Coll dels Belitres
 |
No s'ha de confondre amb Coll dels Belitres (serra del Verd). |
| ||||
| Tipus | collada port de muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cervera de la Marenda (Catalunya del Nord) i Portbou (Alt Empordà) | |||
| ||||
| Serralada | serra de l'Albera | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 164,6 m | |||
| Hi passa | S'hi troben la D-914 i la N-260 | |||
El coll dels Belitres és una collada situada a 165[1] metres d'altitud al lloc on es troben el terme comunal de Cervera de la Marenda, al Rosselló, i el municipal de Portbou, a l'Alt Empordà. Tot i que a banda i banda del coll es parla català, fa de límit municipal, comarcal i estatal.
És un coll de carretera transpirinenc, denominat Col des Balistres per l'administració francesa. S'hi troben la carretera departamental francesa D914 i l'estatal espanyola N-260. Està situat en el sector meridional del terme de Cervera, tirant cap a l'est, cap al mar.[2]
La fita fronterera número 600, la tercera més oriental entre els estats espanyol i francès, es troba cinc metres a llevant del coll. Es tracta d'una creu gravada i pintada, amb el número corresponent a la fita, en una roca vertical.
Etimologia
[modifica]La primera part, coll, designa la part més baixa, i bastant plana, que es troba entre dos cims o dues elevacions del terreny, alhora que separa dues valls oposades. La segona part, belitre, està definida al DIEC com un home roí, o bé un captaire o un lladre.[3] Etimològicament el mot català belitre prové de la forma francesa medieval bélître, que al seu torn prové del mot grec antic βλίτυρι /'blituri/, i significa en aquest cas concret home o cosa que no val res.[4] D'aquesta manera el Coll dels Belitres significa el pas pel qual fugien lladres i contrabandistes,[5] nombrosos en aquesta regió muntanyenca i fronterera.
Memorial
[modifica]
Fou un dels principals punts de sortida cap a l'exili dels republicans catalans al final de la Guerra civil seguint el camí de la Retirada.
El coll dels Belitres és un pas transfronterer entre els estats francès i espanyol que enllaça el municipi de Cervera de la Marenda (Rosselló) amb el municipi de Portbou (Alt Empordà). En aquest lloc s'ha instal·lat, en record i homenatge als milers de republicans que van emprendre el camí de l'exili, un conjunt monumental i informatiu que conforma un memorial de l'exili. Hi destaquen un seguit de fotografies del pintor Manuel Moros sobre la retirada, que van ser realitzades el febrer de 1939. Amb l'obertura de la frontera francesa a final de gener i principi de febrer de 1939, entre 470.000 i 480.000 persones van abandonar l'estat espanyol en el context del final de la Guerra civil. D'entre els diferents punts de pas del Pirineu català, el coll dels Belitres va ser un dels més utilitzats i nombrosos testimonis gràfics van donar fe del drama dels republicans espanyols arreu del món. Pocs quilòmetres al nord, a la majoria d'aquestes persones els esperava el drama dels camps de concentració i per a alguns, una llarguíssima vida a l'exili.[6]
El coll dels Belitres és un dels punts de l'itinerari de Portbou a Cervera que recorre també la ruta Walter Benjamin i que forma part del conjunt de rutes de Retirada i camins de l'Exili; es tracta de diversos espais històrics senyalitzats en 17 pobles (Agullana, la Vajol, Figueres, la Jonquera i Portbou, entre d'altres) que descriuen el camí que van fer centenars de milers de persones en l'exili cap a França. Dins del mateix àmbit també cal destacar el Museu Memorial de l'Exili (MUME), a la Jonquera –centre de referència d'Espais de la Frontera i Exili–, i altres espais recuperats i rehabilitats, com l'antic ajuntament de Portbou, el qual acollirà el futur Centre Walter Benjamin, dedicat a la vida i obra d'aquest filòsof que es va suïcidar a Portbou després de ser detingut per la policia quan fugia de la persecució nazi. A més, es pot completar la visita amb la descoberta del massís de l'Albera, un ampli territori muntanyós que s'estén a banda i banda de la frontera francoespanyola i que es troba protegit com a paratge natural en tots dos estats.[6]
Molt a prop hi ha la Caseta dels Alemanys, l'espai més al sud d'Europa on van arribar els alemanys a la Segona Guerra Mundial.
Detalls de l'ascensió
[modifica]L'ascensió pel vessant nord comença a Cervera de la Marenda i té una longitud de 3,6 km en què se superen 153 m de desnivell amb un pendent mitjà del 4,3 % i un tram de pendent màxim del 8,9 %. Els primers 200 m presenten un pendent del 5 %, seguits de 1.400 m amb pendents suaus d'entre l'1 % i el 3 %. Abans d'entrar en el sector més costerut, encara es troba una secció de 200 m amb un pendent moderat, del 4 %, mentre que després segueixen 800 m amb pendents d'entre el 6 % i el 8 %. En el darrer quilòmetre fins al coll, el pendent se suavitza fins al 4 %, i encara ho fa més en els darrers 200 m, els quals presenten un pendent del 2 %.[7]
L'ascensió pel vessant sud, de 2,9 km de longitud, comença a Portbou, té un pendent mitjà del 5,7 % i supera un desnivell de 162 m. El sector més difícil té un pendent del 7,9 %. Com en el cas del vessant nord, els primers 200 m són els més assequibles, amb un pendent de l'1 %. A partir d'aquí, el pendent varia entre el 4 % i el 6 % fins al coll, a excepció d'un tram de 200 m dins del primer quilòmetre, el qual té un pendent del 7 %.[8]
Ciclisme
[modifica]Tour de França
[modifica]El coll dels Belitres s'ha superat com a mínim en una ocasió al Tour de França. En l'edició del 1965, es va superar en la catorzena etapa entre Barcelona i Perpinyà. En aquella ocasió, el ciclista valencià Angelino Soler coronà el coll en solitari en primera posició, en una etapa que guanyaria a l'esprint el neerlandès Jan Janssen.[9]
| Any | Etapa | Categoria | Inici | Final | Primer al cim | Vessant |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1965 | 14 | 3 | Barcelona | Perpinyà |  Angelino Soler (VAL) |
Sud |
Volta a Catalunya
[modifica]El coll dels Belitres s'ha inclòs com a mínim dues vegades a la Volta Ciclista a Catalunya.[10]
En l'edició del 1966 fou l'espanyol Joaquín Galera el primer en superar el coll, en el primer sector d'una etapa amb inici a Barcelona i final a Perpinyà, que es va acabar emportant el belga Walter Godefroot a l'esprint en un grup de quatre ciclistes.[11]
Més recentment, l'any 2022 el valencià Joan Bou s'imposà al coll, en una etapa que va finalitzar a Perpinyà i que es va endur a l'esprint l'australià Kaden Groves.[12]
| Any | Etapa | Categoria | Inici | Final | Primer al cim | Vessant |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1966 | 6a | Cotlliure | Sant Feliu de Guíxols | .svg){kind=small} Joaquín Galera (ESP) |
Nord | |
| 2022 | 2 | 3 | L'Escala | Perpinyà | Joan Bou (VAL) |
Sud |
Excursionisme
[modifica]El coll dels Belitres és punt de pas del camí del litoral, el qual ressegueix la Marenda i nord de la Costa Brava des d'Argelers a Roses.[13] A més, és punt final del GR 92, concretament del tram d'enllaç entre Portbou i el coll dels Belitres, el qual té 1,270 km de longitud en què se superen 169 m de desnivell.[14]
Galeria
[modifica]
Vessant sud del coll
Vista de Portbou des del coll
Fita fronterera número 600
Dipòsit d'aigua contra incendis prop del coll
Restes d'un búnquer
Panoràmica del coll
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «38-Cervera». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Banyuls de la Marenda, Cotlliure i Portvendres». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
Referències
[modifica]- ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ El Coll dels Belitres en els ortofotomapes de l'IGN[Enllaç no actiu]
- ↑ «Belitre». Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Mots perduts: belitre». Card.cat.
- ↑ Basseda, Lluís «Toponímia històrica de la Catalunya del Nord». Revista Terra Nostra, 1990, p. 796.
- 1 2 «Memorial de l'Exili-Coll dels Belitres-Portbou». Memorial Democràtic. Gencat. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2016. [Consulta: 7 gener 2017].
- ↑ «Coll dels Belitres from Cerbère» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2025].
- ↑ «Coll dels Belitres from Portbou» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2025].
- 1 2 «Les étapes du Tour de France 1965» (en francès). le dico du tour. [Consulta: 21 desembre 2025].
- 1 2 «ProCyclingStats.com (Coll dels Belitres)» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2025].
- ↑ «ProCyclingStats.com 46th Volta Ciclista a Catalunya Collioure › Sant Feliu de Guíxols (138km)» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2025].
- ↑ «ProCyclingStats.com 101st Volta Ciclista a Catalunya (2.UWT) L'Escala › Perpignan (202.4km)» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2025].
- ↑ «El camí del litoral». [Consulta: 21 desembre 2025].
- ↑ «GR T 92 Portbou al coll de Belitres (1,270 km Portbou - Coll de Belitres)». [Consulta: 21 desembre 2025].
Enllaços externs
[modifica]