Colibrí gegant

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viucolibrí gegant
Patagona gigas
Patagona gigas.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 22687785
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreApodiformes
FamíliaTrochilidae
GènerePatagona
EspèciePatagona gigas
(Vieillot, 1824)
Modifica les dades a Wikidata
Colibrí gegant (Patagona gigas)

El colibrí gegant[1] (Patagona gigas) és el més gran dels colibrís, i és l'únic del gènere Patagonas.

Característiques[modifica]

És el colibrí més gran del món i pot arribar a mesurar 20 cm. El seu pes oscil·la entre els 18 i els 20 grams. El seu bec és llarg i recte. El seu plomatge és de color marró clar amb tons verd oliva i el ventre amb tons més vermellosos o color cafè clar.[2] Les femelles tenen una coloració més clara.[3][4]

Subespècies[modifica]

Existeixen dues subespècies d'aquest ocell:[5]

  • P. g. gigas: habita des del centre i sud de Xile fins al centre d'Argentina.
  • P. g. peruviana: habita la serralada dels Andes, des del sud-oest de Colòmbia, Equador i Bolívia fins al nord-oest d'Argentina i el nord de Xile.

Les dues subespècies es poden distingir pel plomatge. La p.g. peruviana és més de color marró groguenc i té coll i el mentó més blanquinós, mentre que la P. g. gigas és més de color marró verdós i no té el coll blanquinós.[6]

Distribució i habitat[modifica]

Se'l pot trobar en zones d'arbustos, jardins i zones obertes amb pocs arbres a la zona dels Andes, des del nord de l'Equador al nord-est de l'Argentina i Xile.[7] A l'estiu se'l pot trobar a zones de més altitud (fins a 4.500 metres),[8][9] i a l'hivern es desplaça a zones més baixes.[10]

Alimentació[modifica]

S'alimenta bàsicament de nèctar de flors i insectes.[11] És un important pol·linitzador de varies espècies de cactus i puies, ja que amb el seu bec llarg pot alimentar-se de flors tubulars que altres animals no hi tenen accés. També s'alimenta de flors ornamentals.

Reproducció[modifica]

Construeix el seu niu en cactus, branques d'arbres o arbustos grans. El niu forma una petita copa construïda amb molsa, líquens, teles d'aranya i fils vegetals.[3] Després de la còpula, el mascle es desentén la femella. La femella normalment pon 2 ous que incuba durant 14-19 dies.[12]

Estat de conservació[modifica]

Segons la UICN, és seu estat de conservació és poc preocupant.[13] No hi ha cap preocupació important per aquesta espècie a excepció de la pèrdua del seu hàbitat per l'activitat humana.[14]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colibrí gegant Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «TERMCAT. – Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes». [Consulta: 6 octubre 2017].
  2. «Colibrí Gigante - eBird» (en es). [Consulta: 18 setembre 2019].
  3. 3,0 3,1 «Conociendo al colibrí más grande del mundo: Patagona gigas». [Consulta: 17 setembre 2019].
  4. «Aves del Ecuador». [Consulta: 18 setembre 2019].
  5. «Digimorph - Patagona gigas (giant hummingbird)». [Consulta: 19 setembre 2019].
  6. mauroossa. «Colibrí Gigante/Giant Hummingbird/Patagona gigas» (en es-es), 10-02-2019. [Consulta: 18 setembre 2019].
  7. «» Picaflor gigante» (en es-mx). [Consulta: 18 setembre 2019].
  8. Mares, Michael A. Encyclopedia of Deserts (en en). University of Oklahoma Press, 2017-01-19. ISBN 9780806172293. 
  9. «The giant hummingbird Patagona gigas in Ecuador» (en en). [Consulta: 18 setembre 2019].
  10. «Mystery of the lowland Giant Hummingbirds (Patagona gigas) of central Chile» (en anglès). The University of New Mexico. [Consulta: 19 setembre 2016].
  11. «Picaflor gigante - AVES DE CHILE». [Consulta: 18 setembre 2019].
  12. Sfetcu, Nicolae. The Birds World (en en). Nicolae Sfetcu, 2014-11-27. 
  13. «The IUCN Red List of Threatened Species». [Consulta: 18 setembre 2019].
  14. «Giant Hummingbird (Patagona gigas)» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 19 setembre 2019].