Comú medieval

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

En l'edat mitjana, un comú[1] podia ser:

  • l'organització política de les ciutats del nord d'Itàlia que, malgrat que de iure pertanyien al Sacre Imperi Romanogermànic, de facto eren independents i controlaven els camps que les envoltaven. Posteriorment, algunes d'elles desaparegueren, annexades per les seves veïnes. D'altres creixeren i esdevingueren estats, sia republicans, com Gènova, o el Ducat de Florència, que més tard es convertiria en el Gran Ducat de Toscana. Aquest nom també és documentat a França a partir del segle xi;
  • el sistema de furs (drets i privilegis) polítics, jurídics i civils concedits per un senyor a una ciutat, incloent-hi particularment el dret de jurar-se una fidelitat «comuna», que esdevé vassalla del senyor. Aquest sistema, confirmat per una carta, es desenvolupa a França i Anglaterra a partir del segle xii.

Fins al segle xii, els habitants de les ciutats estaven sotmesos a l'autoritat del senyor, igual que la gent de pagès, però el renaixement econòmic els suscità la voluntat de defensar els seus propis interessos amb noves normes, més igualitàries i modernes i sense tributs feudals. Per defensar els seus drets (gestió de les terres circumdants i del patrimoni episcopal, defensa de la muralla, construcció de nous edificis i control de les mercaderies), els ciutadans conclogueren pactes «comuns» que els associaven entre si i els alliberaven del jou del senyor. El primer objectiu dels comuns, donar-se regles autònomes i exercir directament les funcions del govern, fou assolit en major o menor mesura segons la força del poder central i els senyors feudals. Els poders polítics (prínceps territorials i reis) utilitzaren aquestes estructures per reforçar-se, tot limitant i controlant-ne l'extensió. La fundació del comú de Le Mans el 1066 fou el primer indici d'aquesta revolució a França, que aprofità el poder reial per començar a desmuntar el feudalisme afeblint els seus grans vassalls. Després de limitar-ne l'extensió fins a la dècada del 1150, Lluís VI de França canvià d'opinió i en fomentà la fundació.

Aquest moviment dels comuns fou un procés important en la lenta desaparició del feudalisme, que acabaria desembocant en la formació dels estats moderns: afeblí els grans senyors feudals en comparació amb la corona, car els privà de la riquesa de les ciutats.

Referències[modifica]

  1. «comú». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.