Colomà de Lindisfarne

De Viquipèdia
Infotaula de personasant Colomà de Lindisfarne
Kilbennan St. Benin's Church Window St. Colman Detail 2010 09 16.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementColmán, Colmann
605 Modifica el valor a Wikidata
illa d'Irlanda Modifica el valor a Wikidata
Mort8 agost 676 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
comtat de Mayo Modifica el valor a Wikidata
SepulturaIona Modifica el valor a Wikidata
Bishop of Lindisfarne (en) Tradueix
661 – 664
← Finan of Lindisfarne (en) TradueixTuda of Lindisfarne (en) Tradueix →
Bisbe catòlic
661 –
Bishop of Lindisfarne (en) Tradueix
661 – 664
← Finan of Lindisfarne (en) TradueixTuda of Lindisfarne (en) Tradueix →
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósColumbanians
abat i bisbe
CelebracióTotes les esglésies que admeten el culte als sants
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeMayo, Lindisfarne
Festivitat18 de febrer; a Irlanda: 8 d'agost
IconografiaCom a abat

Colomà de Lindsfarne, en gaèlic Colmán o Colmann (Irlanda, ca. 605 - Abadia de Mayo, comtat de Mayo, 675) fou un monjo gaèlic, abat i bisbe de Lindisfarne. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Ruïnes de l'abadia de Lindisfarne

Colomà fou monjo columbanià a l'illa de Iona (Escòcia), d'on anà a l'abadia de Lindisfarne (regne de Northúmbria, Anglaterra).[1] Donà suport al manteniment del ritu cèltic a l'església, malgrat les pressions de Roma per unificar-lo; pensava que d'aquesta manera es facilitava la conversió dels pagans. Entre 661 i 664 fou bisbe de Lindisfarne, succeint a Finà.

El 664 el rei Oswiu de Northúmbria convocà el sínode de Whitby, que opta pel ritu romà a la litúrgia de les illes britàniques. Colomà dimití llavors com a bisbe i amb els seus seguidors, que preferien la litúrgia cèltica, tornà a Iona, portant-hi unes relíquies de sant Aidà de Lindisfarne.

En 668, es traslladà a Inishbofin, illa del comtat de Galway, a la costa occidental d'Irlanda, on fundà un monestir. Arran d'un conflicte intern, dividí el monestir: els monjos escocesos es quedaren a Inishbofin i fundà un nou monestir al comtat de Mayo, on morí en 675.

Notes i bibliografia[modifica]

  1. Beda. Historia ecclesiastica gentis Anglorum