Comarques de Catalunya

(S'ha redirigit des de: Comarca catalana)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Comarques de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès.[1]

Actualment Catalunya està dividida en 42 entitats: 41 comarques, cadascuna administrada pel seu consell comarcal, i l'Aran, una entitat territorial singular administrada pel Consell General d'Aran.[nota 1] Sovint es fa servir la simplificació de «42 comarques» (malgrat que l'Aran no és pas una comarca), que permet agrupar informacions equivalents utilitzant una única denominació.

Història[modifica]

Els romans van anomenar civitates els principals poblats ibers i al seu territori d'influència. El nom d'algunes d'aquelles tribus ha perdurat en la denominació del territori: Ceretans (Cerdanya), bergistans (Berguedà), ausetans (Osona).

Sota l'estructura administrativa romana, la província Tarraconense va ser dividida en convents jurídics. El convent de Tàrraco es corresponia aproximadament a l'actual Catalunya, sense la plana de Lleida i amb el Maestrat. Plini el Vell diu que al convent de Tàrraco hi havia 42 civitates, que venien a ser demarcacions territorials. Les denominacions que han perdurat com a comarcals són: gerundenses (Gironès), segarrensis (Segarra), a més del territorium tarraconensis (Camp de Tarragona i Tarragonès).

En l'època visigoda, es van constituir els seus episcopals al voltant de les principals ciutats mantenint una cohesió del seu territori. Entre altres: Bàrcino (que inclouria l'actual Barcelonès i les parts més properes a aquesta del Vallès Baix Llobregat i Maresme), Emporiae (Empordà tot i que l), Orgellia (Bisbat d'Urgell).

L'establiment de la Marca Hispànica per part de l'Imperi Carolingi va portar un règim feudal amb dominis senyorials variables estructurats en comtats, vescomtats i altres senyorius menors. A més de les denominacions ja tradicionals, apareixen els comtats del Rosselló, Pallars o Ribagorça.

Durant l'Edat mitjana sorgeix la denominació de comarca com a sinònim de marca, terra fronterera, i es consolida com a denominació popular. A partir del 1600 alguns escriptors descriuen el Principat de Catalunya per comarques. Pere Gil (1551-1622) diu «Tot Catalunya pot dividir-se en vint-i-set parts, o climes, o comarques, o parts de terra». Andreu Bosch (1628) diu «Tota sa terra es divideix en quaranta-vuit parts». Josep Aparici (1708) anota trenta comarques: «Catalunya és coneguda per la seva repartició en comarques».[3]

Políticament, el concepte de comarca no apareix fins a l'últim quart del segle XIX. El catalanisme polític va manifestar el seu rebuig a la divisió provincial de 1833 plantejant com a alternativa una organització en comarques. El 1882, el projecte de Constitució per a l'Estat Català elaborat al Congrés Federal Regionalista propugnava una divisió en comarques. El 1892, la cinquena de les Bases de Manresa declarava: «La divisió territorial sobre la qual es desenrotlla la gradació jeràrquica dels poders governatiu, administratiu i judicial, tindrà per fonament la comarca natural, el municipi».[4]

Esteve Sunyol va fer, el 1897, la primera concreció d'una divisió comarcal com a base politicoadministrativa. Diversos tractadistes van proposar una gran varietat de divisions comarcals i de nomenclatures. La majoria de comarcalitzacions proposades fins al 1930 tenien un caràcter naturalista i historicista. Pau Vila va donar un gir a aquest model donant prioritat als factors socials seguint els principis de geografia regional de l'escola geogràfica francesa.[4]

L'octubre del 1931 la Generalitat va crear la Ponència d'Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya, amb Pau Vila com a vicepresident. Els treballs es van concretar en la divisió comarcal de 1936 amb trenta-vuit comarques.

El 1939, la dictadura franquista va anul·lar la comarcalització. El 1987 es va recuperar la mateixa divisió comarcal del 1936, amb algunes modificacions el 1988 i 1990 (creació administrativa de les comarques del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça).

Propostes i reivindicacions[modifica]

L'any 2000, en l'Informe Roca, un equip format per Miquel Roca i Junyent i Jesús Burgueño, entre altres, van proposar de crear alguna comarca més: El Moianès (capital: Moià) aprovada pel Parlament de Catalunya el 15-4-2015, la Vall de Camprodon (capital: Camprodon), la Selva Marítima (o Marina) (capital: Blanes), l'Alta Segarra (capital: Calaf) i el Segre Mitjà (capital: Ponts), a més de dividir el Baix Llobregat en dos (la part nord, el Baix Llobregat Nord, amb capital a Martorell). Tots els casos són antigues reivindicacions comarcals.

Encara J. Burgueño, l'any 2003, proposava de crear també el Lluçanès (capital: Prats de Lluçanès), la Vall de Ribes (capital: Ribes de Freser), la Ribera de Sió (capital: Agramunt), la Baixa Segarra (capital: Santa Coloma de Queralt) i el Baix Montseny (capital: Sant Celoni), a més de canvis de límits (les Garrigues, el Ripollès, etc.).[5]

Llista de comarques[modifica]

Convencions[modifica]

El nom de les comarques catalanes s'escriu sempre precedit dels articles el/la, segons convingui. No obstant això, cal recordar que hi ha una excepció: la comarca d'Osona, que no el duu mai; i que és optatiu de posar-lo en tres més: Anoia, Garraf i Terra Alta.[6] L'article inicial s'escriu sempre amb minúscula, tant en els mapes com en un text, tret que es tracti del començament d'una frase.

Els codis de dos dígits alfabètics són els usats en bases de dades a proposta de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu de la Generalitat.[7]

Comarques actuals[modifica]

Les dades bàsiques de les «42 comarques», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2017,[8] són:

Comarca Codi
terr.
Hab.
(2017)
Sup.
(km2)
Dens.
(2017)
(hab./km2)
Capital
l'Alt Camp 01 43.995 538,00 81,8 Valls
l'Alt Empordà 02 139.705 1.357,54 102,9 Figueres
l'Alt Penedès 03 106.930 592,69 180,4 Vilafranca del Penedès
l'Alt Urgell 04 20.296 1.447,46 14,0 la Seu d'Urgell
l'Alta Ribagorça 05 3.827 426,86 9,0 el Pont de Suert
l'Anoia 06 118.277 866,31 136,5 Igualada
l'Aran[* 1] 39 9.985 633,60 15,8 Vielha e Mijaran
el Bages 07 175.095 1.092,30 160,3 Manresa
el Baix Camp 08 187.471 697,15 268,9 Reus
el Baix Ebre 09 78.180 1.002,67 78,0 Tortosa
el Baix Empordà 10 132.906 701,69 189,4 la Bisbal d'Empordà
el Baix Llobregat 11 813.996 485,99 1.674,9 Sant Feliu de Llobregat
el Baix Penedès 12 100.850 296,45 340,2 el Vendrell
el Barcelonès 13 2.248.227 145,75 15.425,2 Barcelona
el Berguedà 14 39.013 1.185,25 32,9 Berga
la Cerdanya (Baixa Cerdanya)[* 2] 15 17.623 546,69 32,2 Puigcerdà
la Conca de Barberà 16 20.036 650,17 30,8 Montblanc
el Garraf 17 147.504 185,11 796,8 Vilanova i la Geltrú
les Garrigues 18 18.975 797,70 23,8 les Borges Blanques
la Garrotxa 19 56.184 734,62 76,5 Olot
el Gironès 20 188.083 575,60 326,8 Girona
el Maresme 21 444.046 398,53 1.114,2 Mataró
el Moianès 42 13.279 337,90 39,3 Moià
el Montsià 22 67.491 735,42 91,8 Amposta
la Noguera 23 38.726 1.784,07 21,7 Balaguer
Osona 24 156.572 1.245,20 125,7 Vic
el Pallars Jussà 25 13.280 1.343,09 9,91 Tremp
el Pallars Sobirà 26 6.947 1.377,92 5,0 Sort
el Pla d'Urgell 27 36.614 305,14 120,0 Mollerussa
el Pla de l'Estany 28 31.738 262,78 120,8 Banyoles
el Priorat 29 9.345 498,61 18,7 Falset
la Ribera d'Ebre 30 22.203 827,32 26,8 Móra d'Ebre
el Ripollès 31 24.999 956,62 26,1 Ripoll
la Segarra 32 22.736 722,72 31,5 Cervera
el Segrià 33 208.059 1.396,66 149,0 Lleida
la Selva 34 167.837 995,04 168,7 Santa Coloma de Farners
el Solsonès 35 13.360 1.001,24 13,3 Solsona
el Tarragonès 36 250.488 319,37 784,3 Tarragona
la Terra Alta 37 11.634 743,04 15,7 Gandesa
l'Urgell 38 36.028 579,66 62,2 Tàrrega
el Vallès Occidental 40 910.031 583,13 1.560,6 Sabadell i Terrassa
el Vallès Oriental 41 403.259 735,00 548,7 Granollers
Catalunya 7.555.830 32.108,00 235,3
  1. Formalment és reconeguda com una entitat territorial singular.
  2. Oficialment Cerdanya. S'utilitza el nom Baixa Cerdanya per diferenciar-la de l'Alta Cerdanya a França.[9]

Les successives modificacions comarcals[modifica]

Les noves comarques de 1988[modifica]

Els canvis produïts per la creació de comarques del 1988 foren:[10]

Municipi Comarca anterior Comarca actual
Banyoles el Gironès el Pla de l'Estany
Camós el Gironès el Pla de l'Estany
Cornellà de Terri el Gironès el Pla de l'Estany
Crespià el Gironès el Pla de l'Estany
Esponellà el Gironès el Pla de l'Estany
Fontcoberta el Gironès el Pla de l'Estany
Palol de Revardit el Gironès el Pla de l'Estany
Porqueres el Gironès el Pla de l'Estany
Sant Miquel de Campmajor el Gironès el Pla de l'Estany
Serinyà el Gironès el Pla de l'Estany
Vilademuls el Gironès el Pla de l'Estany
Barbens l'Urgell el Pla d'Urgell
Bell-lloc d'Urgell el Segrià el Pla d'Urgell
Bellvís la Noguera el Pla d'Urgell
Castellnou de Seana l'Urgell el Pla d'Urgell
Fondarella el Segrià el Pla d'Urgell
Golmés el Segrià el Pla d'Urgell
Ivars d'Urgell l'Urgell el Pla d'Urgell
Linyola la Noguera el Pla d'Urgell
Miralcamp el Segrià el Pla d'Urgell
Mollerussa el Segrià el Pla d'Urgell
el Palau d'Anglesola el Segrià el Pla d'Urgell
el Poal la Noguera el Pla d'Urgell
Sidamon el Segrià el Pla d'Urgell
Torregrossa les Garrigues el Pla d'Urgell
Vilanova de Bellpuig l'Urgell el Pla d'Urgell
Vila-sana l'Urgell el Pla d'Urgell
Barruera el Pallars Jussà Alta Ribagorça
el Pont de Suert el Pallars Jussà Alta Ribagorça
Vilaller el Pallars Jussà Alta Ribagorça

Revisió comarcal 1990[modifica]

El gener del 1990 es va modificar l'adscripció comarcal d'alguns municipis:[11]

Municipi Comarca anterior Comarca actual
Alfarràs Noguera Segrià
Arbolí Priorat Baix Camp
Bonastre Tarragonès Baix Penedès
Caldes de Montbui Vallès Occidental Vallès Oriental
Castellet i la Gornal Garraf Alt Penedès
Esplugues de Llobregat Barcelonès Baix Llobregat
els Garidells Tarragonès Alt Camp
Masllorenç Alt Camp Baix Penedès
la Molsosa Anoia Solsonès
Montesquiu Ripollès Osona
Montornès de Segarra Urgell Segarra
Olesa de Bonesvalls Garraf Alt Penedès
la Portella Noguera Segrià
Sant Jaume d'Enveja Baix Ebre Montsià
Sant Just Desvern Barcelonès Baix Llobregat
Sant Quirze de Besora Ripollès Osona
Santa Maria de Besora Ripollès Osona
Vallfogona de Riucorb Segarra Conca de Barberà
Vidrà Ripollès Osona

Creació del Moianès 2015[modifica]

Municipi Comarca anterior Nova comarca
Calders Bages Moianès
Castellcir Vallès Oriental Moianès
Castellterçol Vallès Oriental Moianès
Collsuspina Osona Moianès
l'Estany Bages Moianès
Granera Vallès Oriental Moianès
Moià Bages Moianès
Monistrol de Calders Bages Moianès
Sant Quirze Safaja Vallès Oriental Moianès
Santa Maria d'Oló Bages Moianès

Notes[modifica]

  1. La llei aprovada el 5 de febrer de 2015 estableix, en la disposició addicional segona.2, que «les denominacions comarca i consell comarcal no són aplicables a Aran i al Consell General d'Aran. Tota referència en aquests termes en les normes vigents s'han d'entendre fetes a Aran i al Consell General d'Aran».[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comarques de Catalunya Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «El Moianès, nova comarca catalana», 15-04-2015.
  2. Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran
  3. Pau Vila, La divisió territorial de Catalunya (1937), ISBN 84 322 9508 6
  4. 4,0 4,1 Jesús Burgueño, De la vegueria a la província. ISBN 84-232-0487-1
  5. Burgueño, J. Reflexions i propostes al voltant del sisteme electoral a Catalunya: consells comarcals, diputacions, Parlament i representació a Corts, Scripta Nova.
  6. «Municipis i comarques». Manual de Documents per a l'Empresa. [Consulta: 7 abril 2014].
  7. Abreviacions, editat per la Secretaria de Política Lingüística.
  8. «Padró municipal d'habitants. Xifres oficials. Per sexe - Comarques i Aran. 2017». IDESCAT. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 gener 2018].
  9. «la Baixa Cerdanya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 maig 2015].
  11. «Llei 3/1990, de 8 de gener, de modificació de la divisió comarcal de Catalunya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 maig 2015].

Vegeu també[modifica]