Collbató
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
| Comarca | Baix Llobregat  | ||||
| Capital | Collbató | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 4.828 (2023) (266,74 hab./km²) | ||||
| Llars | 19 (1553) | ||||
| Gentilici | Collbatoní, collbatonina | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 18,1 km² | ||||
| Banyat per | Llobregat | ||||
| Altitud | 388 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Miquel Solà i Navarro | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 08293 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 08069 | ||||
| Codi IDESCAT | 080692 | ||||
| Lloc web | collbato.cat | ||||
_-_panoramio.jpg)
Collbató és un municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí, que es troba a sota de la muntanya de Montserrat.
Geografia[modifica]
- Llista de topònims de Collbató (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).
Història[modifica]
Al segle xx hi proliferen les segones residències, i en la primera època la família Nolla, enriquits a Cuba, adquireixen l'actual casa de la Vila. Elies Rogent, en contraure matrimoni amb la pubilla d'Esparreguera, la família li cedeix el mas de Collbató: Can Rogent. Els darrers anys, però, ha anat a més la funció de lloc de segona residència i s'han construït diverses urbanitzacions (Can Dalmases, Bosc del Misser…).
També ha augmentat l'activitat industrial, essent molt coneguda la construcció artesanal d'orgues amb fusta i metall, de sonoritat i qualitat apreciades arreu del món. S'inicia a 1926 amb l'italià Silvio Puggina, i ara és regida per la família Blancafort.[1] El 2012, el municipi s'afilià a l'Associació de Municipis per la Independència.
Demografia[modifica]
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Can Dalmases | 1.134 |
| Clots, els | 181 |
| Collbató | 946 |
| Font del Còdol, la | 209 |
| Fumada, la | 63 |
| Illes, les | 232 |
| Pla de Can Migrat | 213 |
| Pla del Castell | 1.173 |
| Polígon industrial de Collbató, el | 0 |
| Pujolet, el | 91 |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Turisme i llocs d'interès[modifica]
Coves del Salnitre[modifica]
Les coves de Collbató o del Salnitre formen un conjunt de galeries, passadissos i estances d'uns 500 metres de llargària,[3] plens d'estalactites i estalagmites i capricioses formes geològiques. És un indret replet de llegendes i històries, relacionades amb els noms de Fra Joan Garí, el Marmotot, Mussa i l'heroi local, el Mansuet. Les coves són ubicades a l'interior del massís de Montserrat de sistema càrstic, amb conglomerats principalment calcaris i rics en fosfats, motiu pel qual es va explotar el salnitre que s'hi pot trobar. La cova té 549 m de llarg i 20 m de desnivell. Les seves formes orgàniques i ondulades varen ser font d'inspiració per a Gaudí per a obres com la Sagrada Família.
Altres llocs[modifica]
- Biblioteca municipal
- Can Rogent
- Sala de Baix o Antic Casino
- Taller d'Orgues Blancafort
- Casa d'Amadeu Vives
- Castell de Collbató
- Arc d'en Bros
- Església de Sant Corneli
- Molí d'Oli
- Cal Tutor
- Plaça de l'Església
- Ermita de la Salut
- Museu Coses del Poble
- EADA
Per a més informació vegeu: Oficina de Turisme Arxivat 2011-09-08 a Wayback Machine.
Persones il·lustres[4][modifica]
- Pau Bertran i Bros
- Albert Blancafort i Engelfried (1964), orguener
- Gabriel Blancafort i París (1929-2001), orguener
- Amadeu Vives
- Elies Rogent
- Josep Matalonga i Espinach (1951-2010)
Imatges[modifica]
-
Posta de sol a Collbató -
Mercat Dominical -
Carrer Amadeu Vives -
Carrer Pau Bertran -
Vitrall Sant Corneli
Festivitats[modifica]
- 16 de setembre: Festa patronal: Sant Corneli
Referències[modifica]
- ↑ Blancafort, Albert. «Els orgues de Collbató, una tradició viva». Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, desembre 2006. [Consulta: 28 maig 2011].
- ↑ Idescat. «El municipi en xifres > Baix Llobregat > Collbató (080692)». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 setembre 2015].
- ↑ Marimón, Silvia «La muntanya mística». Sàpiens [Barcelona], núm. 68, juny 2008, p. 6'-61. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «Collbató — Personatges il·lustres». Viu la festa. Arxivat de l'original el 2016-06-17. [Consulta: maig 2016].
Enllaços externs[modifica]
- Lloc web oficial de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Patrimoni històric i artístic de Collbató
- Portal informatiu de Collbató Arxivat 2009-06-08 a Wayback Machine.
