Coloma Lleal Galceran

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaColoma Lleal
Coloma Lleal Galceran.jpg
Naixement Coloma Lleal Galceran
1 d'abril de 1944 (1944-04-01) (72 anys)
Ceuta
Residència Badalona
Nacionalitat Catalunya
Educació Filosofia i Lletres
Alma mater Universitat de Barcelona
Ocupació Professora universitària i escriptora
Període en actiu Des de 1965
Fills 2
Nom de ploma Coloma Lleal
Llengua Català
Gènere Poesia, narrativa
Guardons
Englantina d'or als Jocs Florals de París (1965)
Premi Romà Planas de Memòria Popular (2009)
Modifica dades a Wikidata

Coloma Lleal Galceran (Ceuta, 1 d'abril de 1944) és una filòloga, poetessa i professora universitària catalana, sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.[1]

Fou la tercera filla d'un marí mercant badaloní. Va néixer a Ceuta mentre la família es trobava en aquesta ciutat i als sis mesos de néixer es tornen a traslladar a Badalona. En finalitzar el batxillerat, entra a treballar en el despatx d'un taller mecànic, on comença a escriure els seus primers poemes, els quals llegeix a la seva germana Teresa. Estudià Filosofia i Lletres, principalment filologies romànica, hispànica i francesa. Esdevingué professora de llengua castellana d'aquesta universitat el 1970 i es doctorà el 1980 i poc després esdevé catedràtica de filologia.[2]

En l'àmbit literari, guanyà l'englantina d'or als Jocs Florals celebrats a París el 1965 amb Plany a quatre veus. Al llarg dels anys ha anat publicant llibres de poesia: Poemes el 1967, Des dels sons el 1987, amb un pròleg del també poeta Joan Argenté, i Com si fos una elegia el 2001. Les seves obres han estat traduïdes al portuguès, al castellà, al francès i al rus. A més, algunes obres escollides també han sigut incloses en obres conjuntes o antologies de poesia catalana. Ha conreat, menys, la narrativa amb L'embat del vent: records d'una vida marinera, que guanyà l'11a edició del Premi Romà Planas de Memòria Popular l'any 2009.

Altrament, ha col·laborat amb artistes com el pintor Josep Uclés i Cifuentes i l'escultor Josep Maria Teixidó Camí.[2] També col·labora en la revista sobre temàtica local badalonina Carrer dels Arbres.[1]

Així mateix, ha escrit llibres de divulgació lingüística d'ensenyament del català com Joglar i Atzavara, i nombrosos articles i llibres científics sobre història de les llengües romàniques, i particularment les de la Península Ibèrica.[2] Ha estat directora del projecte de diccionari de castellà del segle XV en la Corona d'Aragó (DiCCA XV).[3]

Obres[modifica | modifica el codi]

Poesia[1]

Narrativa[4]

  • L'embat del vent. Records d'una vida marinera. Lleida: Pagès, 2009

Textos didàctics[4]

  • Joglar. Barcelona: Barcanova, 1981.
  • Atzavara. Barcelona: Barcanova, 1983.

Llibres científics

  • La formación de las lenguas romances peninsulares. Barcelona: Barcanova, 1990.
  • El judezmo: el dialecto sefardí y su historia. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1992.
  • Breu història de la llengua catalana. Barcelona: Barcanova, 2003.

Articles científics[5]

  • «Onomástica comercial barcelonesa» a Revista española de lingüística, 1981.
  • «El panfleto político» a Anuario de filología, 1982
  • «Reflexiones a propósito de un probo decimonónico» a Anuario de estudios filológicos, 1990
  • «El secretario, el nuncio y la difusión del latinismo en el siglo XV» a Lletres asturianes, 1995
  • «Historia de la lengua e historia de la lengua literaria a la luz del catalán de los siglos XVI y XVII» a Epos, 2001
  • «La "desaparición" del aragonés literario» a Iberoromania, 2005
  • «Lematización automática y diccionarios electrónicos» a Oihenart, 2006
  • «El diccionari del castellà del segle XV a la corona d'Aragó del GHCL de la Universitat de Barcelona» a Estudis Romànics, 2008
  • «Enseñanza del español y diacronía a Estudios de lingüística, 2008
  • «La "DICCA-XV" y el estudio de los procesos evolutivos a Revista de Historia de la Lengua Española, 2010
  • «Aragonés y aragonesismos en el DiCCA-XV» a Alzet, 2011
  • «Una fita en la història diatòpica del català» a Serra d'Or, 2015.

Referències[modifica | modifica el codi]