Colada (espasa)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Conjunt d'espases de Felip II. La Colada és la n.8

L'espasa Colada era l'espasa dels comtes de Barcelona

Després de la derrota a la batalla de Tébar el 1090, en la que Berenguer Ramon II va caure presoner d'El Cid juntament amb cinc mil enemics,[1] entre els quals hi havia els principals nobles del seguici, com Guerau Alemany de Cervelló i Ramon Mir de Ribes.[2] El botí obtingut va ser molt important: vaixelles d'or i plata, vestits de teixits preciosos, cavalls de combat, de càrrega, mules i gran quantitat d'armes de guerra, entre elles l'espasa Colada[3] que van presentar al Cid, convalescent a la tenda de campanya.

El Cid va regalar aquesta espasa i la Tiçona als seus futurs gendres Diego de Carrión i Fernando de Carrión, però després de l'afrenta de Corpes, Díaz de Vivar els va exigir la devolució dels regals i va lliurar l'espasa a Martín Antolínez.[4]

L'espasa es troba al Museu de la Real Armeria, a Madrid.

Martí de Riquer,[5] identifica la Colada, rebatejada Tisó, com l'espasa de Jaume el Conqueridor.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sobrequés i Vidal, Santiago. Els Grans Comtes de Barcelona, 1961. 
  2. Albert Virella i Bloda, Ressonàncies de mil anys enrera
  3. Hernández Cardona, Francesc Xavier. «Volum II: Temps de Conquesta». A: Història militar de Catalunya. 2a ed.. Rafael Dalmau Editor, 2004, p. 28. ISBN 84-232-0655-6. 
  4. (castellà) Cantar de Mio Cid (edició d'Alberto Montaner). Barcelona: Crítica, 1993, p. 288
  5. Martí de Riquer, L'arnés del cavaller (1968)
Portal

Portal de la història militar de Catalunya