Columbari

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Un columbari (del llatí columbarium) és un edifici funerari romà, associat al ritu d'incineració. Eren sepulcres familiars que sovint acollien els lliberts i fins i tot els esclaus de la família. Normalment, en el seu interior, es disposaven sèries regulars de nínxols de forma semicircular a les parets, dins els quals eren posades les urnes cineràries.

Aquesta disposició recordava la d'un colomar, d'on deriva el nom. Un dels més importants fou construït a la via Àpia pels lliberts de Lívia. Les confraries funeràries també construïren columbaris. Aquest tipus de construcció s'estengué a la majoria de províncies romanes, finals del segle III dC, que desaparegué el ritu de la incineració.[1]

El Columbari de Vila-rodona es troba al terme de Vila-rodona, sobre la primera terrassa del riu Gaià a la comarca de l'Alt Camp, és un dels edificis de l'època romana més ben conservats de Catalunya. Construït durant el segle II dC, és de planta rectangular, està bastit amb carreuons a sobre d'un podi decorat amb arcuacions; el cos central presenta falses pilastres dòriques i estava cobert amb teulada a doble vessant. Els murs de l'interior conserven part de l'estuc original i els sis petits nínxols o fornícules (loculi) en què es dipositaven les urnes amb les cendres dels difunts.[2]

Referències[modifica]