Coloració estructural

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Els colors iridiscents brillants de les plomes del mascle del paó reial estan creades per coloració estructural com ja van advertir per primera vegada Isaac Newton i Robert Hooke.

La coloració estructural és la producció de color per superfícies microscòpicament estructurades, anomenades esquemocroms,[1] prou fines per interferir amb la llum visible, de vegades en combinació amb pigments. Per exemple en la cua del paó reial les plomes estan pigmentades de marró, però la seva estructura fa que semblin blaves, de color turquesa i verdes, i sovint apareixen iridescents.[2]

La coloració estructural va ser observada primer pels científics anglesos Robert Hooke i Isaac Newton, i el seu principi – interferència d'ona – explicat per Thomas Young un segle després. Young correctament va descriure la iridescència com el resultat de la interferència entre reflexions des de dos (o més) superfícies de pel·lícula fina, combinada amb la refracció de la llum en entrar i sortir d'aquestes pel·lícules. Diferents colors apareixen amb els diferents angles de la llum reflectida.

Les coloracions en els animals, com les plomes dels ocells o les escates de les papallones, està creada per un rang de mecanismes fotònics, incloent els mecanismes dels miralls selectius, dels cristalls fotònics, matrius de nanocanals i proteïnes que poden variar la seva configuració. Alguns talls de carn també poden presentar coloració estructural degut a l'exposició d'arranjaments periòdics de les fibres musculars.[3] Molts d'aquests mecanismes fotònics corresponen a estructures elaborades visibles per microscopi electrònic. En les plantes, els colors brillants estan produïts per estructures dins les cèl·lules. La coloració blava més brillant en qualsevol teixit viu s'observa als fruits de Pollia condensata, on una estructura en espiral de fibrils de cel·lulosa produeix per la Llei de Bragg la dispersió física de la llum.

Les coloracions estructurals tenen un potencial en aplicacions industrials, comercials i militars, amb superfícies biomimètiques que poden donar colors brillants, camuflatges adaptats, canvis òptics eficients i vidres de baixa reflectància.

Exemples[modifica]

Referències[modifica]

  1. «esquemocrom». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Arnold, Carrie «Mystery Solved: Why Peacocks Got Their Eyespots» (en anglès). National Geographic, 15-07-2014.
  3. Martinez-Hurtado, J L «Foods». Iridescence in Meat Caused by Surface Gratings, 2, 2, novembre 2013, pàg. 499–506. DOI: 10.3390/foods2040499 [Consulta: 1r març 2014].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]