Colom bronzat elegant
Phaps elegans  | |
|---|---|
 Phaps elegans elegans | |
| Dades | |
| Pes | 11 g (pes en néixer) 211 g (pes adult) |
| Nombre de cries | 2 |
| Període d'incubació de l'ou | 16 dies |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Columbiformes |
| Família | Columbidae |
| Gènere | Phaps |
| Espècie | Phaps elegans (Temminck, 1810) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Columba elegans |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
El colom bronzat elegant[1] (Phaps elegans) és una espècie d'ocell de la família dels colúmbids (Columbidae) que habita garrigues i sotabosc del sud-oest, sud, sud-est i est d'Austràlia, i Tasmània.[2]
Descripció
[modifica]El colom bronzat elegant és similar en mida i forma al colom bronzat (P. chalcoptera), amb el que està estretament relacionat, però és més curt i robust en aparença.[3]
Aquests ocells són relativament petits i mesuren entre 25 i 33 cm.[4][5] El dimorfisme sexual és evident en aquests ocells. Tots dos sexes són de color marró oliva fosc a la part superior, de color castany intens al llarg del clatell i el dors amb parts inferiors blau-grises.[5] El colom bronzat elegant rep el nom comú per les franges iridescents blau i verdes a través de les plomes secundàries internes de cada ala.[5]
Distribució i hàbitat
[modifica]El colom bronzat elegant és endèmic d'Austràlia, es troba al sud-oest i sud-est del continent amb poblacions a Queensland, Nova Gal·les del Sud, Victòria, Austràlia Meridional, Austràlia Occidental i també Tasmània.[5] La subespècie P. elegans occidentalis es troba en una zona geogràficament diferent, al sud-oest de Austràlia Occidental.[4][6]
Aquesta espècie prefereix brugueres costaneres denses, boscos escleròfils humits o secs i algunes zones d'eucaliptus tipus mallee.[7][4] Els hàbitats amb capes arbustives denses i fullatge, incloent-hi espècies autòctones com banksia, acacia, melaleuca o leptospermum, permeten a aquests ocells cautelosos trobar refugi.[7][5]
Comportament
[modifica]Alimentació
[modifica]Aquest ocell s'alimenta de llavors, baies i petits insectes; busca aliment principalment a terra.[6][8] Com la majoria dels granívors, el colom bronzat elegant s'empassa petits trossos de sorra i còdols per ajudar a moldre les llavors dins del pedrer. Els moviments locals són probablement una resposta a la disponibilitat d'aliment i hàbitat.[5] A diferència del colom bronzat, l'alimentació no la fa en petits estols sinó que generalment amb ocells que busquen aliment sols o en parelles.[5][9] També de manera similar, beu a l'alba o al capvespre, acostant-se als abeuradors amb cautela després d'aterrar a poca distància.[6]
Reproducció
[modifica]El colom bronzat elegant realitza una exhibició de reproducció similar al colom bronzat, que inclou una exhibició de festeig amb reverències i un anunci vocal d'un crit baix i repetit de "huup" o "wuu".[5][6] La reproducció té lloc principalment entre setembre i gener, però s'ha observat la incubació d'ous i cries durant tot l'any. Les cries són semialtricials i nidícoles, i requereixen calor, aliment i un alt nivell de cura parental.[5] La posta sol consistir en dos ous, que s'incubaran durant aproximadament disset dies i emplomaran després de 16-20 dies.[5][6] Les parelles adultes reprendran la reproducció 3-4 setmanes després que els pollets s'independitzin.
A causa de la naturalesa tímida i cautelosa d'aquests ocells, fugen dels nius quan percebin una amenaça potencial. Això pot ser la causa del baix èxit de nidificació (~10%) que tenen, de fet, un estudi va trobar que set cries van néixer de vint-i-nou ous de quinze nius, dels quals només tres van sobreviure.[5]
Migració
[modifica]Els ocells tendeixen a residir dins dels hàbitats locals, sense recuperacions d'anellament a llarga distància ni migracions a gran escala aparents. En un estudi del 1967, es va recuperar un ocell a només 25 km del lloc d'anellament inicial.[5][6] Aquests ocells rarament es veuen en formació d'estols, preferint moure's sols, en parelles o en petits grups familiars; l'estol més gran registrat va ser un grup de vuit ocells.[5][6]
Amenaces i conservació
[modifica]El colom bronzat elegant està catalogat com una espècie de risc mínim a la Llista Vermella de la UICN i considerada per BirdLife Austràlia que té poblacions segures a tots els estats on es troba.[10][6]
Com moltes altres espècies d'ocells que habiten a terra, el colom bronzat elegant està amenaçat per depredadors introduïts com ara felins i guineus. Com diverses altres espècies, sembla que té una toxicitat augmentada per als depredadors mamífers no autòctons a causa de la ingesta de plantes de gastrolobium, cosa que pot contribuir al manteniment de la biodiversitat al sud-oest d'Austràlia Occidental.[11]
Taxonomia
[modifica]El colom bronzat elegant va ser descrit per primera vegada per Coenraad Temminck el 1809.[3][12]
Es reconeixen dues subespècies:[13]
- P. e. occidentalis (Schodde, 1989) - sud-oest d'Austràlia (de Dongara a Point Culver).
- P. e. elegans (Temminck, 1809) - sud-est de Queensland fins al centre-sud d'Austràlia, inclosa Tasmània.
Referències
[modifica]- ↑ «Colom bronzat elegant». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 16 juliol 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 16 juliol 2025].
- ↑ 3,0 3,1 Higgins, P. J.; Davies, S. J. J. F. Snipe to Pigeons. vol. 3. Oxford: Oxford University Press, 1996 (Handbook of Australian, New Zealand and Antarctic Birds (HANZAB)). ISBN 9780195530705.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Simpson & Day. Field Guide to the Birds of Australia. Penguin Random House, 2010, p. 132. ISBN 978-0713648775.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 Higgins, P. J.; Davies, S. J. J. F. Snipe to Pigeons. vol. 3. Oxford: Oxford University Press, 1996 (Handbook of Australian, New Zealand and Antarctic Birds (HANZAB)). ISBN 9780195530705.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 «Brush Bronzewing» (en anglès). BirdLife Australia. Arxivat de l'original el 2016-03-13. [Consulta: 16 juliol 2025].
- ↑ 7,0 7,1 Larcombe, A. N.; Withers, P. C.; Maloney, S. K. «Thermoregulatory physiology of the Crested Pigeon Ocyphaps lophotes and the Brush Bronzewing Phaps elegans» (en anglès). Journal of Comparative Physiology B, 173, 3, 4-2003, pàg. 215-222. DOI: 10.1007/s00360-002-0323-7. ISSN: 0174-1578.
- ↑ Frith, H. J. «Note on the Pigeons of the Richmond River, N.S.W.» (en anglès). Emu - Austral Ornithology, 52, 2, 5-1952, pàg. 89–99. DOI: 10.1071/MU952089. ISSN: 0158-4197.
- ↑ «Common Bronzewing» (en anglès). BirdLife Australia | Birds in Backyard. Arxivat de l'original el 2018-11-19. [Consulta: 16 juliol 2025].
- ↑ «Phaps elegans: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2016, 01-10-2016. DOI: 10.2305/iucn.uk.2016-3.rlts.t22690670a93283025.en.
- ↑ Peacock, David; Christensen, Per; Williams, Brian «Historical accounts of toxicity to introduced carnivores consuming bronzewing pigeons ( Phaps chalcoptera and P. elegans ) and other vertebrate fauna in south-west Western Australia» (en anglès). Australian Zoologist, 35, 3, 1-2011, pàg. 826–842. DOI: 10.7882/AZ.2011.034. ISSN: 0067-2238.
- ↑ Gassó Miracle, M. Eulàlia «The Significance of Temminck’s Work on Biogeography: Early Nineteenth Century Natural History in Leiden, The Netherlands» (en anglès). Journal of the History of Biology, 41, 4, 12-2008, pàg. 677–716. DOI: 10.1007/s10739-008-9158-8. ISSN: 0022-5010.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Pigeons – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 16 juliol 2025].
