Coleus forskholii
Plectranthus barbatus | |
---|---|
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Lamiales |
Família | Lamiaceae |
Gènere | Plectranthus |
Espècie | Plectranthus barbatus Andrews, 1810 |
Nomenclatura | |
Sinònims | Llista
|
Coleus forskohli (sinònim (entre molts d'altres): Plectranthus barbatus) és una planta medicinal de la tradició Ayurveda que es considera un component per a cremar el greix del cos. A Espanya es troba dins la llista de plantes de venda regulada.
El seu nom vernacle a l'Índia és en Kikuyu: Maigoya. És una planta tropical perenne relacionada amb les espècies de plantes ornamentals del gènere Coleus. Produeix la substància medicinal anomenada forskolina.
Ayurveda
[modifica]En la medicina ayurvèdica les espècies del gènere Coleus s'han usat per al tractament de les malalties cardíaques, convulsions, dolor espasmodic i urinació dolorosa.[2] A Amèrica del Sud s'usa molt i de vegades es confon amb el boldo el qual té propietats similars.
Química
[modifica]Una tisana feta de Plectranthus barbatus conté àcid rosmarínic i també flavonoides glucurònids i diterpenoides.[3][4] Els components químics de Plectranthus barbatus mostren in vitro activitats antioxidants i inhibició de les acetilcolinesterases.[3][4]
Referències
[modifica]- ↑ «The Plant List: A Working List of All Plant Species».
- ↑ Dubey MP, Srimal RC, Nityanand S et al. «Pharmacological studies on coleonol, a hypotensive diterpene from Coleus forskohlii». J Ethnopharmacol, 3, 1981, pàg. 1–13.
- ↑ 3,0 3,1 Falé, P.L., Borges, C., Madeira, P.J.A., Ascensão, L., et al. «Rosmarinic acid, scutellarein 4′-methyl ether 7-O-glucuronide and (16S)-coleon E are the main compounds responsible for the antiacetylcholinesterase and antioxidant activity in herbal tea of Plectranthus barbatus ("falso boldo")». Food Chem., 114, 2009, pàg. 798–805.
- ↑ 4,0 4,1 Porfírio S, Falé PL, Madeira PJA, Florêncio MH, Ascensão L, Serralheiro MLM «Antiacetylcholinesterase and antioxidant activities of Plectranthus barbatus tea, after in vitro gastrointestinal metabolism». Food Chem., 122, 2010, pàg. 179–187.