Colom urbà
  | |
.svg){kind=icon}
Els coloms urbans, coloms de ciutat o coloms de carrer (Columba livia domestica o Columba livia forma urbana), són descendents dels coloms domèstics (Columba livia domestica) que han tornat a la natura. El colom domèstic es va criar originalment a partir del colom salvatge, que habita naturalment en penya-segats i muntanyes. Els coloms, domèstics i salvatges són tots de la mateixa espècie i es creuen habitualment. Els coloms urbans usen els repeus dels edificis en lloc dels penya-segats marins i s'han adaptat a la vida urbana; abunden en pobles i ciutats de gran part del món.[1][2][3]
Com que depositen grans quantitats d'excrements i que són un vector ocasional de malalties per als humans, així com fan danys a conreus i propietats, els coloms es consideren com una molèstia i una espècie invasora, per això en ocasions se'ls anomena «rates amb ales» i en molts municipis es prenen mesures per a reduir-ne el nombre o erradicar-los completament.[4][5][6][7][8][9]
Característiques físiques
[modifica]Els coloms urbans són essencialment de la mateixa grandària i forma que els coloms salvatges, però solen mostrar una variació molt més gran en color i patró que llurs ancestres salvatges. El patró de taques blaves que mostra el colom salvatge original és menys comú en les àrees més urbanes. Els coloms urbans tendeixen a tenir un plomatge més fosc que aquells de les de àrees més rurals.[10]
-
Blanc -
Marró -
Negre -
De diversos colors -
-
Negre, en mà
Referències
[modifica]- ↑ «Science & Nature: Animals: Feral Pigeon» (Web article). BBC. Arxivat de l'original el 2018-07-08. [Consulta: 5 gener 2008].
- ↑ Levi, Wendell. The Pigeon. Sumter, S.C.: Levi Publishing Co, Inc, 1977. ISBN 978-0-85390-013-9.
- ↑ «Why study pigeons? To understand why there are so many colors of feral pigeons» (Web Article). Cornell Lab of Ornithology. Arxivat de l'original el 2008-06-12. [Consulta: 6 gener 2008].
- ↑ «The Origins of Our Misguided Hatred for Pigeons» (en anglès). Audubon, 14-11-2016. [Consulta: 30 desembre 2021].
- ↑ «BBC Inside Out - Pigeon Pests». BBC. [Consulta: 30 desembre 2021].
- ↑ Jerolmack, Colin «How Pigeons Became Rats: The Cultural-Spatial Logic of Problem Animals». Social Problems, 55, 1, 2008, pàg. 72–94. DOI: 10.1525/sp.2008.55.1.72. ISSN: 0037-7791.
- ↑ «Facts about pigeon-related diseases» (Web article). The New York City Department of Health and Mental Hygiene. Arxivat de l'original el 2008-01-13. [Consulta: 4 gener 2008].
- ↑ Geigenfeind, Ila; Vanrompay, Daisy; Haag-Wackernagel, Daniel «Prevalence of Chlamydia psittaci in the feral pigeon population of Basel, Switzerland». Journal of Medical Microbiology, 61, Pt 2, 2-2012, pàg. 261–265. DOI: 10.1099/jmm.0.034025-0. PMID: 21921110.
- ↑ Paulik. «Pigeons» (Web article). AgNIC Wildlife Damage Management. Arxivat de l'original el 16 de octubre de 2007. [Consulta: 4 gener 2008].
- ↑ Haag-Wackernagel, Daniel; Heeb, Philipp; Leiss, Andreas «Phenotype-dependent selection of juvenile urban Feral Pigeons Columba livia». Bird Study, 53, 2, 2006, pàg. 169. Bibcode: 2006BirdS..53..163H. DOI: 10.1080/00063650609461429.