Collier Cudmore

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCollier Cudmore
CollierCudmore.JPG
Cudmore circa 1915 (amb uns 30 anys)
Imatge_item_subordinat|Q18662245|P158|25px}}  Nom ítem WD|Q18662245}} 

Dades biogràfiques
Naixement 13 de juny de 1885
Avoca
Mort 16 de maig de 1971 (85 anys)
North Adelaide
Alma mater Magdalen College Mostra inici fi|inici=|fi=}}
Pes 74 kg
Activitat professional
Ocupació Remer i advocat
Arma/servei Exèrcit britànic
Esport Rem
Principals competicions
Anys Competició
Jocs Olímpics d'estiu de 1908
Modifica dades a Wikidata
Medaller
Competint per Regne Unit Regne Unit
Jocs Olímpics Anells olímpics
Rem
Or Londres 1908 Quatre sense timoner

Sir Collier Robert Cudmore (Wentworth, Austràlia, 13 de juny de 1885 – 16 de maig de 1971) va ser un advocat, polític i remer australià que va competir a començaments del segle XX.

Cudmore va néixer a Wentworth, Nova Gal·les del Sud, i era fill del pastor Henry Daniel Cudmore i la seva segona esposa Martha Earle, de soltera McCracken. Va estudiar al St Peter's College de la Universitat d'Adelaida.[1] Posteriorment continuà els estudis a Anglaterra, al Magdalen College de la Universitat d'Oxford. El 1908 va remar amb l'equip d'Oxford en la regata Oxford-Cambridge. Va ser membre de l'equip del Magdalen College de quatre sense timoner que va guanyar la Stewards' Challenge Cup i la Visitors' Challenge Cup de la Henley Royal Regatta el 1908.[2] Aquella tripulació fou escollida per representar el Regne Unit als Jocs Olímpics de Londres en la prova de quatre sense timoner del programa de rem. Fent equip amb John Somers-Smith, Angus Gillan i Duncan Mackinnon guanyà la medalla d'or.[3]

Cudmore va estudiar dret a l'Inner Temple i un cop llicenciat el 1910 va tornar a Austràlia i va formar una aliança amb Stanley Murray. Va exercir com a advocat fins a 1955.[1]

Com a oficial a la reserva de la Royal Field Artillery comandà una bateria d'artilleria a França durant la Primera Guerra Mundial. Va ser ferit dues vegades, cosa que li deixà seqüeles de per vida a l'esquena.

Vida política[modifica | modifica el codi]

En acabar la guerra i tornar a Austràlia el 1919 s'interessà per la política i va estar involucrat en l'administració de diversos organismes vinculats als soldats.[1]

El 1933 fou escollit membre del Consell Legislatiu del Parlament d'Austràlia Meridional. Entre 1934 i 1936 va ser president de la Liberal and Country League. De 1939 a 1959, quan es va retirar, fou el líder del seu partit a la cambra alta.[1]

El 1958 fou fet cavaller.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]