Columna de Júpiter

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaColumna de Júpiter
Schwarzenacker JupitergigantenSäule.jpg
modifica
Tipusestructura arquitectònica modifica
Part deArquitectura romana antiga modifica
Períodeantiguitat clàssica modifica
Reconstrucció de l'original, hui en un museu, enfront del Parlament de Magúncia
Reconstrucció de la columna de Hausen an der Zaber al nou castell de Stuttgart

Una columna de Júpiter (en alemany Jupitergigantensäule o simplement Jupitersäule) és un monument arqueològic erigit en la Magna Germania en temps de l'Imperi romà. Tals pilars expressen les creences religioses del seu temps. S'erigiren entre els s. II i III, sobretot a la rodalia d'assentaments o viles romanes de les províncies germanes. També se'n donaren alguns exemples a la Gàl·lia i Britània. Aquests monuments no s'encerclaven amb murs ni tanques, anaven acompanyats d'un altar.

La base estava constituïda per una viergötterstein (literalment 'quatre pedres del déu'), com es feia normalment per a altres déus. Aquesta suportava un wochengötterstein, és a dir, una personificació dels set dies de la setmana. La columna es coronava amb una estàtua de Júpiter, normalment a cavall i lluitant contra gegants o serps. En alguns casos, com a Walheim, el capitell era decorat amb quatre caps que interpretaven les fases del dia (matí, migdia, vesprada i nit). En total, tota la columna solia fer 4 m, i n'hi havia excepcions com la de Magúncia, de 9 m d'alçada.

Les columnes de la Germania Superior normalment representaven Júpiter amb un gegant; a aquest tipus des li coneix com Jupitergigantensäulen, literalment 'columnes de Júpiter gegant'. Al seu torn, a la Germania Inferior hi sol aparèixer Júpiter només, en aquest cas se li denomina Jupitersäulen: 'columnes de Júpiter'.

Molt pocs exemples se n'han conservat intactes; són coneguts per les troballes arqueològiques o per usos posteriors com espolis en esglésies cristianes. Recentment algunes de les antigues columnes de Júpiter s'han reconstruït i col·locat als llocs que antigament ocuparen o a prop. Alguns exemples en són els de Landenburg, Orbernburg, Benningen, Sinsheim, Stuttgart, Magúncia o Saalburg.

Segons l'historiador Greg Woolf, aquests monuments recordaven la victòria de Júpiter sobre les forces del Caos, quan el déu s'erigí sobre les altres divinitats i la humanitat, encara que unit a tots elles.

Bibliografia[modifica]

  • Die Iupitersäulen in donin germanischen Provinzen. Rheinland-Verlag, Köln 1981. (Bonner Jahrbücher, Beihefte 41) Includes: Gerhard Bauchhenß: Die Jupitergigantensäulen in der römischen Provinz Germania superior; Peter Noelke: Die Jupitersäulen und -pfeiler in der römischen Provinz Germania inferior. ISBN 3-7927-0502-8
  • Gerhard Bauchhenß: Jupitergigantensäulen. Stuttgart 1976. (Kleine Schriften zur Kenntnis der römischen Besetzungsgeschichte Südwestdeutschlands, 14)
  • Greg Woolf: Representation as Cult: the casi of the Jupiter columns. In: Wolfgang Spickermann et al. (eds.): Religion in donin germanischen Provinzen Roms. Mohr Siebeck, Tübingen 2001, S.117ff., ISBN 3-16-147613-1

Enllaços[modifica]

Referències[modifica]

 Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba sota domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Columna de Júpiter