Vés al contingut

Colom imperial verd

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuColom imperial verd
Ducula aenea Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNgairebé amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes545 g (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Cries1,4 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreColumbiformes
FamíliaColumbidae
GènereDucula
EspècieDucula aenea Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1766 Ducula aenea Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Endèmic de

El colom imperial verd[1] (Ducula aenea) és una espècie d'ocell de la família dels colúmbids (Columbidae) que habita boscos i manglars d'Àsia meridional i Arxipèlag Malai.[2]

Descripció i hàbitat

[modifica]

El colom imperial verd és un colom gros i majestuós, predominantment gris perla amb ales i esquena d'un verd fosc. Els ocells de Sulawesi i del nord de les Filipines tenen una taca al clatell de color taronja gingebre.[3]

Distribució i hàbitat

[modifica]

Aquesta és una espècie forestal que és un ocell reproductor resident i generalitzat a l'Àsia meridional tropical.[4][5]

L'àrea de distribució del colom imperial verd és molt ampla, es troba des dels Ghats occidentals, el sud i l'est de l'Índia (on és majoritàriament poc comuna o rara), a Sri Lanka (comuna), cap a l'est fins al sud de la Xina i de manera irregular a Indoxina (absent a gran part de Tailàndia i rara a Laos, encara força comuna a Cambodja), ara rara a la Malàisia peninsular, present a Sumatra, Java (on és de manera irregular i poc comuna) i Borneo (comuna a Sabah i Brunei), les illes Petites de la Sonda (on és comuna en algunes zones), Sulawesi (comuna almenys a les illes del nord i del sud-est) i les Filipines (més abundant a Mindoro i Palawan, escassa en moltes illes), cap a l'est fins a Alor i Seram al sud, Talaud i les Filipines més al nord.[6]

Hàbitat i ecologia

[modifica]

El colom imperial verd és frugívor i probablement és un important dispersor de llavors a tota l'àrea de distribució. Viu en boscos, tant primaris com secundaris, boscos explotats, jardins forestals, manglars i boscos de sabana.[7] A la major part de l'àrea de distribució és una espècie de terres baixes: principalment per sota dels 300 m a l'Índia,[8] i es reprodueix fins als 500 m a Sri Lanka.[9] Hi ha registres d'elevació màxima de fins a uns 1.000 m a Indonèsia, 1.050 a Borneo i 1.125 m a les Filipines,[10] tot i que també es troba predominantment en boscos de baixa i mitjana altitud en aquestes zones. Es troba fins a 1.300 m a Hainan.[6]

Taxonomia

[modifica]

El 1760, el zoòleg francès Mathurin Jacques Brisson va incloure una descripció del colom imperial verd en la seva obra Ornithologie, en sis volums. Va utilitzar el nom francès “Le pigeon ramier des Moluques” i el llatí Palumbus moluccensis.[11] Tot i que Brisson va encunyar noms llatins, aquests no s'ajusten al sistema binomial i no són reconeguts per la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica.[12] Quan el 1766 el naturalista suec Carl Linnaeus va actualitzar el seu Systema Naturae per a la dotzena edició, hi va afegir 240 espècies que havien estat descrites anteriorment per Brisson.[12] Una d'aquestes va ser el colom imperial verd, que va col·locar amb tots els altres coloms del gènere Columba. Linnaeus va incloure una breu descripció, va encunyar el nom binomial Columba aenea i va citar el treball de Brisson.[13] Brisson creia que el seu exemplar provenia de les illes Moluques, però estava equivocat i el 1918 la localitat tipus va ser designada com l'illa de Flores a Indonèsia.[14][15] El nom específic aenea prové del llatí «aeneus», que significa “de color bronze” o “coure”.[16] Aquesta espècie ara es troba dins del gènere Ducula, introduït pel naturalista anglès Brian Houghton Hodgson el 1836.[17][18]

Es reconeixen onze subespècies:[18]

La subespècie D. a. oenothorax de vegades es tracta com una espècie diferent, el colom imperial d'Enggano (D. oenothorax).[24] El colom imperial de les Nicobar (D. nicobarica) abans es considerava coespecífic.[18][25]

Referències

[modifica]
  1. «Colom imperial verd». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 20 juliol 2025].(català)
  2. «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 20 juliol 2025].
  3. «colom imperial verd». eBird. [Consulta: 21 juliol 2025].
  4. «Rare wild pigeon sighted in Nepal». Nepal Times, 28-11-2020. [Consulta: 21 juliol 2025].
  5. Samachar Samiti, Rastriya. «Green pigeon spotted in Jhapa» (en anglès). The Himalayan Times, 27-11-2020. [Consulta: 21 juliol 2025].
  6. 1 2 «Green Imperial-pigeon Ducula Aenea Species Factsheet» (en anglès). Birdlife International. [Consulta: 21 juliol 2025].
  7. Kirwan, Guy M.; del Hoyo, Josep; Baptista, Luis F.; Collar, Nigel; Trail, Pepper W.. Green Imperial-Pigeon (Ducula aenea) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.gripig1.01..
  8. Rasmussen, Pamela C.; Anderton, John C. Birds of south Asia. 1: Field guide. 2. ed. Washington, DC: Smithsonian National Museum of Natural History [u.a.], 2012. ISBN 978-84-96553-86-6.
  9. Phillips, W. W. A.. Annotated checklist of the birds of Ceylon. The Wildlife and Nature Protection Society of Sri Lanka in association with the Ceylon Birds Club, Bognor Regis., 1978.
  10. Dickinson, Edward C.; Kennedy, Robert S.; Parkes, Kenneth C. The birds of the Philippines. Herts: British Ornithologists' Union, 1991. ISBN 978-0-907446-12-5.
  11. Brisson, Mathurin-Jacques. Ornithologie, ou, Méthode contenant la division des oiseaux en ordres, sections, genres, especes & leurs variétés : a laquelle on a joint une description exacte de chaque espece, avec les citations des auteurs qui en ont traité, les noms quils leur ont donnés, ceux que leur ont donnés les différentes nations, & les noms vulgaires. vol.1. Paris: Ad Ripam Augustinorum, apud Cl. Joannem-Baptistam Bauche, bibliopolam, ad Insigne S. Genovesae, & S. Joannis in Deserto, 1760, p. 148–149, làmina 13 figura 2.
  12. 1 2 Allen, J.A. «Collation of Brisson's genera of birds with those of Linnaeus». vol. 28 p. 317–335. Bulletin of the American Museum of Natural History, 1910. [Consulta: 21 juliol 2025].
  13. Linné, Carl von. Systema naturae : per regna tria natura, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis (en anglès). vol.1. Holmiae: L. Salvii,, 1766, p. 283 (Regnum animale). DOI 10.5962/bhl.title.68927.
  14. «Notes on Pigeons». Novitates Zoologicae., 25, 1918, p. 346–358. DOI: 10.5962/bhl.part.29771. ISSN: 0950-7655.
  15. Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.3. Cambridge: Harvard University Press, 1937, p. 46 [Consulta: 20 juliol 2025].
  16. Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 33. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 20 juliol 2025].
  17. Hodgson, Brian Houghtonor, Transactions of the Society Instituted in Bengal. 19: 143–192 [160].. Notices of the ornithology of Nepal. vol.19. Londres: Asiatic Researches, o, Transactions of the Society Instituted in Bengal, 1836, p. 143–192 [160].
  18. 1 2 3 Gill, Frank; Donsker, David. «Pigeons – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 20 juliol 2025].
  19. «Indian green Imperial-Pigeon (Ducula aenea sylvatica) (TICKELL, 1833)». Zootierliste. [Consulta: 21 juliol 2025].
  20. «Sunda green imperial-pigeon (Ducula aenea polia) (OBERHOLSER, 1917)». Zootierliste. [Consulta: 21 juliol 2025].
  21. «Green Imperial Pigeon (nuchalis) (Ducula aenea nuchalis) (Cabanis, JL 1882)». Avibase. [Consulta: 21 juliol 2025].
  22. «Talaud imperial pigeon (D. a. intermedia) (Meyer & Wiglesworth, 1894)». Avibase. [Consulta: 21 juliol 2025].
  23. «Chestnut-naped Imperial-Pigeon (Ducula aenea paulina) (BONAPARTE, 1854)». [Consulta: 21 juliol 2025].
  24. Kirwan, Guy M.; del Hoyo, Josep; Baptista, Luis F.; Collar, Nigel; Trail, Pepper W.. Enggano Imperial-Pigeon (Ducula oenothorax) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2022-10-25. DOI 10.2173/bow.grnimp5.01.
  25. Kirwan, Guy M.; Baptista, Luis F.; Trail, Pepper W.; Horblit, H.M.; Boesman, Peter F. D.. Nicobar Imperial-Pigeon (Ducula nicobarica) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.grnimp2.01.