinasties gregues, envoltades de les elits corresponents es van fer càrrec de l'Egipte ptolemaic, de l'Imperi Selèucida a Pèrsia, i del Regne indogrec al nord-oest de l'Índia.[4]
Molts grecs van emigrar a les noves ciutats hel·lenístiques fundades per Alexandre i pels seus generals, a llocs tan llunyans com l'actual Uzbekistan, l'actual Pakistan,[5] o Kuwait.[6] Les ciutats hel·lenístiques de Selèucia del Tigris, Antioquia de l'Orontes i Alexandria d'Egipte eren les ciutats més grans del món durant el període hel·lenístic i sota l'Imperi Romà.[7]
Imperi Romà
[modifica]Sota l'Imperi Romà, els grecs es van escampar per tot l'imperi, i a les seves províncies orientals el grec va esdevenir la lingua franca en lloc del llatí, que ho era a la part occidental. Durant aquest període, els grecs ja no eren un subjecte polític diferenciat, i per aquest motiu ja no van seguir fundant noves colònies, però en canvi la seva forta personalitat i la presència que tenien arreu els van convertir en el cos central de la ciutadania romana a la part oriental de l'imperi.
La majoria dels cristians dels primers segles eren, sobretot, de parla grega, l'Imperi Romà va acabar de ser cristianitzat en el segle iv, i a l'Imperi Romà d'Orient subsegüent l'Església ortodoxa grega esdevingué una marca definidora de la identitat nacional dels grecs dispersos.[8]
Llista de colònies gregues
[modifica]Hispània
[modifica]- Hemeroscopèon (insegura)
- Empúries
- Rode (Roses)
Gàl·lia
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Woodard, Roger D. «Greek dialects». A: The Ancient Languages of Europe. Cambridge University Press, 2008, p. 51. ISBN 978-0-521-68495-8.
- ↑ «Early development of Greek society». Arxivat de l'original el 2012-03-06. [Consulta: 18 juny 2013].
- ↑ Ancient Greece: Social and Historical Documents from Archaic Times to the Death of Socrates. Routledge, 2005-10-24. ISBN 978-1-134-60371-8.
- ↑ «Hellenistic Civilization». Arxivat de l'original el 2008-07-05. [Consulta: 18 juny 2013].
- ↑ "Menandre I va esdevenir el governant d'un regne que s'estenia per la costa oest de l'Índia, i que incloïa tota la península de Saurashtra i el port de Bharuch. Aquest territori incloïa també Mathura, el Panjab, Gandhara i la vall de Kabul", Bussagli, pàg. 101
- ↑ Failaka Island
- ↑ «Growth of the Greek Colonies in the First Millennium BC». princeton.edu.
- ↑ Peregrine Horden, Nicholas Purcell, The Corrupting Sea: A Study of Mediterranean History, 2000, Blackwell Publishin, ISBN 0-631-21890-4