Colmatació

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El rebliment o la colmatació[1] en hidrogeologia és el procés de reducció de la permeabilitat del sòl per les interaccions entre el fons i el nivell més alt de la columna d'aigua. En general, el bescanvi entre l'aigua superficial i la subterrània contribueix principalment a l'entrada de material més fi, com són els sòlids en suspensió amb efecte colmatador.

Normalment es refereix com colmatació a l'acumulació de sediments. aquest procés consta en realitat de dos processos relacionats que són:

  • D'una banda, es diu que un riu, una ria o un estuari estan reblerts quan s'hi ha sedimentat material fi transportat pel flux d'aigua o, en el cas de l'estuari pel flux i reflux de les marees, aquest procés porta finalment a la formació de bancs de sorra;
  • D'altra banda es diu que un sòl està reblert, quan la seva permeabilitat original s'ha reduït substancialment, a causa del progressiu taponament dels seus porus entre partícules, amb materials fins transportats en suspensió per l'aigua que es va infiltrant en les etapes inicials del procés. En anglès: a aquest procés se'n diu soil clogging.

Significació històrica[modifica | modifica el codi]

Originàriament la paraula colmatació prové de l'italià colmata, especialment referit a la colmatació natural per inundació. En català, el Termcat dóna preferència a la paraula rebliment.

La colmatació és un problema per al tractament de les aigües residuals orgàniques i per als sistemes d'infiltració. El creixement de les arrels de les plantes poden produir la colmatació dels porus del sòl, també la pluja continuada pot fer-ho.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «rebliment». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 24 juliol 2014].