Colomà de Lindisfarne

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Colomà».
Infotaula de personasant Colomà de Lindisfarne
Lindisfarne Abbey and St Marys.JPG
Ruïnes de l'abadia de Lindisfarne
Biografia
Naixement ca. 605
Irlanda
Mort 18 de febrer de 675
Abadia de Mayo (comtat de Mayo, Irlanda)
Lloc d'enterrament Iona
 Bishop of Lindisfarne Tradueix 

661 – 664
← Finan of Lindisfarne TradueixTuda of Lindisfarne Tradueix →
 Abat 

Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Sacerdot
Orde religiós Columbanians
abat i bisbe
Celebració Totes les esglésies que admeten el culte als sants
Canonització Antiga
Pelegrinatge Mayo, Lindisfarne
Festivitat 18 de febrer; a Irlanda: 8 d'agost
Esdeveniment significatiu Abat i bisbe de Lindisfarne
Iconografia Com a abat
Modifica les dades a Wikidata

Colomà de Lindsfarne, en gaèlic Colmán o Colmann (Irlanda, ca. 605 - Abadia de Mayo, comtat de Mayo, 675) fou un monjo gaèlic, abat i bisbe de Lindisfarne. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica]

Colomà fou monjo columbanià a l'illa d'Iona (Escòcia), d'on anà a l'abadia de Lindisfarne (regne de Northúmbria, Anglaterra).[1] Donà suport al manteniment del ritu cèltic a l'església, malgrat les pressions de Roma per unificar-lo; pensava que d'aquesta manera es facilitava la conversió dels pagans. Entre 661 i 664 fou bisbe de Lindisfarne, succeint Finà.

El 664 el rei Oswiu de Northúmbria convocà el sínode de Whitby, que opta pel ritu romà a la litúrgia de les illes britàniques. Colomà dimití llavors com a bisbe i amb els seus seguidors, que preferien la litúrgia cèltica, tornà a Iona, portant-hi unes relíquies de sant Aidà de Lindisfarne.

En 668, es traslladà a Inishbofin, illa del comtat de Galway, a la costa occidental d'Irlanda, on fundà un monestir. Arran d'un conflicte intern, dividí el monestir: els monjos escocesos es quedaren a Inishbofin i fundà un nou monestir al comtat de Mayo, on morí en 675.

Notes i bibliografia[modifica]

  1. Beda. Historia ecclesiastica gentis Anglorum