Colloredo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaColloredo
Bischof Colloredo m.jpg
Retrat del bisbe Colloredo
Biografia
Naixement Hieronymus Comte de Colloredo
31 de maig de 1732
Viena, Àustria
Mort 20 de maig de 1812
Viena
  Bisbe catòlic 

9 maig 1762 –
  Arquebisbe catòlic 


← Sigismund III Christoph von Schrattenbach

  Bisbe diocesà 


Diòcesi: bisbat de Gurk
Dades personals
Nacionalitat Àustria
Religió Església Catòlica
Formació Universitat de Viena
Activitat
Ocupació Príncep arquebisbe de Salzburg
Consagració Sigismund III Christoph von Schrattenbach
Altres
Títol Comte
Pare Rudolf Josef Colloredo-Mels und Waldsee Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Hieronymus Comte de Colloredo (Viena, Àustria, 31 de maig de 1732- 20 de maig de 1812) fou un príncep austríac i arquebisbe de Salzburg.

Colloredo era fill de Rudolf príncep de Colloredo, que arribaria a ésser canceller de l'imperi, de Franciska, de soltera Comtessa Starhemberg, resultà elegit el 1772, amb general sorpresa, per a succeir a Segimon von Schrattenbach com a príncep arquebisbe de Salzburg. En tal qualitat era tant sobirà com amo de Mozart pare i fill.

En el seu honor Mozart va compondre la serenata dramàtica Il sogno di Scipione (KV 126). Encara el mateix any 1772 Mozart va rebre del seu poc agradable senyor, el càrrec remunerat de mestre de concerts; el 1779 fou designat per al lloc retribuït d'organista de la cort. El príncep arquebisbe, ben disposat a quan a reformes en l'exercici de les seves funcions tant seculars com eclesiàstiques (pastoral de 1782), de mentalitat influïda per la il·lustració, era un <home de despatx>.

El seu sentit de l'ordre trobà resistència. Malgrat no ésser refractari a les muses i fins i tot disposat a fomentar-les (teatre universitari), fou desenvolupant-se precisament entre ell i Mozart, el qual en les seves cartes l'anomenava en clau el <gran Mufti>, una relació tan extremadament tensa que el 1781, amb ocasió del viatge <en comissió de serveis>, desembocà a Viena amb el comiat de Mozart.

El comte de Colloredo, la qual feina ha estat considerada igualment meritòria com polèmica, dimití el 1803 com a cap del Govern, es traslladà via Brno a la seva ciutat nadiua, Viena, i el 1809 renuncià al seu càrrec eclesiàstic.

Tant la personalitat com els assoliments d'aquest últim príncep polític de l'església de Salzburg, requereixen un estudi més detallat per arribar a una conclusió objectiva i justa.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colloredo Modifica l'enllaç a Wikidata