Colla Vella de Diables de Sitges

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióColla Vella de Diables de Sitges
CollaVellaDiablesSitges.JPG
Dades base
Tipus entitat Organització sense ànim de lucre
Propòsit Manteniment del Ball de Diables de Sitges
Història
Fundació 1997
Organització i govern
Seu central 
Presidència Francesc Niubó[cal citació]
Secretariat Laura Gómez[cal citació]
Organització germana Coordinadora de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments
Altres dades
Núm. registre 19.336

Web diablesdesitges.cat
Modifica dades a Wikidata

La Colla Vella de Diables de Sitges és una colla de diables centenària, els orígens de la qual es remunten almenys a mitjans del segle XIX. La primera referència escrita del ball data del 1853, en les comptes de la Festa Major.[1] Aquest ball es considera representat per la Colla Vella de Diables de Sitges des de la seva aparició fins a mitjans del segle XX.[2][3]

És un dels set balls de diables amb parlaments de Catalunya. Aquests sets són els únics que fan un ball de forma tradicional amb un acte sacramental, també anomenat «entremès», que posa en escena, mitjançant parlaments l'enfrontament entre les forces del bé i les del mal i en el què, finalment, els diables són derrotats per un àngel.[4] Va ser una de les fundadors de la Coordinadora de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments el 1995.[5]

A mitjans del segle XX es va fundar una segona colla, la Colla Jove de Diables de Sitges que des de llavors i fins al 1979 s'alternava any a any amb la Vella en la representació del Ball de Diables de Sitges per a les festes locals. A partir del 1979, les dues colles s'independitzen totalment i representen així totes dues el Ball de Diables de Sitges fins al 1981, moment en què s'hi uneix una tercera colla de foc, la Colla de Diables de l'Agrupació de Balls Populars. Les sortides de la Colla Vella al Ball de Diables de Sitges només han estat interrompudes per les Guerres Carlines (1873, 1874), per una epidèmia de colèra (1885), per la desfeta a la Guerra d'Independència de Cuba (1898), per la guerra d'Àfrica (1909) i per la Guerra Civil (1936-1938).[6]

Fets importants[cal citació]
  • 1853: Primera referència escrita que documenta l'existència del Ball de Diables de Sitges.
  • 1903: Es nomena el primer cap de colla, Salvador Domingo.
  • 1905: Els vestits i els estris es deixen de llogar a fora de Sitges, fins llavors entre altres llocs es llogava el material a Vilafranca.
  • 1905: La colla va estrenar vestits dissenyats i pintats pel pintor Josep Vidal. Aquest vestuari era propietat de l'Ajuntament de Sitges i s'ha anat renovant, mantenint, però, el mateix disseny.
  • 1983: Organitza la Tercera Trobada de Diables de Catalunya, que es va realitzar a Sitges i on van participar 29 colles, gairebé totes les actives del moment.
  • 2000: Participació en les campanades de TV3 celebrades a Sitges.[7]
  • 2003: Celebració i exposició dels 150 anys[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Annex 1: Orígens dels diables». A: Formació dels Responsables de Grup de Consumidors Reconeguts com Experts. Barcelona: Federació de diables i dimonis de Catalunya, 2 d'octubre del 2010, p. 6. 
  2. Palomar, 1987.
  3. Cruañes, 1988.
  4. Carrera, Manel. «Mostra de Balls de Diables centenaris amb parlaments: Quan els diables parlen». Festes.org.
  5. «XVIII Mostra de balls de diables amb parlements», 30 maig del 2013.
  6. «La història». Colla Vella de Diables de Sitges, s.d. [Consulta: maig del 2016].
  7. «Sitges acomiada l'any en la 'Festa del Mil·lenari'.». VilaWeb, 31 desembre del 2000.
  8. Mas & Ruiz; 2003, passim.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Chacón, Berta «Llinatge de Llucifers». La Xermada, revista municipal de cultura popular, 15 agost del 2014.
  • Cruañes i Oliver, Esteve. Ball de Diables de l'Arboç. L'Arboç: Ball de Diables de l'Arboç, 1988. 
  • Mas i Corretgé, Rosa; Ruiz i Juanico, Joan. 150 Anys Ball De Diables De Sitges. 1853-2003. El Mèdol, 2003, p. 64. ISBN 978-8495559876. 
  • Palomar, S. El Ball de Diables al Baix Camp. Reus: Centre de Documentació sobre Cultura Popular / Carrutxa, 1987. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]