Colita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaColita Creu de Sant Jordi 1984
Colita3c.jpg
Colita el 2014
Dades biogràfiques
Naixement Isabel Steva i Hernández
24 d'agost de 1940 (76 anys)
Barcelona
Altres noms Colita
Nacionalitat Catalunya
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació fotògrafa
Art Fotografia
Moviment Gauche Divine
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm1132077
Modifica dades a Wikidata

Isabel Steva i Hernández, coneguda artísticament amb el pseudònim de Colita (Barcelona, 24 d'agost de 1940), és una fotògrafa catalana. Iniciada en el món de la fotografia de la mà de Paco Revés,[1] es formà al costat de Xavier Miserachs i Ribalta i Oriol Maspons i Casades, i començà a exercir professionalment l'any 1961 com a laboratorista i estilista de Miserachs.[2]

Inicialment manifestà un gran interès per la fotografia de dansa —gairebé sempre el flamenc— i amb posterioritat conreà també el retrat i el reportatge. Ha realitzat nombroses exposicions amb fotografies fetes a artistes i cantants catalans de la Nova Cançó, com ara Joan Manuel Serrat, Guillermina Motta o Núria Feliu, i és considerada una de les millors retratistes especialitzades en aquest gènere. Ha publicat alguns llibres, i són nombroses les exposicions que ha fet.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Colita representa un dels referents més importants de la fotografia catalana i espanyola de l'últim quart del segle XX. S'inicià en el món de la fotografia de la mà d'Oriol Maspons i Xavier Miserachs, de qui fou assistenta; aquests primers anys, fou seguidora i deixebla de Francesc Català-Roca i Julio Ubiña. Des del 1963 fins al 1975 es dedicà a realitzar una sèrie de retrats de ballarins i cantants del món del flamenc. Vinculada a moviments culturals catalans de l'època, és considerada la fotògrafa de la Gauche Divine barcelonesa, moviment format per escriptors, fotògrafs, models, arquitectes, cineastes i molts professionals que començaven a perfilar-se en aquella època com a referents culturals.[2]

Entre el 1967 i el 1979 va fer una sèrie de treballs com a foto fixa amb directors com Jacinto Esteva, Vicente Aranda o Jaime Camino, enquadrats en l'Escola de Cine de Barcelona, corrent cinematogràfic que sorgí amb l'ambició de realitzar un cinema europeu i progressista en contraposició a la cinematografia oficial del franquisme; col·laborà en la promoció de la Nova Cançó retratant els cantants del moviment, entre ells Joan Manel Serrat.[2]

Els seus treballs per a la premsa l'han portat a publicar a revistes com Siglo XX, Destino, Fotogramas, Interviú, Boccaccio, Primera Plana o Mundo Diario. Al llarg de la seva carrera ha realitzat més de quaranta exposicions i ha publicat una cinquantena de llibres amb les seves fotografies. Estilísticament és propera als plantejaments de l'Escola de Barcelona, tot i que es considera una fotògrafa tot terreny. La seva obra figura a les col·leccions del Museu Nacional d'Art de Catalunya.[3]

El 2014 va rebre el Premio Nacional de Fotografía, al qual va renunciar en desacord amb la política cultural del govern.[4]

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

  • Guia secreta de Barcelona (1974)
  • Els cementiris de Barcelona (1982)
  • L'Eixample de Barcelona (1982) en col·laboració amb Pilar Aymerich i Puig

Exposicions rellevants[modifica | modifica el codi]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Fons Colita[modifica | modifica el codi]

Progressivament, Colita ha anat venent o cedint el seu fons personal i professional a diverses institucions catalanes, per la qual cosa aquest fons està repartit entre diverses institucions, entre les quals hi ha les següents.

  • Museu de les Arts Escèniques de Barcelona. Conserva el seu fons, que va del 1962 al 2002, i conté 900 negatius i contactes, i aproximadament 32.000 imatges d'espectacles, retrats d'artistes i personatges de les arts escèniques i actes i esdeveniments relacionats. El fons està registrat i catalogat en una base de dades d'ús intern i no és accessible per internet.[13]
  • Arxiu Nacional de Catalunya. El fons està integrat pels retrats que Colita ha fet al llarg de la seva trajectòria com a fotògrafa professional. Són el resultat de la seva col·laboració en diferents revistes, d'encàrrecs fets pels mateixos protagonistes de les fotografies o, simplement, de l'amistat que la uneix amb ells. Entre el gran ventall de personatges retratats destaquen, entre d'altres, els dedicats a músics i cantants. Alguns d'aquests retrats són fruit d'encàrrecs especials. Cal remarcar les fotografies realitzades, la majoria al llarg dels anys setanta, als integrants del moviment barceloní de la Gauche Divine. A banda dels retrats, el fons també l'integren un seguit d'imatges de caràcter social i periodístic. Destaquen la tancada a Montserrat, l'atemptat contra la llibreria Enlace, els autolesionats de la COPEL, la diada de l'Onze de Setembre del 1978, la cerimònia i els actes per la mort de Franco a Madrid, l'enterrament del president de la Generalitat de Catalunya Josep Tarradellas i diversos actes del Partit dels Socialistes de Catalunya fets durant els anys vuitanta.[3]
  • Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Una altra part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El fons aplega una part de l'obra fotogràfica de Colita des dels anys seixanta fins als noranta. Conté negatius en blanc i negre que representen el moviment de la Nova Cançó, fotografies en color que retraten festes populars d'arreu de Catalunya, personatges de la vida cultural i social, i l'evolució de l'arquitectura a la ciutat de Barcelona. Destaca, entre aquest material, una bona part de la producció fotogràfica de Colita sobre el món del flamenc.[2]

Llegat[modifica | modifica el codi]

Colita ha estat votada en un procés participatiu fet el març del 2010 a Palafrugell sobre les dones que es mereixen un carrer.[15]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tudela, Mònica «[Paco Revés Colita: "He tingut molta sort. Vaig néixer amb una flor al cul"]». El Periódico, 13-03-2014 [Consulta: 21 octubre 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Arxiu Històric de la Ciutat (Barcelona). Sílvia Domènech (dir.); Rafel Torrella; Montserrat Ruiz. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació. Guia del fons i les col·lecions de l'arxiu fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal de Barcelona/Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 283. ISBN 978-84-9850-029-5 [Consulta: 10 gener 2014]. 
  3. 3,0 3,1 «Colita». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juny 2013].
  4. 4,0 4,1 «La carta de la fotògrafa Colita a Wert renunciant al Premio Nacional de Fotografía 2014». Vilaweb. [Consulta: 7 novembre 2014].
  5. Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró (en català, castellà i anglès). 1a ed.. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014].  Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
  6. Exposició Colita, perquè sí! a La Pedrera
  7. 7,0 7,1 Biografia de Colita al web del MAE
  8. "Colita" se alza con el IV Premio Nacional de Fotografía "Piedad Isla" a Diario Palentino, 19/10/2013 (castellà)
  9. «Premis FAD d'honor». Premis FAD. [Consulta: 27 març 2014].
  10. 10,0 10,1 «Colita Honoris Causa». UAB. [Consulta: 4 abril 2014].
  11. «David Grossman, Jean Daniel, Colita y el poeta sirio Adonis, entre los Premios Terenci Moix 2011» (en castellà). Europa Press, 14-04-2011. [Consulta: 2 abril 2014].
  12. «La UAB nombrará doctora "honoris causa" a Colita» (en castellà). La Vanguardia, 16-03-2012. [Consulta: 30 març 2014].
  13. Inventari del FonsNoia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  14. «NODAC Colita al repositori de la Filmoteca de Catalunya.».
  15. Puig, Evarist «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colita Modifica l'enllaç a Wikidata