Colecistitis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula malaltiaColecistitis
Tipuscolangitis Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgastroenterologia i cirurgia general i digestiva Modifica el valor a Wikidata
Clínica
Símptomesinflamació Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10K81.9 i K81 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9575.10 i 575.11 Modifica el valor a Wikidata
CIAPD98 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0091709 Modifica el valor a Wikidata
OMIM600803 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB2520 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000264 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine171886 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD002764 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0008325 i C0008325 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:1949 Modifica el valor a Wikidata

La colecistitis és la inflamació o irritació de la paret de la vesícula biliar. Es manifesta normalment amb dolor abdominal, sensibilitat a la zona d'hipocondri dret i febre.[1] Es produeix quan la bilis queda retinguda a la vesícula biliar, sovint perquè un càlcul biliar bloqueja el conducte cístic. Això provoca que la bilis s'acumuli i origini pressió i irritació dins de la vesícula.

La colecistitis aguda alitiàsica, una entitat poc freqüent però seriosa, és una inflamació vesicular sense presència de càlculs al seu interior. Té un origen molt divers: infeccions bacterianes o víriques, cirurgia major, fàrmacs, traumatismes, ventilació mecànica, nutrició parenteral o cremades, per exemple.[2]

Factors de risc[modifica]

Alguns dels factors de risc per tenir càlculs biliars són:

Tot i així, poden existir altres causes que també provoquin colecistitis, com ara malalties greus com VIH o tumors de la vesícula biliar.[3]

Símptomes[modifica]

El quadre clínic es caracteritza per dolor a la part superior dreta o mitja de l'abdomen, que pot ser de tipus còlic, continu o irradiat a l'esquena. Pot tenir una duració d'aproximadament 30 minuts. També poden aparèixer altres símptomes com nàusees, vòmits, febre, femta del color de l'argila o coloració groguenca de la pell (icterícia).[3]

Diagnòstic[modifica]

El diagnòstic de colecistitis requereix una exploració física per part del metge, en la qual poden detectar-se els signes més freqüents de la patologia. A més a més, es pot confirmar el diagnòstic a través de diverses proves complementàries.[4]

D'una banda, a les proves d'imatgeria mèdica poden presentar-se càlculs biliars o inflamació. Els exàmens que poden fer-se són:

D'altra banda, als resultats de les proves analítiques és habitual que aparegui leucocitosi amb neutrofília, un increment de la proteïna C reactiva (PCR), lleu augment de l'activitat de aminotransferasa i amilasa i finalment, en pacients amb colecistitis greu pot aparèixer la bilirrubina <4 mg/dl.[1]

Tractament[modifica]

El tractament de la colecistitis es pot classificar segons si requereix o no intervenció quirúrgica.

A. Tractament conservador

Es realitza en aquells casos en que l'evolució clínica és superior a 72 hores o quan el pacient presenta un risc quirúrgic molt alt. Aquest tractament inclou una sèrie de mesures que s'han de seguir, com ara: mantenir el pacient en dieta absoluta durant 24-48 hores assegurant la hidratació per via parenteral, iniciar la cobertura amb antibiòtic, administrar analgèsia i fer una avaluació clínica de l'estat general cada 4 hores.

B. Tractament quirúrgic

La colecistectomia és el tractament quirúrgic d'elecció. Ha de realitzar-se de manera precoç i preferiblement per laparoscòpia.[5] Consisteix en una extracció de la vesicula biliar sota anestèsia general.[6]

Complicacions[modifica]

Les complicacions més freqüents de la colecistitis poden ser les següents:

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Gargallo Puyuelo, CJ; Aranguren, FJ, Simón Marco, MA «Colecistitis aguda» (en castellà). Gastroenterol Hepatol Contin, 2011 Gen; 10 (1), pp: 47-52. DOI: 10.1016/S1578-1550(11)70011-0. ISSN: 1578-1550 [Consulta: 13 gener 2020].
  2. Jones, MW; Ferguson, T «Acalculous Cholecystitis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Feb 8; NBK459182 (rev), pàgs: 6. PMID: 29083717 [Consulta: 7 març 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 MedlinePlus. «Colecistitis aguda» (en castellà). [Consulta: 13 gener 2020].
  4. Menéndez-Sánchez, P; León-Salinas, C; Amo-Salas, M; Méndez-Cea, B; García-Carranza, A «Asociación de parámetros analíticos y radiológicos en el diagnóstico de la colecistitis aguda» (en castellà). Rev Gastroenterol Mex, 2019 Oct-Des; 84 (4), pp: 449-454. ISSN 0375-0906. DOI: 10.1016/j.rgmx.2018.09.001. PMID: 30665720 [Consulta: 5 març 2021].
  5. Hassler, KR; Collins, JT; Philip, K; Jones, MW «Laparoscopic Cholecystectomy» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Feb 8; NBK448145 (rev), pàgs: 6. PMID: 28846328 [Consulta: 12 març 2021].
  6. Quevedo Guanche, Lázaro «Colecistitis aguda: Clasificación etiológica, diagnóstico y tratamiento» (en castellà). Revista Cubana de Cirugía, 46, 2, 2007; Jun, pp: 1-4. ISSN: 0034-7493.
  7. Elkbuli, A; Sánchez, C; Kinslow, K; McKenney, M; Boneva, D «Uncommon Presentation of Severe Empyema of the Gallbladder: Case Report and Literature Review» (en anglès). Am J Case Rep, 2020 Jul 31; 21, pp: e923040. DOI: 10.12659/AJCR.923040. PMC: 7414827. PMID: 32734934 [Consulta: 5 març 2021].
  8. Önder, A; Kapan, M; Ülger, BV; Oğuz, A; et al «Gangrenous Cholecystitis: Mortality and Risk Factors» (en anglès). Int Surg, 2015 Feb; 100 (2), pp: 254-260. DOI: 10.9738/INTSURG-D-13-00222.1. PMC: 4337439. PMID: 25692427 [Consulta: 5 març 2021].
  9. Jansen, S; Stodolski, M; Zirngibl, H; Gödde, D; Ambe, PC «Advanced gallbladder inflammation is a risk factor for gallbladder perforation in patients with acute cholecystitis» (en anglès). World J Emerg Surg, 2018 Feb 20; 13, pp: 9. DOI: 10.1186/s13017-018-0169-2. PMC: 5819242. PMID: 29467816 [Consulta: 5 març 2021].
  10. Sánchez Beltrán, VD «Colecistectomía: Plastrón vesicular - Treball de Grau-» (en castellà). Facultad de Ciencias de la Salud, Escuela de Enfermería. UTB, 2019; 10-05T02:33:28Z, págs: 26 [Consulta: 12 març 2021].
  11. Vyas, S; Vyas, C; Garg, KM «Sub Diaphragmatic Abscess Following Laparoscopic Cholecystectomy: an Uncommon Event» (en anglès). Anesth Clin Res, 2014; 5 (6), pp: 1000413. DOI: 10.4172/2155-6148.1000413. ISSN: 2155-6148 [Consulta: 5 març 2021].
  12. Gandamihardja, TAK; Kibria, SMG «Recurrent gallstone ileus: beware of the faceted stone» (en anglès). BMJ Case Rep, 2014; Nov 12, pp: bcr2014205795. DOI: 10.1136/bcr-2014-205795. PMC: 4244327. PMID: 25391822 [Consulta: 5 març 2021].
  13. Agrawal, V; Joshi, U; Manandhar, S «Spontaneous cholecystocolic fistula: an uncommon complication of chronic cholecystitis» (en anglès). Clin Case Rep, 2017 Set 29 ;5 (11), pp: 1878-1881. DOI: 10.1002/ccr3.1215. PMC: 5676273. PMID: 29152291 [Consulta: 5 març 2021].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]