Coll dels Belitres

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Coll dels Belitres (serra del Verd).
Infotaula de geografia físicaColl dels Belitres
Col-des-Balistres nov 2005 frontiere.jpg
Tipologia collada
Ubicació
País Catalunya Catalunya
Regió/prov. Comarques gironines i Catalunya del Nord
Comarca Alt Empordà i Rosselló
Municipi Portbou i Cervera de la Marenda
Localització Portbou i Cervera de la Marenda
Característiques
Altitud 164,7 m
Hi passa S'hi troben la D-914 i la N-260

42° 26′ 06″ N, 3° 09′ 35″ E / 42.435°N,3.15972°E / 42.435; 3.15972
Modifica dades a Wikidata
Vista de Cervera de la Marenda des del coll

El Coll dels Belitres és una collada situada a 164,7 metres d'altitud en el lloc on es troben els termes comunal de Cervera de la Marenda, del Rosselló, Catalunya del Nord, i municipal de Portbou, de l'Alt Empordà. Tot i que a banda i banda del coll es parla català, fa de límit municipal, comarcal i estatal.

És un coll de carretera transpirinenc, denominat Col des Balistres per l'administració francesa. Es troben en el coll la carretera departamental francesa D914 i l'estatal espanyola N-260. Està situat[1] en el sector meridional del terme de Cervera, tirant cap a l'est, cap a mar.

La fita fronterera número 600, la tercera més oriental entre els estats espanyol i francès, es troba cinc metres a llevant del coll. Es tracta d'una creu gravada i pintada, amb el número corresponent a la fita, en una roca vertical.

Memorial[modifica]

Homenatge trilingüe als Republicans i Internacionalistes de la Guerra Civil espanyola

Fou un dels principals punts de sortida cap a l'exili dels republicans catalans al final de la Guerra civil seguint el Camí de la Retirada.

El coll dels Belitres és un pas transfronterer entre l’Estat francès i l’Estat espanyol que enllaça el municipi de Cervera de la Marenda (Rosselló) amb el municipi de Portbou (Alt Empordà). En aquest lloc s’ha instal·lat, en record i homenatge als milers de republicans que van emprendre el camí de l’exili, un conjunt monumental i informatiu que conforma un memorial de l’exili. Hi destaquen un seguit de fotografies del pintor Manuel Moros sobre la retirada, que van ser realitzades el febrer de 1939. Amb l’obertura de la frontera francesa a final de gener i principi de febrer de 1939, entre 470.000 i 480.000 persones van abandonar l’Estat espanyol en el context del final de la Guerra Civil. D’entre els diferents punts de pas del Pirineu català, el coll dels Belitres va ser un dels més utilitzats i nombrosos testimonis gràfics van donar fe del drama dels republicans espanyols arreu del món. Pocs quilòmetres al nord, a la majoria d’aquestes persones els esperava el drama dels camps de concentració i per a alguns, una llarguíssima vida a l’exili.[2]

El coll dels Belitres és un dels punts de l’itinerari de Portbou a Cervera que recorre també la ruta Walter Benjamin i que forma part del conjunt de rutes Retirada i Camins de l’Exili; es tracta de diversos espais històrics senyalitzats en 17 pobles (Agullana, la Vajol, Figueres, la Jonquera i Portbou, entre d’altres) que descriuen el camí que van fer centenars de milers de persones en l’exili cap a França. Dins del mateix àmbit també cal destacar el Museu Memorial de l’Exili (MUME), a la Jonquera –centre de referència d’Espais de la Frontera i Exili–, i altres espais recuperats i rehabilitats, com l’antic ajuntament de Portbou, el qual acollirà el futur Centre Walter Benjamin, dedicat a la vida i obra d’aquest filòsof que es va suïcidar a Portbou quan va ser detingut per la policia quan fugia de la persecució nazi. A més, es pot completar la visita amb la descoberta del massís de l’Albera, un ampli territori muntanyós que s’estén a banda i banda de la frontera francoespanyola i que es troba protegit com a paratge natural en tots dos països.[2]

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «38-Cervera». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Banyuls de la Marenda, Cotlliure i Portvendres». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]